Autoria: Gabrielle Zevin
Editorial, any: Edicions del Periscopi, 2025
Títol original, idioma, any: The storied life of A.J. Fikry, anglès, 2014
Gènere: Narrativa
Traducció: Octavi Gil
Número de pàgines: 271
Llegit en: Català

Muntar una llibreria a Alice Island, una petita illa a vuitanta minuts en ferri des de les costes de Massachusetts, no sembla una idea gaire lucrativa. Però sense l'empenta i la companyia de la seva dona tot s'ha tornat més fosc i més complicat. Fa 21 mesos que va morir la Nic, l'amor de la seva vida, i des de llavors A.J. Fikry s'ha tancat cada cop més en ell mateix i en els seus llibres. Island Books no funciona com hauria de funcionar, i a més ell té moltes exigències sobre quins llibres s'hi han de vendre. Sembla que tot va pel pedregar. Mentrestant, ell es refugia en l'alcohol. Per això, la primera topada amb la nova representant de l'editorial Knightley Press Amelia Loman, no és gaire lluïda. Tot i que no es pot dir que hagi tingut mai grans dots socials. Ell encara no ho sap, però l'Amy revolucionarà el seu món. Però potser no tant com la Maya, una nena d'uns dos anys que un bon dia es troba a la llibreria. Una nota diu que la seva mare ja no se'n podrà encarregar i que la deixa en el millor lloc possible. En Fikry no sap ni com posar-s'hi, però la Maya és la benzina que li calia per tirar endavant la seva vida.

Sovint es diu que les novel·les sobre llibreries i sobre llibres són una delícia i que enamoren els lectors. Però també és cert que solen estan plenes de tòpics i idealitzen un món que, qui el viu, sap que no és tan idíl·lic. Si La vida del llibreter A.J. Fikry l'hagués publicat una altra editorial i l'hagués escrit un altre autor, japonès per exemple, no m'hi hauria acostat a menys de deu metres de distància. Però publica Periscopi i l'autora és Gabrielle Zevin, la mateixa escriptora que em va enlluernar el 2023 amb Demà, i demà, i demà. Tornar a llegir l'autora d'un llibre que t'ha agradat tant és un perill immens. Qui llegeixi la història d'en Fikry pensant que recuperarà les sensacions de l'anterior lectura, té molts números d'acabar emprenyat. La vida del llibreter A.J. Fikry és una història senzilla, d'aquestes que entendreixen, que busca aportar caliu, escalfar el cor. Ens explica que els daltabaixos de la vida no són el final, que tindrem oportunitats de tornar-nos a aixecar, i que les hem d'aprofitar. Hi ha personatges que són bondat pura, i fins i tot els que són esquerps o tenen defectes, ens acaben caient simpàtics. Les coses que es torcen, s'acaben redreçant. Però haurem deixat anar una llagrimeta pel camí, que també suma. Tovets i amb un somriure càlid als llavis, avancem la lectura sense cap dificultat, amb l'agilitat que imprimeixen els bons narradors. Tot és bonic, tot és entranyable. Fins i tot el que no ho és.

Per tant, no és una història versemblant i, en termes generals, és força previsible. Està plena de tòpics sobre les llibreries, la lectura i els lectors: no se'n deixa cap. I també està farcida de referències literàries, és clar. La literatura es respira pels quatre costats. De fet, cada capítol porta el nom d'un conte clàssic i ve acompanyat d'una explicació de per què el protagonista l'ha afegit a una llista que està confeccionant. Aquest fet, que sembla anecdòtic, té una importància en la trama, més enllà del gaudi que provoca que ens expliquin el perquè dels contes, especialment si n'has llegit algun. I tot això que deia pot sonar decebedor, a obra primerenca mal resolta (es va publicar vuit anys abans que Demà, i demà, i demà). Però no ho veig així. Zevin sap molt bé què vol escriure i ho aconsegueix perfectament. No se n'amaga. No pretén que el seu llibre sigui una altra cosa, juga a commoure'ns i a donar-nos esperances amb els seus personatges ideals perquè tot funcioni com ha de funcionar. I tot i ser una història amable, que per ser completa ha de tenir els seus moments tristos, també deixa pinzellades sobre temes que podrien tractar-se molt més profundament, però que no es tracten perquè no és el llibre per fer-ho. La depressió, l'abús des de posicions de poder, la malaltia, la jungla del món editorial. Detalls que poden passar per alt pel to general, però que hi són.

La vida del llibreter A.J. Fikry perd la comparació amb Demà, i demà, i demà, és clar. La profunditat d'aquell és difícil d'aconseguir, i no és l'objectiu. Els recursos, registres i estils que faria servir en el seu èxit posterior, no els trobarem aquí. Potser sí que hi trobem l'estil planer i agradable de llegir, que en aquest llibre té un to més jocós i burleta, que és part de la gràcia. Però és un mal llibre, aquest? No, no ho penso. Penso que no se li ha de demanar més del que és. És una lectura entranyable, fàcil en alguns aspectes, amb detalls prou interessants, i amb molts, moltíssims elements per apel·lar els amants dels llibres. Si hi busqueu això, el llibre compleix perfectament, fa de molt bon llegir i et deixa bé. Feel good, que diuen ara. Si hi entreu buscant alta literatura, nivells d'abstracció i de reflexió elevats i uns personatges que es comportin com persones reals com en Sam i la Sadie, la patacada pot ser important. Us desitjo sort. A mi m'ho ha fet passar prou bé. I penseu que a l'altre li vaig posar 5@, que no passa sovint.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@ i mitja