Autoria: Diana Wynne Jones
Editorial, any: Indòmita, 2024
Títol original, idioma, any: Castle in the Air, anglès, 1990
Gènere: Fantasia
Traducció: Bel Olid
Número de pàgines: 277
Llegit en: Català

Els somnis són bonics, et permeten viure vides inimaginables. Que quan ets un comerciant de catifes al gran basar de Zanzib, dels més pobres concretament, l'escapisme no està malament. L'Abdullah sobreviu com pot a la seva paradeta, i encara ha d'aguantar una parentela odiosa. Fins que un bon dia, un vell misteriós li vol vendre una catifa per un bon preu. No sembla gran cosa, però el visitant assegura que és màgica, i efectivament li demostra que és una catifa voladora. Després d'un intens regateig, l'Abdullah compra la catifa, i no s'imagina que, sense saber gaire bé com, aquesta el transportarà a fer realitat alguns dels seus somnis. En un patí tancat i lluny de les mirades externes, la princesa Flordenit espera pacientment el moment de casar-se amb el seu promès concertat. Ningú té accés a les seves estances, tret que comptis amb una ajuda que et permet volar per sobre dels murs. I el nostre heroi té aquesta possibilitat. Flordenit i Abdullah no triguen a enamorar-se i tenen plans per fugir plegats, perquè el pare de la princesa mai aprovarà el seu enllaç. Però tot es complica moltíssim quan apareix un gran jinn alat i s'endú la Flordenit volant. Naturalment, el jove venedor de catifes no pensa renunciar al seu amor.

El castell de l'aire és una seqüela d'El castell ambulant. Els dos llibres comparteixen univers, tot i que pràcticament la meitat d'aquest llibre transcorre per escenaris molt diferents i explica una història que no té res a veure amb les esbojarrades i fantasioses aventures de la Sophie, el mag Howl i el dimoni de foc Calcifer. L'estètica de la primera entrega és difícil no imaginar-la com la pel·lícula anime que en va fer Hayao Miyazaki, però aquí ens traslladem al món àrab amb una història que, d'inici, no es pot evitar relacionar amb Aladdin. Catifes voladores, genis en llànties, princeses compromeses, i un pillastre de protagonista que la sap llarga, tot i no tenir un ral a la butxaca. Però els elements fantàstics van pujant d'intensitat a mesura que avança la trama, fins a arribar a trobar-se amb els protagonistes del llibre anterior. Si una cosa destaca en els compassos inicials és l'humor. Se'ns presenta una aventura trepidant plena de comentaris hilarants, per exemple els que dedica l'Abdullah als familiars que el visiten, o la confusió de la Flordenit quan es troben per primera vegada, ja que no ha vist cap altre home tret del seu pare, de manera que pren l'Abdullah per una dona, perquè no s'assembla gens al sultà. El rapte de la princesa per part d'un ésser monstruós desencadena la trama, i l'Abdullah haurà d'anar esquivant perills i batallant contra els desitjos del geni de la llàntia, que són d'utilitat, però sempre tenen una vessant negativa. El fil argumental va tornant-se cada cop més fantasiós i la realitat es va deformant cada cop més.

Els mons fantàstics de Diana Wynne Jones són coloristes i pintorescos, res és el que sembla i tot és possible. Els primers capítols d'El castell de l'aire em van atrapar i divertir moltíssim. El protagonista és un pocavergonya amb molt bon cor que de seguida se't fica a la butxaca. La història és bona, però el meu problema ha vingut amb l'aparició de l'imaginari del primer llibre. Tot es torna fantasiós i surrealista, com ja trobàvem a El castell ambulant. I no és perquè els personatges antics emboliquin la troca: s'embolica sola, però coincideix en el temps. Així que un llibre que estava gaudint força se m'ha acabat desinflant una mica a la part final. Però això depèn del que t'agradi trobar als llibres, és clar. Si us va agradar El castell ambulant, és molt probable que us ho passeu molt bé amb aquest segon també. A mi la fantasia ja m'agrada, però quan es torna tan delirant i perd la versemblança argumental, tinc comprovat que em desconnecta. Qüestió de gustos, perquè hi he ensopegat més d'una vegada. No obstant, per tota la part inicial, que em va divertir força, em queda una millor impressió d'El castell de l'aire que la primera part. L'autora té una imaginació desbordant, això sí. Si més no, a mi em desborda. Però si us agrada que us sorprenguin constantment amb realitats mutants, no ho dubteu.

Impressió general: @@@
El llibre és una gentilesa d'Indòmita.