Autoria: Ursula K. Le Guin
Editorial, any: Indòmita, 2025
Títol original, idioma, any: Gifts, anglès, 2004
Gènere: Fantasia
Traducció: Anna Llisterri
Número de pàgines: 266
Llegit en: Català

Els anomenen dons, però poden arribar a ser un càstig o una condemna. L'Orrec és l'hereu del clan Caspro. Els homes de la seva família tenen el do de desfer, que és un poder perillós i agressiu que s'ha de saber controlar, perquè és capaç de posar fi a la vida d'un home o d'un animal tan sols amb una mirada. N'hi ha d'altre de més benèvols i amables, però no es pot triar: neixes a la família que neixes. L'Orrec és adolescent, el do se li hauria de despertar aviat. El seu pare Canoc l'insta a practicar per poder alliberar la força, però el noi està atemorit pel que pot arribar a fer si no pot controlar la seva màgia. Decideix que no vol fer-lo servir mai. Aquesta decisió té l'oposició frontal del seu pare, que sap que el do familiar els atorga alguna cosa més que poder i capacitat defensiva: també infon terror entre els seus possibles enemics. L'estabilitat i el futur de la família depenen, en gran part, del temor que pugui causar el do de l'Orrec. Però tenint en compte el precedent del seu avi, el noi no vol jugar aquest paper.

L'obra d'Ursula K. Le Guin és inesgotable. L'any 2004 engegava una nova trilogia, Annals de la costa occidental, que com Terramar es va etiquetar com a fantasia juvenil, però que, com sempre, tracta temes que interpel·len també el lector adult. Això sí, amb protagonistes adolescents. Dons és el primer volum d'aquesta sèrie que Raig Verd tradueix per primera vegada al català en el seu segell juvenil Indòmita. La traductora torna a ser Anna Llisterri, que sembla haver agafat definitivament el relleu a Blanca Busquets, i que t'assegura sempre un bon resultat. Le Guin inventa un nou univers literari, unes terres inhòspites, d'ambient rural i estètica diríem que medieval, amb costums antics i rivalitats intestines a causa de la por que es tenen entre clans. Cada casa disposa d'un do, un poder màgic que s'hereta, i que és capaç d'obrar accions sobrehumanes. Alguns, com el de la crida, és d'utilitat perquè permet comunicar-se amb els animals i fer-los venir. Molt útil per a les caceres. D'altres són esfereïdors, com el de desfer, perquè és capaç de dissoldre els ossos d'algú i, per tant, és una arma molt destructiva. El do protegeix les famílies, les fa especials i els dona prestigi. Però la nova generació no té tan clara la utilització d'aquests poders. L'Orrec té por de fer mal a qui no vol. La Gry, dels Barre, no vol cridar els animals perquè siguin exterminats. Els dos amics s'oposen al seu destí, a les convencions dels seus pobles i, sobretot a les seves famílies, perquè es neguen a fer allò que s'espera d'ells. Però per què has d'utilitzar un poder encara que el tinguis? Aquest és un dels grans temes de la novel·la, molt aplicable, per posar un exemple, al món de la ciència.

Tant quan inventa mons fantàstics, com quan explora la sociologia d'altres planetes, Le Guin imprimeix el seu ritme pausat i reflexiu, més destinat a fer-nos pensar que a generar trames trepidants. Del que no s'està és de crear personatges profunds i imperfectes, que dubten i qüestionen i que, si cal, lluiten per allò que creuen. L'Orrec i la Gry en són bons exemples. No són herois, no són infal·libles, però tenen valors i els defensen. I això és una proesa especialment notable quan, de qui s'han de defensar, és de la tradició, de l'herència i de les seves famílies. L'autora va desenvolupar tota aquesta història a partir d'una idea que li va servir de desllorigador, en aquest cas, la necessitat o l'obligació de fer servir un poder que tens. La capacitat de bastir una història sòlida, amb sentit i que sigui llegidora a partir d'això, només està a l'abast dels genis. Potser el món que dibuixa a Dons, tot i comptar amb elements molt interessants, és menys ambiciós que el de Terramar, més acotat, més petit. Però la destresa de Le Guin de portar-nos allà on vol, de desenvolupar la idea per donar-nos eines de raonament sobre els temes que a ella la inquieten o preocupen, resta intacta i demostra un talent creatiu i una imaginació desbordants. No sé dir si el ritme d'obres com aquesta, la seva estètica o els seus temes, apel·len al lector jove actual. M'agradaria pensar que sí. Però sí que apel·len al lector jove de quan va ser publicat, en plena voràgine Harry Potter, per cert, que avui ja té una edat, però que pot valorar les maneres i intencions de Le Guin. A mi m'ha agradat. Malgrat que no és mai una lectura explosiva, per a mi sempre és zona de confort. Imprescindible també llegir les dues xerrades seves que inclou aquest volum. Perquè potser l'única cosa millor que gaudir de la seva obra, és escoltar-la a ella.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@ i mitja
Exemplar gentilesa d'Indòmita.