Autoria: Niviaq Korneliussen
Editorial, any: Edicions del Periscopi, 2025
Títol original, idioma, any: Blomsterdalen, danès, 2020
Gènere: Narrativa
Traducció: Maria Rosich
Número de pàgines: 288
Llegit en: Català

Groenlàndia és un país gran però amb pocs habitants. Les oportunitats de prosperar allà són escasses i la climatologia no hi ajuda. Molts joves van a estudiar a l'estranger, com és el cas de la jove protagonista de La vall de les flors. Dinamarca no és ben bé l'estranger, ja que Groenlàndia teòricament hi pertany, però definitivament tampoc és casa. Estudiarà a la ciutat universitària d'Aarhus, una bona oportunitat per ella. Però també implica deixar enrere la Maliina una llarga temporada, just en el moment més dolç de la seva relació. La vida a Aahrus no li és fàcil. No encaixa enlloc, no s'entén amb els seus companys danesos i, a més, s'enyora molt de la Maliina i de la seva terra. Quan toca tornar a casa per Nadal, la Maliina li diu que la seva cosina de Tasiilaq, a la costa est, s'ha suïcidat i que no serà a Nuuk perquè marxa allà amb tota la família. És el moment de fer un pas endavant i anar a trobar-la per fer-li costat. Però el retrobament serà més difícil del que es pensava.

No cal dir que el que m'ha impulsat a llegir aquesta història és que l'autora sigui original de Groenlàndia i que el llibre s'ambienti en gran part allà. No es pot dir que tinguem gaire literatura d'aquelles latituds traduïda al català. El text original, però, és en danès i el tradueix Maria Rosich, que podríem dir que és LA traductora oficial danès-català. Per tant, solvència contrastada. La vall de les flors és una història dura en molts aspectes, començant pel títol, que fa referència al nom d'un cementiri. I és que si hi ha un tema central a l'obra aquest és la mort, i més concretament el suïcidi. És prou conegut que l'índex de suïcidi entre els groenlandesos és alarmant, tot i que, com explica el mateix llibre, el govern fa anys que n'amaga les xifres, probablement per evitar "l'efecte crida". Tots els personatges del llibre tenen algú proper que s'ha suïcidat, o fins i tot han fet intents de suïcidi. Les causes són diverses i molts cops gens evidents. Korneliussen en parla a bastament, des de perspectives diverses, des del dol i també des de la superació. La Maliina està molt afectada per la mort de la cosina i en vol saber les causes, investiga, s'hi encaparra, mentre veu que al seu voltant tot continua endavant, fins i tot els pares de la noia morta sembla que ho superen abans que ella. Quan es tracta d'un fet tan habitual, al final tot es relativitza.

Aquest no és l'únic tema que tracta el llibre, però. La salut mental s'hi aborda des d'altres perspectives també, no només se centra en la psicologia de les persones suïcides, sinó també en la culpa dels que es queden. La protagonista ha tingut pèrdues familiars i se'n sent responsable. Pensa que no es mereix ser feliç, que hauria de pagar penyora per coses que, en definitiva, no ha fet. Això la porta a viure la vida amb certa distància de tot, a una espiral d'insatisfacció i una mica autodestructiva. També parla d'identitat, tant sexual com nacional. Per una banda, exposa com percep la societat groenlandesa l'homosexualitat i també és explícita en escenes sexuals. Per l'altra, a Dinamarca la jove és una estranya, és groenlandesa. No parla com els seus companys, no té el mateix sentit de l'humor, i ha de patir el racisme estructural. Potser no la discriminació, perquè les lleis l'emparen i la protegeixen, però és diferent i res ni ningú contribueixen a escurçar aquestes diferències. No és una dels seus.

Podríem considerar que La vall de les flors és una novel·la de formació que pot anar destinada a un públic més aviat jove, però els temes que tracta interpel·len a totes les edats. La relació que manté la protagonista amb la Maliina i una mica amb la resta del món és postadolescent total, tòxica molts cops, tot i que mai ens especifiquen la seva edat. Però el retrat que fa de Groenlàndia, de la relació que tenen amb Dinamarca i especialment, és clar, la reflexió que fa sobre el suïcidi, són molt interessants. El llibre està estructurat en tres parts i l'evolució de tot plegat té molt sentit, però l'ambient es va enrarint i la narració es va tornant més incòmoda, fins i tot desagradable. Imagino que aquest és l'objectiu de l'autora, mostrar-nos com es va destruint una ment, els estralls que pot causar. El procés està ben descrit i espanta. Però a mi aquesta última part se'm va fer més difícil d'empassar, i segur que no seré l'únic, perquè, com deia, em sembla que és totalment buscat. No és que hi esperés edulcorants, no tindria sentit, però tanta cruesa esgarrifa. I potser és la distància que hi podem posar la majoria de nosaltres, que no podem entendre-ho, però probablement a Groenlàndia funcionen amb uns altres paràmetres. És un bon llibre i, com que té capítols curts, es llegeix de manera molt àgil. Però àgil no vol dir fàcil, encara que comparteixin lletres.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@ i mitja