Autora: Pierre Loti
Editorial, any: Adesiara, 2024
Títol original, idioma, any: Pêcheur d'Islande, islandès, 1886
Gènere: Narrativa
Traducció: Lídia Anoll
Número de pàgines: 259
Llegit en: Català

La vida al mar és molt dura. L'estimes i el tems a parts iguals. Pot ser la manera de guanyar-se la vida, però qualsevol dia, sense avisar, també te la pot fer perdre. I si és dura pels que s'hi han d'enfrontar, pels qui breguen dia rere dia contra les onades, els vents i les boires, també ho és pels que es queden. La incertesa, la incomunicació. Tornaran, enguany, els que s'han embarcat? Aquesta és la història dels pescadors bretons que el segle XIX marxaven tota la temporada d'estiu a la pesca del bacallà a les costes d'Islàndia, en unes condicions que només els homes més experimentats, els anomenats islandesos, podien suportar. Però també és la història de les seves dones, esposes, mares, àvies, que es quedaven a terra esperant la seva tornada sans i estalvis, coneixedores que, cada any, algun dels vaixells dels islandesos ja no tornava, i resant perquè, aquella temporada, no fos el del seu home el que faltés.

Pierre Loti era un total desconegut per mi quan Adesiara va publicar aquesta obra de finals del segle XIX. Però amb aquest títol, i amb alguna bona referència, era difícil que m'hi pogués resistir. Ha resultat ser una lectura sorprenent i amb molts més al·licients dels que pugui semblar d'inici, perquè si dic que és un llibre que parla de la pesca del bacallà, no sembla gaire emocionant. Però els protagonistes són uns homes rudes, valents per necessitat, però, sobretot, que saben que no tenen altra sortida. El mar els proporciona feina, una feina ben pagada, però que comporta molts riscos. Qualsevol temporada pot ser l'última, qualsevol dia el vaixell es pot enfonsar a l'Atlàntic Nord i ningú no en tornarà a saber res més. Són homes que han mirat la mort als ulls i molts cops l'han vençut, però el dia que els toqui perdre, s'haurà acabat. Tot i això, el poder d'atracció que té el mar, aquesta vida nòmada i perillosa, és més fort que ells. La companyonia, els vincles, la confiança que es tenen. I els somnis i els anhels que comparteixen. Perquè molts d'ells han deixat família enrere, és pels seus que es juguen la vida. I aquesta és l'altra vessant del llibre, tant o més important. Tenim la visió dels que se'n van, però també la de les que es queden, i totes dues arriben a ser profundament interessants. Les dones que romanen als poblets bretons no són menys dures que els seus homes. Pateixen, esperen, però també són determinades i saben tirar endavant. Entre els vincles hi ha històries d'amor consagrades, parentius i amors que encara han de néixer. Cada personatge els viu a la seva manera i ens els fa viure a nosaltres.

Pescador d'Islàndia no és una història alegre. Està plena d'absències, de pèrdues i de decepcions. Malgrat això, és la vida que coneixen, la que els toca, i tots ells es resignen a viure-la i accepten les regles del joc, encara que puguin ser devastadores. El que sí que és, és una lectura agradable pel lector, de vegades gairebé poètica i amb una capacitat descriptiva molt notable a molts nivells. Començant, inevitablement, per la narració de com es viu una tempesta ben violenta en un vaixell de pesca a mar obert, però també en allò més íntim, més introspectiu. Loti domina el registre tant quan descriu la monotonia de la pesca, les relacions de companyonia entre pescadors, o el sentiment de les dones bretones. Desconec la seva vinculació amb aquest món concret, però aconsegueix fer-lo versemblant. Sí que era oficial de la marina i va viatjar molt, alguna cosa hi deu tenir a veure. Anem tenint la perspectiva d'uns i altres i es complementa perfectament, els canvis són d'allò més naturals perquè tinguem una imatge global de tot plegat, tot i els quilòmetres que els separen. Una obra interessant, profunda, que ens retrata una realitat duríssima i incerta, que és difícil d'entendre si no la vius, però que Pierre Loti ens acosta de manera propera i íntima. Molt bona lectura, i una alegria sempre deixar-se portar per la intuïció, i que no et falli!

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@@