Autoria: Jim Thompson
Editorial, any: Segona Perifèria, 2025
Títol original, idioma, any: Pop. 1280, anglès, 1964
Gènere: Novel·la negra
Traducció: Carme Geronès
Número de pàgines: 248
Llegit en: Català

Pottsville, al comtat de Potts, dorm tranquil·la perquè el xèrif Nick Corey vetlla per la seguretat dels seus 1280 habitants. Bé, això de què vetlla per ells és una manera de parlar. En Corey és un home covard i pusil·lànime que es manté en el càrrec perquè sovint mira cap a una altra banda quan hi ha problemes. No es fica en merders, i això el fa tenir detractors. I tot i que molts veïns es riuen d'ell, sempre se'n surt. Fins ara, que hi ha un altre candidat seriós a ocupar el lloc de xèrif, i ell té uns quants secrets que li fan perillar el privilegi. Mentre es prepara per guanyar unes eleccions de la manera menys honesta possible, haurà de maldar perquè no surtin a la llum els seus embolics de faldilles i alguns crims que ha comès. Tothom es pensa que en Nick Corey no és gaire espavilat i que és una peça perfectament substituïble de la societat, però no coneixen les seves males arts i la capacitat que té de manipular el pensament de la gent amb ambigüitat i comentaris aparentment innocents.

Jim Thompson és un autor estatunidenc que forma part del cànon de la novel·la criminal i que ja havia estat traduït al català a la mítica col·lecció Cua de Palla. Ara Segona Perifèria recupera aquest títol en una edició fantàstica, de manera que torna a estar a l'abast de la mà. L'acció s'ambienta a principis de segle XX, a la petita capital del comtat més petit de l'estat. A Pottsville hi viuen 1280 habitants, que no ànimes, segons alguns dels personatges. Aquesta distinció, en paraules del xèrif Lacey i del seu ajudant, és perquè els negres no són persones i, per tant, no tenen ànima. Se'ls compta entre la població perquè el govern hi obliga. Amb això ja ens fem una idea de quina mena d'ambient trobem a Pottsville, tot plegat fa olor de western. Però el racisme galopant d'alguns personatges no sembla afectar (tant) en Nick Corey, ja que respecta la població negra perquè a ell mateix el va alletar una dona negra. Però probablement és l'únic col·lectiu pel qual demostra un respecte relatiu, que quan molt li convé, es torna més relatiu que mai. En Corey és mesquí, faldiller, manipulador, puter, però sobretot despietat. Sota l'aparença d'home inútil i calçasses, fa i desfà per amagar les seves faltes i els seus delictes. La seva gran arma és que els habitants de Pottsville no el veuen capaç de fer mal a ningú per pura covardia, ni de totes les seves maquinacions per inculpar altra gent i sortir airós. I així va fent. Una bellíssima persona, com es pot veure.

La gràcia de la història és que a nosaltres se'ns fa evident que el xèrif és més intel·ligent del que els seus conveïns es pensen, però tampoc no és una astúcia diàfana i inqüestionable. Quan manipula la situació per tergiversar la història sí que demostra una destresa innata, però altres cops sembla que es mogui més per instint o per impulsos, de manera més visceral. Ens trobem tota l'estona davant la dicotomia de pensar si el protagonista és un geni del mal o només un boig. El que queda clar és que té tendències psicopàtiques i sociòpates, una maldat egoista, sense que el temptin grans objectius, tret del de continuar sent el xèrif del comtat. I que aquest personatge que s'embolica cada cop més i que es va revelant com a més dolent a mesura que passen les pàgines, sigui l'autoritat teòrica del poble, és un joc que sembla que l'autor gaudia d'explotar. A l'epíleg de Núria Cadenes ens expliquen que el personatge, a més, estava inspirat, en certa mesura, en el propi pare de l'autor.

1280 hab. és un llibre fosc que es torna cada cop més tèrbol. És incòmode, violent, inquietant i arriba a ser desagradable per masclista, racista i classista, però ho fa per retratar l'escenari, aquesta Amèrica profunda de principis del XX, que no devia haver canviat gaire a l'època que Thompson va escriure el llibre. Però també és una història que sorprèn i atrapa, perquè la trama escala al ritme que anem coneixent el seu protagonista, que al principi passa per un policia una mica penques i corrupte, però que s'acaba mostrant com un home que no té cap mena d'escrúpol. Una mala bèstia amb pell de xai. I és interessant el perfil psicològic que en va construint l'autor. Tot plegat t'impulsa cap al final perquè et cal saber com acabarà l'embolic. Novel·la negra d'allò que diuen hard-boiled, centrada en la mesquinesa i la misèria humanes, sense cap esperança de canvi. I quants Nick Corey hi deu haver hagut al món real? I quants n'hi deu haver, encara? Si us agraden els thrillers foscos, testosterònics i que brutegen, és una molt bona aposta.

Impressió general: @@@ i mitja
L'exemplar és una gentilesa de Segona Perifèria.