Autoria: Irene Solanich
Editorial, any: La Magrana, 2025
Gènere: Assaig
Número de pàgines: 309
Llegit en: Català

El gènere negre és l'etern menystingut de la literatura, molta gent el considera un simple entreteniment sense cap profunditat. Té molts lectors, però no se'l posa mai al costat d'altres gèneres, ni opta a reconeixements més enllà dels premis específics. Però dins d'aquest paraigües s'hi engloben llibres de temàtica i estils molt diferents que comparteixen algunes característiques comunes, com el misteri, les trames criminals o la denúncia social. Irene Solanich va fer la tesi sobre la col·lecció La Negra de l'editorial La Magrana, que va publicar un total de seixanta-dos títols, traduccions o originals, entre els anys 1986 i 1998. En aquest assaig basat en el seu estudi acadèmic, repassa la història de la novel·la criminal i els pioners que en van escriure en la nostra llengua, i ret homenatge a una de les col·leccions que va posar en el mapa literari català el gènere criminal, i que va servir de referència per alguns dels segells que en publiquen actualment.

D'inici diré que no solc llegir assajos sobre literatura, sempre penso que seran molt analítics en matèries que no domino. Però la Irene Solanich em va proposar llegir-lo i el tema m'encuriosia. Tots hem sentit a parlar de la col·lecció Cua de Palla, sovint s'utilitza com a far i referent de la literatura de gènere criminal en català. Però tinc la impressió que La Negra de La Magrana no va deixar la mateixa empremta; potser vaig errat. Disposat a sortir de la meva zona de confort assagístic, que sol anar a petar sempre a la ciència o el feminisme, era un tema que trobava prou interessant, perquè a més jo era un gran admirador del catàleg de La Magrana en la seva primera època. I el resultat val a dir que m'ha sorprès molt cap a bé. Solanich ha sabut baixar el seu estudi al nivell de qualsevol lector i la tria de capítols em sembla molt encertada. Comença explicant què és això de la novel·la criminal i totes les terminologies que se'n deriven. Continua fent una repassada històrica de la creació i l'evolució del gènere, fins arribar a les col·leccions que centren l'interès de l'estudi, és a dir, les que van aconseguir que la literatura amb rerefons criminal es consolidés finalment a casa nostra, i que molts autors s'animessin a escriure'n. Es parla de figures clau de l'edició, com Manuel de Pedrolo o Carles-Jordi Guardiola, de traductors d'autors estrangers, i d'autors locals com Andreu Martín o Maria Antònia Oliver. Hi ha molta gent coneguda en tot aquest procés, noms que planen quan es parla del món del llibre en català, i amb la lectura he aconseguit situar-los i connectar-los amb la resta, finalment. Sobra dir-ho tenint en compte que partim d'una tesi doctoral, però el treball documental i la manera d'exposar-lo, és excel·lent.

Solanich tampoc oblida la perspectiva de gènere en el seu estudi, un tema que des del principi m'anava plantejant, perquè hi ha una gran majoria d'homes en la gestació de les col·leccions de novel·la criminal. Però justament amb La Negra això va anar canviant, el seu catàleg va anar incorporant dones escriptores, sense cap criteri de compensació, pel simple fet que havien escrit bones obres que mereixien ser publicades. El llistat dels seixanta-dos volums que formen la col·lecció es pot consultar en el llibre i s'aborden des de diferents perspectives. Cadascuna de les obres té una fitxa que explica l'argument i molts detalls de la seva edició i recepció per part del públic, una eina sobretot de consulta, però també inclou informació força interessant. A dia d'avui, La Magrana és un segell que forma part del grup Penguin Llibres i continua activa com es pot demostrar amb aquesta mateixa publicació. Anteriorment va formar part també de RBA Editores, quan el projecte va esdevenir insostenible pels seus creadors. La Negra no ha tornat mai amb aquest nom ni en cap altra forma, però algunes de les seves obres sí que s'han reeditat posteriorment a l'editorial, com les de Maria Antònia Oliver. I actualment tenim diverses editorials amb col·leccions específiques, o directament segells sencers dedicats a la literatura criminal, com Crims.cat, o Llibres del Delicte, que reten sempre homenatge als pioners. D'això també en parla el llibre, que personalment he trobat molt interessant. M'ha agradat com està estructurat, he après moltes coses dels inicis del gènere i de com va arribar a casa nostra. I per cert, la motivació darrere la creació de La Magrana i fins i tot el seu nom encara me la fan respectar més. Penso que no cal estar especialment interessat en el tema per trobar que aporta informació rellevant capaç de despertar l'interès del lector. A més, conèixer una part de la història encara molt vida de l'edició del nostre país és també un bon al·licient. 

Impressió general: @@@@
L'exemplar és una gentilesa de Penguin Llibres a petició de l'autora.