Autoria: Patricia Highsmith
Editorial, any: Navona, 2023
Títol original, idioma, any: The talented Mr Ripley, anglès, 1955
Gènere: Intriga
Traducció: Ricard Biel
Número de pàgines: 371
Llegit en: Català

El futur de Tom Ripley a Nova York és incert. En sap molt de matemàtiques i té cert talent d'imitació i d'actuació, però amb això no n'hi ha prou per sobreviure en un entorn tan elitista. No té cap suport familiar que el pugui ajudar i es manté a base de petites estafes suplantant un agent d'hisenda. Per això quan el milionari Herbert Greenleaf li ofereix una recompensa per viatjar a Itàlia i convèncer el seu fill Richard de tornar a casa, no s'ho ha de pensar gaire. En Richard, a qui tothom anomena Dickie, viu la dolce vita al sud d'Itàlia i no sembla que tingui intenció de tornar. El seu pare vol que torni perquè espera que es posi al capdavant del negoci familiar, i pensa que en Ripley és la clau per aconseguir-ho. En Tom sap ser un xicot responsable i falaguer quan convé i marxa disposat a complir la missió, tot i que no és tan amic d'en Dickie com el multimilionari es pensa. Però sobretot marxa com a vàlvula d'escapament. Un cop allà, en Tom aviat s'adona que la tasca encomanada serà impossible i es disposa a gaudir del capital aconseguit. El que sí que aconsegueix és entrar en el cercle íntim d'en Dickie, que manté una amistat molt estreta amb la Marge Sherwood. Però hi entra tan a fons que sortir-ne serà una quimera i haurà de prendre decisions dràstiques.

Feia temps que tenia ganes de tornar a llegir Patricia Highsmith i aquesta és una de les seves obres més emblemàtiques. El títol es va fer molt popular a finals dels noranta per l'adaptació cinematogràfica protagonitzada per Matt Damon, Jude Law i Gwyneth Paltrow, pel·lícula que vaig anar a veure d'estrena al cinema i que em va deixar molt mal cos. Senyal que devia ser una bona adaptació, perquè aquesta és justament la sensació que provoquen les obres de Highsmith. Per poder parlar-ne, he d'anar una mica enllà en l'argument, així que si desconeixeu la trama, és millor que no continueu llegint aquest paràgraf (ni el següent). Tom Ripley és un personatge enigmàtic, apocat i que sembla superat per les circumstàncies. S'aferra al clau roent que li ofereix en Greenleaf, i aquí comença una altra història per a ell. En Dickie de seguida li provoca una gran atracció que no acaba de concretar-se. És admiració? És enveja? La voluntat de ser com ell? O potser és un sentiment més fort que ell mateix es nega? Pel que Highsmith ens explica d'ell, sembla que és un homosexual reprimit, i una bona prova és l'aversió que sent per la Marge Sherwood. Pot tractar-se de simple misogínia, però en Tom està convençut que en Dickie no sent res per ella, que en realitat només la vol com a amiga. És cert que el jove no acaba de voler comprometre's com sembla que sí que vol la Marge, però com a lector em queda la impressió que aquest rebuig és més un desig d'en Tom que no una realitat.

La missió de portar en Dickie a casa deriva cap a una altra banda. Ripley fa tots els possibles per separar-lo de la Marge i estar cada cop més a prop seu. Tant és així que traspassa algunes línies vermelles que ho enrareixen tot. Per evitar que el seu "amic" el denunciï o se'n separi (quina de les dues coses seria més greu?), en Tom acaba matant en Dickie en un viatge  al nord, i comença a fer-se passar per ell davant de la gent que no el coneix, i imitant la seva veu i lletra per comunicar-se amb qui sí que el coneix. Aquí comença el joc del gat i la rata que sembla un atzucac, i descobrim un altre Tom Ripley, fred i calculador, que haurà de superar totes les dificultats que se li plantin a davant.

Trama fosca que es va recargolant i que exemplifica bé l'estil de l'autora. El protagonista se'ns fa incòmode, passa de ser un xaiet a un perill potencial amb comportaments sociòpates, i el ritme passa de ser més aviat lent a trepidant. Potser parlaríem d'una història poc versemblant, però també és de les que enganxen. Sembla impossible que prosperi, però d'alguna manera volem que en Tom se'n surti, perquè és un psicòpata amb unes intencions poc clares, amb una ràbia dins que fa por. Però també ens cau simpàtic. Sap convèncer-nos que fa el que fa perquè no té altre remei. Highsmith és una mestra generant tensió i neguit. Bona part del llibre te'l passes amb els nervis a flor de pell. I això és justament el que busques si la llegeixes amb una mica de coneixement de causa, així que objectiu aconseguit amb escreix. És d'aquestes autores que dignifica el gènere criminal i poder-la llegir en català no té preu.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@@