Autoria: Gretel Ehrlich
Editorial, any: Veles i vents edicions, 2025
Títol original, idioma, any: The Solace of Open Spaces, anglès, 1985
Gènere: No-ficció
Traducció: Yannick Garcia
Número de pàgines: 231
Llegit en: Català

Els sotracs de la vida ens porten a prendre decisions inesperades. Gretel Ehrlich es va criar en un ranxo, però es va fer cineasta a la gran ciutat. El rodatge d'un documental la va portar a les planures de Wyoming, i just quan era allà, va rebre la notícia que l'home amb qui s'havia de casar es moria d'un càncer fulminant. El dolor i la desorientació d'aquesta patacada la va conduir a un canvi de vida: va deixar-ho tot enrere i es va quedar a Wyoming a fer vida de ranxo. Va canviar totes les comoditats i una carrera de prestigi per anar a viure a una terra inhòspita, amb unes condicions ambientals extremes i a fer feines duríssimes en companyia d'uns homes i unes dones que potser no són com nosaltres ens imaginem. A El consol de la intempèrie explica la seva experiència entre vaquers i pastors d'ovelles, des d'una perspectiva molt personal i fins i tot íntima, però també desmenteix alguns mites que ens venen al cap quan pensem en aquesta mena de vida.

El consol de la intempèrie va ser de les primeres obres literàries de Gretel Ehrlich, però el ressò que va tenir va impulsar la seva carrera com a escriptora, que va compaginar amb la vida que havia triat viure. Comença les seves reflexions descrivint les planures de Wyoming, la vastitud d'aquella terra que sembla buida i inhabitada, però que com qualsevol racó del món, té molta vida i la seva pròpia idiosincràsia. El paisatge i les condicions climatològiques canviants al llarg de les estacions són molt presents en tot el llibre. Quan passes la major part de l'any sense aixopluc fix, aquests factors et condicionen molt. Però també ens parla d'ella i de la seva experiència, de com va reaccionar al cop tan fort que va rebre i va acabar trobant el seu lloc. Es tracta d'un llibre a cavall de la literatura testimonial i la no-ficció, perquè també posa esforç a descriure la feina de vaquers, pastors i altres figures que trobem en aquests entorns. Parla de la relació que tenen entre ells, que no sempre és cordial, però també proporciona una imatge que no és la que solem tenir, tan condicionada per les pel·lícules. Però potser l'aprenentatge més gran que en podem treure és que, en un lloc on les normes laborals, de convivència i fins i tot relacionals, són del tot diferents de com les coneixem, les prioritats vitals també són unes altres. Per sobreviure-hi t'hi has d'adaptar.

El llibre té capítols més generals, però també alguns que se centren en temes concrets, amb la clara voluntat de mostrar al món com són i trencar mites. Per exemple, n'hi ha un dedicat als rodeos i un altre a la reserva ameríndia. Per cert, planyo en Yannick Garcia per la traducció d'aquests capítols, que tenen vocabulari molt específic i gens comú aquí. I, naturalment, en un llibre com aquest, el bestiar també és protagonista i li dedica molta atenció perquè, en definitiva, és la raó de ser de la gent que viu a les planures. És una lectura interessant que aporta una visió molt poc comuna, la d'una dona de ciutat que no s'arruga davant de res i que porta la seva decisió, forçada o no per les circumstàncies, fins a les últimes conseqüències. S'ha de ser d'una pasta molt especial per fer el que va fer Ehrlich i sortir-se'n. Ens convida a compartir el seu món, el que ella ha triat, i tan aviat ens el descriu com es despulla perquè la coneguem una miqueta més per dins. Distret i amè de llegir, és d'aquests llibres que no cal estar gaire interessat en els temes que tracta per poder-lo gaudir, depèn més de la gràcia que us sembli que té l'autora a l'hora d'explicar-se. Amb capítols que em van interessar més que d'altres, em va semblar una lectura prou gratificant.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@
L'exemplar és una gentilesa de Veles i vents.