Autoria: Don Carpenter
Editorial, any: Trotalibros Editorial, 2024
Títol original, idioma, any: Hard Rain Falling, anglès, 1966
Gènere: Narrativa
Traducció: Yannick Garcia
Número de pàgines: 419
Llegit en: Català

A Portland hi plou molt. Els seus habitants hi estan acostumats. Però per algunes persones es pot dir que sempre plou sobre mullat. En Jack Levitt és un jove orfe que fa la viu-viu en sales de billar i cometent petits delictes. No sap qui són els seus pares, però tampoc té temps per mirar enrere, encara que mirar cap al futur tampoc no li aporta gaire esperança. Després d'escapar-se de l'orfenat, també ha passat per un reformatori, però la vida que porta quan arriba a l'edat adulta el condemna també a conèixer la presó. No està sol, però els nanos que l'envolten, com el seu amic Denny o en Billy Lancing, un noi negre que ve de Seattle i que és un autèntic crac del billar, tampoc no esperen tenir un gran futur. Bé, en Billy sí, somia en convertir-se en un jugador professional i assolir la fama. Però quan has nascut i crescut al pou i en els ambients que ells es mouen, és molt difícil trencar el cercle. La societat i el mateix sistema establert ja s'encarregaran de tallar-los les ales.

No parava de ploure va ser una de les apostes fortes de Trotalibros Editorial el 2024, va sortir simultàniament en català i castellà. Don Carpenter s'endinsa en els baixos fons de Portland per construir l'antinovel·la de formació, és a dir que assistim al pas de la infantesa a l'edat adulta d'uns protagonistes, però que cada cop van de més mal borràs. L'acció segueix especialment en Jack Levitt, però en Billy Lancing hi juga un paper cabdal. Altres personatges, com en Denny Mellon o la Sally, també hi tenen molt protagonisme, són un mosaic de fracassats i de gent incapaç de fugir de les seves pròpies espirals. En Jack no és mal nano, no té mal fons, tot i tenir una ràbia dins que ha d'aprendre a controlar, però l'entorn l'obliga a mostrar-se dur i despreocupat, ha d'encaixar. Però tant és quines siguin les seves intencions, la justícia tracta de manera molt diferent les persones que tenen recursos de les que no. No parava de ploure és, en bona part, un llibre sobre presons. Les descripcions dels diferents centres pels quals passa en Jack són detallades i en alguns casos esfereïdores. En especial les del reformatori Woodburn. Les dinàmiques internes, les relacions amb les figures d'autoritat, els vincles. En general, coneixem tot el que fa referència a les presons des dels ulls d'en Jack, de manera que es descriu com una vivència més, com quan ens parla de les diferents modalitats del billar. Només en algun cas explica el funcionament d'una presó des d'una visió externa, i tot i que pot resultar interessant, aquí se li endevina més la voluntat d'exposar al món com són aquests centres. No és l'única denúncia, també deixa molt clar que la justícia no és igual per tothom i que li és molt fàcil treure de circulació individus com en Jack.

El llibre busca l'explicació de tot plegat en la infància del protagonista. En Jack no coneix els seus pares, però de fet, nosaltres sí, ja que el llibre comença amb una escena en la qual se'ns presenten, i ja veiem que serà un nen sense bona estrella. L'orfenat, les companyies, l'alcohol, però aquests elements no ho expliquen tot, perquè hi ha persones que han tingut una bona infància i que s'acaben perdent igualment. La vida d'en Jack Levitt va a la deriva i les seves relacions afectives no són gens empàtiques, té tendències autodestructives i arriba al límit de la seva resistència. Sempre curt de diners, sempre espantat perquè una errada puntual el torni a portar a la presó. Fins i tot quan apareixen brins d'esperança i d'estabilitat, la seva sort no serà mai completa i haurà d'estar sempre a l'aguait. I si la vida d'en Jack Levitt és miserable, la d'en Billy Lancing potser encara ho és més. Ell també ha d'afrontar tots els menysteniments i discriminacions per qüestions racials.

No parava de ploure no dona treva, l'espiral negativa no té fi. Però també és un llibre molt reflexiu que convida a pensar en aquella gent invisible que malviu fora dels circuits habituals i que mai tindran una oportunitat per escapar del seu destí funest. És una obra crítica amb el sistema, és dura, violenta i desesperançadora. Però també és una gran lectura, per més que t'obligui a llegir amb una ganyota de disgust constant. En Jack i en Billy ens fan patir, ens emprenyen quan s'equivoquen, també ens fan somriure, de vegades. Els estimes i els odies, els tems i els esperones. Moltes sensacions per ser que l'atmosfera és sempre opressiva perquè no hi ha manera que s'escampi la boira que els envolta, o que pari de ploure finalment. No cal dir que no és un llibre agradable, ni còmode. Però ja ho tenen això les grans obres, t'han de remoure una mica. Encara que després continuem vivint la nostra vida acomodada al sofà de casa i oblidem que el nostre món està ple de Jack Levitts i Billy Lancings sobre els quals ningú n'escriurà ni una línia.

Impressió general: @@@@ i mitja