Editorial, any: Crims.cat, 2025
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 273
Llegit en: Català
Els inicis dels Mossos d'Esquadra van ser complexos. El cos va ser dotat amb molts recursos que servien, sobretot, de cara a la galeria, perquè la policia catalana tenia molt poques competències: el gruix de les responsabilitats se les enduien la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. Els Mossos patrullaven, per exemple, als Ferrocarrils Catalans. Un jove agent d'aquesta unitat va morir en circumstàncies força estranyes, tot i que els investigadors van determinar que es tractava d'un suïcidi. Temps després, i amb molta insistència, la seva parella aconsegueix que dos comandaments dels Mossos reobrin el cas i investiguin les noves proves i certeses que aporta. Si ja alguns elements del sumari eren molt peculiars, a mesura que els dos companys van estirant el fil el cas agafa una dimensió totalment nova que té unes arrels fondes, i que aporta una perspectiva de l'Agustí Ballester, el mosso mort, molt diferent de les versions oficials.Quatre anys després de Policies, Andreu Martín i Joan Miquel Capell tornen a unir forces per escriure, a quatre mans, una altra novel·la negra procedimental ambientada en els primers albors dels Mossos d'Esquadra com a policia nacional catalana. A Tot anava bé fins ara novel·len un cas del mateix Capell, que l'any 1993, quan s'ambienta la trama, era sotsinspector del cos. El relat té també un deix de crònica històrica d'aquella època, la implantació dels Mossos en el context temporal i la relació que tenien amb la resta de cossos policials. El cas en qüestió era el suïcidi d'un agent de la unitat destinada als ferrocarrils. Les conclusions de la investigació inicial semblen dubtoses, però, és clar, els responsables de la Guàrdia Civil que van portar el cas asseguren que van seguir tots els protocols. El cas es reobre de manera extraoficial, i els dos mossos que investiguen interroguen l'entorn de l'Agustí, parella, família, companys. A cada entrevista descobreixen noves dades que posen més en dubte la versió oficial, que no descarten necessàriament el suïcidi, però sembla clar que els motius que s'amaguen darrere aquesta defunció són molt més complexos del que semblava de bon inici. Val a dir que els autors retraten uns investigadors seriosos, professionals, i la trama es desenvolupa sense estridències ni heroïcitats impostades, es tracta només de dos agents investigant la mort d'un company del cos. Així i tot, Martín i Capell aconsegueixen imprimir un bon ritme i generar la intriga necessària que et fa arrapar a la lectura i no deixar-la fins al final. La novel·la es basa en un cas real, com és natural no es poden prendre gaires llicències en la narració, però val a dir que la història no necessita gaire maquillatge, aporta molts elements per especular i dubtar de tot fins que no es resol.
Agustí Ballester no era la persona que molta gent pensava. O va deixar de ser-ho pels fets que es revelen a la novel·la. No és el nom real del finat, és clar. Però tot això va passar i ara ho podem llegir gairebé com un relat de true crime, però amb la destresa d'aquests dos autors a l'hora d'adaptar un cas real a una novel·la absorbent, interessant pel context i l'època, i que mostra realitats que en general pensem que només trobem a les obres de ficció, però que hi són. Menció especial per les localitzacions. Bona part dels fets es desenvolupen al Baix Llobregat. Per la part que em toca, he trobat graciós que així sigui, tot i que Sant Boi no en surt gaire ben parada. Si Andreu Martín és el mestre de la novel·la negra en català, en Joan Miquel Capell ha trobat un bon còmplice i formen un tàndem fructífer. La versemblança i la fidelitat al procediment policial estan garantits, queda lluny dels cànons del thriller actual, que a mi personalment no m'atreuen gaire. En canvi, he gaudit molt d'aquesta obra i m'ha atrapat de principi a fi. Si us agraden els ritmes trepidants i els investigadors sobrehumans alcohòlics, turmentats i de bragueta fluixa, aquesta no és la vostra obra. Però si preferiu les bones històries que toquen de peus a terra, sense abandonar el sabor del misteri i la bona investigació policial, xalareu tant com jo.
IMPRESSIÓ GENERAL: @@@@
L'exemplar és gentilesa d'Editorial Clandestina.
0 Comentaris