Autoria: Émile Zola
Editorial, any: Bernat Metge Universal, 2025
Títol original, idioma, any: Germinal, francès, 1885
Gènere: Narrativa
Traducció: Anna Casassas
Número de pàgines: 569
Llegit en: Català

Al nord de França, a les acaballes del segle XIX, la indústria minera del carbó té molta importància. Les explotacions funcionen a ple rendiment i donen feina a milers de treballadors que viuen en colònies industrials. La feina és dura, i el sou no acompanya, sobretot si tens moltes boques per alimentar, com la família Maheu. El run run de l'explotació laboral i dels drets dels treballadors ja hi és, però els minaires i les seves famílies viuen resignats i accepten la situació com l'única possible. En aquest escenari tan precari, hi apareix un jove Étienne Lantier, que ha hagut de marxar de Lille per conflictes amb el seu antic cap. Està desesperat per trobar feina i sap que, a la mina, un parell de mans més sempre hi ajuden. És l'Étienne, després de treballar durament i guanyar-se la confiança dels seus companys, qui encén l'espurna de la revolució proletària, perquè les exigències de la direcció de la mina són cada cop més fortes i restrictives. Els amos són pocs i els treballadors molts. Si s'alcen, si es neguen a acceptar aquest tracte tan denigrant i poc considerat, seran escoltats. Volent treballar, sí, però amb dignitat. I tampoc volen que els burgesos controlin el seu destí. Les idees anarquistes van fent forat entre els minaires de Montsou i altres explotacions. És el moment de fer una passa endavant i fer front a la injustícia. El camí no serà fàcil, però estan convençuts que la raó és a la seva banda.

Émile Zola és el pare del naturalisme francès, un moviment literari que es regia per una escriptura propera al mètode científic, i que es preocupava especialment per temes com l'herència o l'evolució. Sabent això, no costa ubicar Germinal en aquesta tendència. Però no es tracta d'una obra aïllada, forma part d'un cicle de vint novel·les, Les Rougon-Macquart, que tenien com a objectiu retratar la societat francesa de l'època a partir d'una única família i les seves diferents branques. En aquest cas, el protagonista és Étienne Lantier un descendent de la branca Macquart, però es pot llegir com una novel·la independent i autoconclusiva perquè no hi ha cap esment a la resta de la família.

La família que sí que és important aquí, són els Maheu. Tots ells, i en són una pila, estan vinculats a la mina de Montsou. Viuen a la colònia industrial i la seva subsistència depèn de l'extracció de carbó. És a partir de la situació de diferents dels seus membres que coneixem la precarietat laboral, les malalties derivades d'aquesta feina i el masclisme i la violència contra les dones en aquestes comunitats, entre molts altres detalls que explica Zola. Els Maheu tenen una existència inestable, si els fallen un parell de mans, poden veure compromès el manteniment de totes les boques que han d'alimentar. Però queixar-se no ha servit mai per a res, més val no arriscar i continuar patint, però anar tirant. L'arribada de l'Étienne ho canvia tot. Ell és qui introdueix a la comunitat idees anarquistes i els empeny a la lluita pels drets laborals. La descripció de la diferència de classes, de com pensen uns i altres, i de com evoluciona la situació a la colònia, es detalla mil·limètricament. Zola estructura Germinal en diverses parts i cadascuna descriu un pas d'aquesta evolució: les condicions del treball a la mina, les diferències de classe, el creixement de la consciència de classe, i així fins a tots els fets que descriu la novel·la, i que com a persones treballadores en unes condicions -en principi- més dignes, no ens haurien de deixar indiferents.

Germinal és un llibre dur, duríssim. Pel tracte que reben els treballadors i, de manera paral·lela, també les dones. Per les condicions laborals i els riscos que comporta una feina com la de miner. I com que Zola no estalvia cap detall, l'experiència és immersiva, ens capbussem en la història i en tot el que viuen els personatges, ho patim, ho temem i ens fa mal. La capacitat d'introduir-se en la psicologia dels protagonistes també és molt notable. Un exemple és com evoluciona el pensament d'alguns minaires que no veuen clara la deriva que prenen els esdeveniments, però per mi destaca molt el canvi que fa l'Étienne. El jove s'erigeix en líder i els seus companys comencen a seguir-lo. En el moment que es creu aquest paper, comencen els deliris de grandesa, la necessitat de demostrar que va seriosament i que no pararà fins a les últimes conseqüències. Comença, també, a tenir altres aspiracions. Un retrat hiperrealista, que serveix per al protagonista i per a qualsevol persona d'abans o després que es trobi en la mateixa situació que l'Étienne. Magistral.

Dues coses més a destacar. El pròleg de Maria Sevilla és un autèntic assaig sobre la consciència de classe i com funciona el capitalisme i l'explotació en general. Si fem un símil futbolístic absurd, si Germinal és el partit, la xerrada motivacional i l'escalfament que rebem abans és d'aquests que et fan entrar a la gespa al 200%. I, per altra banda, la traducció d'Anna Casassas. Un cop més, la Bernat Metge Universal tria una traductora contrastadíssima. Per tant, una bona traducció no és cap sorpresa. Però no oblidem que Zola t'explica fins i tot el grau d'elasticitat de la goma dels calçotets dels miners, i que això s'ha de traduir de manera que el lector català ho llegeixi sense dificultats. Exagero, no es parla dels calçotets dels miners. Però sí de la feina a la mina, de moltes feines que ja no es fan com descriu l'autor, i aquí sí que la dedicació de Casassas s'ha d'aplaudir i referenciar sempre.

És temptador entrar al detall i explicar més elements de la narració de Germinal, però val la pena anar-los descobrint durant la lectura, perquè és tot un procés. El fet que sigui un text que desgrana quirúrgicament la lluita de classe, l'explotació laboral o les vagues, l'eleva gairebé al nivell de crònica, però Zola és igualment curós amb els personatges, la seva psicologia i la descripció de les seves relacions i reaccions, de manera que escriu gairebé una novel·la total, emmarcada en un àmbit molt concret; encara que això sembli un contrasentit. El grau de detall de l'autor pot resultar embafador o pesat per a alguns lectors. No diria que dens, perquè la lectura flueix perfectament, però a mi m'ha costat avançar, a estones. Això és perquè no és un llibre passa-pàgines, cal prestar atenció a tot allò que l'autor ens explica. No puc dir que sigui especialment exigent, però sí que requereix atenció i concentració, i a mi m'ha mancat. Això no obstant, no m'impedeix reconèixer que es tracta d'un llibràs i que ningú com Zola per fer-nos entendre la societat francesa de dinals del segle XIX. No és autor de llibres curts, això és cert, per posar-s'hi s'ha d'estar una mica predisposat. Però tot i que m'ha costat una mica, m'han quedat ganes de continuar descobrint l'obra de l'autor. Val a dir que també era el primer cop que m'hi enfrontava i el tema de Germinal és força punyent. Ara que conec com les gasta Zola, a les pròximes lectures miraré de submergir-m'hi del tot.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@@
L'exemplar és una gentilesa de la Bernat Metge Universal.