Autoria: Léa Murawiec
Editorial, any: Editorial Finestres, 2023
Títol original, idioma, any: Le Grand Vide, francès, 2021
Gènere: Còmic
Traducció: Marta Marfany
Número de pàgines: 204
Llegit en: Català

En un món regit per la presència en la ment de les persones, la Manel Naher viu una vida força precària, hi ha molt poca gent que la tingui present. És rebel, no vol rendir-se al sistema, però també és conscient que la seva supervivència depèn d'aconseguir un mínim d'atenció. Somia en escapar-se de la ciutat, anar fins el gran buit, un lloc llegendari on no imperen aquestes normes. Però abans de decidir-se a fer el pas de marxar, la vida se li complica amb l'esclat d'una cantant que es diu exactament igual que ella: Manel Naher. La interpret acapara totes les mirades i tothom associa el nom a la seva música. A causa d'això, la Manel originar encara té menys presència i pateix una crisi. Fora de si, assoleix una popularitat sobtada quan es viralitza un vídeo en el qual apareix. S'acostuma ràpid a la fama i a les atencions del públic, però quan t'enfoquen tots els focus, és fàcil quedar enlluernat i perdre el nord.

El gran buit és un d'aquells rampells que de vegades m'agafen. Encara no havia llegit res de l'Editorial Finestres, que es dedica, precisament, a publicar còmic i novel·la gràfica, i l'obra de Léa Murawiec era de les que més em cridava l'atenció. Es tracta d'una distopia molt original que no és gens difícil portar a la nostra realitat. Mostra una ciutat vertical plena de cartells amb noms, i és que la presència és molt important. Hi ha infinites estratègies per aconseguir que els altres habitants vegin el teu nom i que, per tant, el tinguin present. La protagonista renega del sistema, però no té altre remei que sucumbir-hi. Fins que, després d'haver estat al pou, el seu nom agafa notorietat i de sobte passa a ser una celebritat. La seva perspectiva canvia, és fàcil acostumar-se a l'atenció i als afalacs, que en aquesta història equivalen a nivell social. Però, a quin preu? Què deixes enrere? Què hi ha de real en aquesta fama sobtada, i què passarà si tot s'esfondra tan ràpidament com ha arribat? No és difícil entendre que estem parlant de xarxes socials i de la falsa notorietat que proporcionen, molts cops efímera. La Manel Naher experimenta què és passar de ser una no-ningú a una estrella mediàtica. Cap de les dues opcions no aporten felicitat en un món atrafegat i vertiginós com el que vivim.

És un còmic amb missatge clar, molt crític. Un cop més, una distopia que veiem propera ens alliçona sobre allò que ja passa, o que pensem que passa: que si no tens èxit a les xarxes socials o als mitjans, no ets rellevant. La necessitat de mostrar, de ser a tot arreu i sempre, per la por de caure en l'oblit. Per transmetre aquest ritme meteòric de la virtualitat, Murawiec fa servir una il·lustració impactant, molt visual, tintada de blau marí, i amb moltes imatges a pàgina completa amb blaus i vermells estridents. Aquí és on El gran buit m'ha fallat. Habitualment admiro els il·lustradors per tot allò que saben transmetre amb el traç. Les imatges diuen més que les paraules. I no puc dir que l'autora no transmeti amb les il·lustracions allò que ens vol fer arribar: opressió, ofec, estímul constant. I ritme, és una història de ritme trepidant que arriba a estressar. Però, personalment, no m'ha resultat agradable. De fet, a estones les imatges em desagradaven força, em resultaven incòmodes i grotesques. Penso que l'efecte és absolutament buscat i que l'aconsegueix, però a mi no m'ha entrat. I això que el plantejament és enginyós i el missatge i el desenvolupament em semblen bons, però no és l'estil d'il·lustració que m'agrada i no n'he gaudit tant com esperava.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@