Editorial, any: Bernat Metge Universal, 2024
Títol original, idioma, any: Middlemarch, anglès, 1871-72
Gènere: Narrativa
Traducció: Xavier Pàmies
Número de pàgines: 1097
Llegit en: Català
Middlemarch és un poble rural de l'Anglaterra interior. Ens situem a l'època de la Regència, una dècada abans de la coronació de la Reina Victòria. Les germanes Dorothea i Celia Brooke fa prop d'un any que viuen a Tripton Grange amb el seu oncle, després d'haver-se quedat òrfenes. Amb divuit anys, la Dorothea ha de començar a pensar en casar-se, però no és una noia convencional i no es deixa enlluernar per la riquesa i l'opulència. A ella l'atreu l'intel·lecte, i al seu voltant no hi ha persona més docta que el senyor Edward Casaubon, un clergue que està escrivint l'obra de la seva vida i que és vint-i-set anys més gran que ella. La família no ho aprova, però la Dorothea està decidida a consagrar la seva vida a aquest home. Aviat s'adona que la vida de casada no és com s'havia imaginat, si més no amb l'eixut senyor Casaubon. Però no ens quedem només amb aquesta història. A Middlemarch també hi festegen la Mary Garth i en Fred Vincy, una relació que han anat forjant des de petits i que no queda clar si acabarà arribant a bon port. I el doctor Lydgate, que intenta obrir-se camí amb els seus mètodes innovadors, entre metges adotzenats i conservadors que no li posen fàcil. Sense oblidar-nos del banquer Bulstrode, un dels homes més rics de Middlemarch, admirat i temut, que amaga un passat tèrbol.Middlemarch havien de ser dos llibres i, tenint en compte l'extensió de l'obra, és comprensible. La Dorothea Brooke i el doctor Tertius Lydgate n'havien de ser els protagonistes, però les seves històries van acabar fusionades en una novel·la coral que explica les circumstàncies de diverses famílies entrellaçades i que va ser publicada originalment en vuit parts. L'obra porta per subtítol "Un estudi de la vida a províncies", però en cap cas es tracta d'un assaig, per bé que toca molts aspectes de la vida rural i de la societat anglesa de la classe mitjana baixa. Aquesta edició de la Bernat Metge Universal, com sempre excel·lent, compta amb una traducció excepcional de Xavier Pàmies. Abans d'entrar a valorar la novel·la, no puc fer altra cosa que destacar la importància de disposar d'aquesta obra cabdal de la literatura britànica en català. A més, l'edició conté un pròleg de Núria Perpinyà, imprescindible per contextualitzar l'obra i l'univers de Mary Ann Evans. Si preferiu arribar verges al text, llegiu-lo després. Però no l'obvieu.
Endinsar-se en una obra de més de mil pàgines té els seus riscos. Cal fer-ho sabent una mica què llegiràs. George Eliot, que era el pseudònim que feia servir Mary Ann Evans, és una autora victoriana de les més reconegudes. Aquest és el primer llibre seu que llegeixo i, per tant, no puc comparar amb la resta de la seva obra, però a Middlemarch s'ocupa d'uns extractes socials que em generen més interès que el de les grans fortunes. Els Brooke o els Vincy són de casa benestant, però sense poder permetre's grans excessos, i els Garth són més aviat de classe treballadora. Els diners i els problemes econòmics són un tema central i omnipresent, de vegades per excés, però sovint per defecte. Rendes, herències, deutes, de tot i més. Diversos personatges van fluixos d'armilla i han de sortir-se'n com poden. Alguns prosperen, d'altres els costa més. I els que se suposa que han de viure còmodament acaben passant penúries econòmiques per un afany malgastador o per causa del joc. Middlemarch és una novel·la eminentment social i desenvolupa cadascun dels casos a bastament.
I no hi ha res més social que les relacions i els matrimonis, és clar. Partim de l'enllaç antinatural de la Dorothea i en Casaubon que sembla que ha de desembocar en una submissió total de la noia, però la Dorothea no hauria arribat a ser un personatge tan estimat si no sabés plantar-se quan toca, i tot i ser prudent i assenyada, també és decidida i sap el que vol. O millor dit, sap el que no vol. En aquesta relació hi tindrem un convidat especial, un cosí llunyà i protegit d'en Casaubon, en Will Ladislaw, que també hi jugarà un paper important. La Mary i en Fred són una altra de les relacions importants, un festeig reposat que espera el moment adequat per materialitzar-se. Si la Dorothea té una relació fallida, la Mary i en Fred són entranyables i, per sobre de tot, amics. Però els sentiments són els que són. I una altra relació que no acaba d'anar a l'hora és la parella perfecta que formen el doctor Lydgate i la Rosamond Vincy, germana d'en Fred. El metge està consagrat a la seva feina i concep el matrimoni com una convenció necessària, però la seva preciosa esposa li surt més guerrera del que es pensa. Un cop més, tenim tot un rosari d'exemples del que són les relacions sentimentals.
Però Middlemach no seria el llibre que és sense la seva dosi de crítica social i d'anàlisi del marc històric de l'època. Posa en evidència els matrimonis superficials i l'aparença. Parla d'interessos polítics, de les reformes que es volien aprovar. De la implantació del ferrocarril i dels seus detractors, de l'administració de les propietats rurals i de millorar les condicions dels treballadors. Tot plegat amb un estil planer i molt llegidor, que sap ser irònic quan toca, amb diàlegs intel·ligents, mordaços o afectats segons requereix cada situació. I el safareig familiar tampoc hi falta, naturalment. Evans no estalvia mostrar els seus coneixements, i amb la mateixa solvència hi posa salsa. I encara, de tant en tant, trenca la quarta paret i es dirigeix directament al lector. No es pot demanar més.
En definitiva, Middlemarch és un culebrot en tota regla. I no ho dic pas en to despectiu, al contrari. Explica l'evolució de diverses famílies durant alguns anys, res més. Però què més cal per tenir-nos enganxats que les aventures i desventures d'altri? No és d'estranyar que se'n fes una sèrie de sis episodis els anys noranta. Podria ser un serial molt més llarg! És un gaudi de lectura, m'ho he passat francament bé llegint-lo. És un retrat molt complet d'una societat en un moment concret i l'autora esmerça molt d'esforç en fer-lo versemblant, consistent. Però alhora és lleuger i absorbent i et manté les ganes de saber què passarà a continuació amb cadascun dels personatges. I parlant de personatges, com passa en les bones obres, generen afinitats i antipaties. Tots estan ben dibuixats i definits, no evolucionen gaire, però una mica sí, cadascun a la seva manera. I si bé la Dorothea i en Lydgate són dels que tenen més paper, la meva flaca eren la Mary i en Fred. M'ha semblat una gran obra en molts aspectes i, a més, estic orgullós d'haver-la abordat i completat airosament. La suma dels seus mèrits amb la meva experiència personal em fa donar-li la màxima valoració, que no és gens habitual en aquesta casa.
IMPRESSIÓ GENERAL: @@@@@
Agraeixo moltíssim l'exemplar que em va enviar la Bertant Metge Universal.
0 Comentaris