Editorial, any: Edicions de l'Ela Geminada, 2025
Títol original, idioma, any: Den lykkelige alder, noruec, 1908
Gènere: Relats
Traducció: Meritxell Salvany
Número de pàgines: 284
Llegit en: Català
Totes les companyes s'apunten a les classes de ball de la Sala Eriksen i a la Bildit li fa molta il·lusió poder-hi anar. El pare arriba de bon humor, així que és un bon moment per plantejar-li la possibilitat. Però l'advocat Iversen ha de negar-s'hi. No passen per un bon moment i la família té moltes boques per alimentar. La Bildit és una noieta assenyada i obedient, no vol ser l'única de la classe que no pot anar a ballar, però encara menys vol que els seus germanets passin gana. Però la realitat no és ben bé aquesta. Tampoc no és que lliguin els gossos amb llonganisses, però hi fa molt el tipus d'home que és el senyor Iversen i les prioritats que té. Malauradament, la Bildit aprendrà, de massa jove, que no pot esperar-ne res. Com la resta de dones dels quatre relats que conformen L'edat feliç, que s'adonen que la societat i els homes que les envolten els tallen les ales i no els permeten ser com volen ser, i les obliguen a no poder abandonar el lloc inferior que se'ls ha assignat.La Bildit és la protagonista del primer dels quatre contes, Mitja dotzena de mocadors, que és molt més curt que el segon i el tercer, però una magnífica carta de presentació del que vindrà després en aquesta obra primerenca de Sigrid Undset, la tercera dona que va guanyar el Premi Nobel de Literatura. L'edat feliç i L'estranya són novel·letes de més de cent pàgines que permeten a l'autora aprofundir molt més a la vida de dues dones joves i treballadores, l'Uni i l'Edele, que es troben el que, probablement, es trobaria la Bildit si haguéssim pogut conèixer la seva història futura. Homes gelosos fins a l'extrem que avui diríem que tenen masculinitat fràgil, impossibilitat de satisfer les seves inquietuds artístiques, que les aspiracions laborals de l'home passin per davant de les pròpies i, en general, la societat eminentment patriarcal i el sentiment de possessió que tenen els homes envers les seves dones. Ep, fins i tot hi apareix algun home bo, eh! Però les protagonistes són elles, i totes són dones determinades i que no es resignen, però que observen amb frustració i impotència el món que els toca viure. Tanca el recull Somnis, un text breu en primera persona en el qual Undset es deixa portar per món oníric, i que sembla una mica desconnectat de la resta de contes. Sembla que l'autora tenia discrepàncies amb el moviment feminista, però no hi ha dubte que les seves protagonistes són dones independents i serveixen per retratar la injustícia i la discriminació que patien. Tenint en compte que són relats de 1908, la música que desprenen no ens sona gens desfasada ara el 2025.
Un altre element a tenir en compte del recull de Sigrid Undset és la forta presència religiosa que impregnava l'època i que condiciona molt el comportament dels protagonistes. També hi juga un paper el factor cultural i els costums noruecs, que desemboquen en alguns hàbits que a nosaltres ens poden semblar curiosos. I també, naturalment, les minucioses descripcions dels paisatges, especialment hivernals, que conviden a una lectura acompanyada d'una manteta. Tot plegat, conforma un recull desigual, amb dos relats molt llargs i altres dos molt més curts, però que fan de molt bon llegir i que sorprèn que ja tinguin cent vint anys d'antiguitat. Retrats costumistes, potser sense voluntat explícita de ser reivindicatius, però avui dia és impossible no fer-ne aquesta lectura i aplaudir la valentia de l'autora. M'ha agradat l'estil planer i descriptiu, que sap deixar les coses clares tal com les pensava Undset. Probablement, un dels premis Nobel que més he gaudit d'entre els que he llegit, que tampoc no són tants, però m'he emportat més d'una patacada. En canvi, L'edat feliç m'ha semblat una molt bona proposta, amb molta vigència. Se'n pot fer una lectura actual i funciona perfectament. Una sorpresa molt agradable.
IMPRESSIÓ GENERAL: @@@ i mitja
L'exemplar és una gentilesa d'Edicions de l'Ela Geminada.
0 Comentaris