Autoria: Thomas Mann
Editorial, any: Males Herbes, 2025
Títol original, idioma, any: Mario und der Zauberer, alemany, 1930
Gènere: Narrativa
Traducció: Joan Fontcuberta
Número de pàgines: 106
Llegit en: Català

No hi han estat gaire a gust en aquest hotel, però la sessió de prestidigitació d'aquest vespre apunta que pot ser divertida, tot i que, si s'allarga gaire, els nens cauran rendits de son. El mag no sembla gran cosa, promet moltes emocions, però se'l veu maldestre i desendreçat. Probablement és un farsant, però ara ja són allà. Però en Cipolla, el prestidigitador, després d'una prèvia llarga i fatxenda, comença a fer pujar voluntaris a l'escenari, i per alguna mena de poder estrany, aconsegueix fer-los fer coses que, d'inici, s'havien negat a fer. L'espectacle comença a prendre un altre rumb. Com s'ho fa, en Cipolla? Com aconsegueix que els turistes facin o diguin allò que ell els ordena? De mica en mica, es va posant els assistents a la butxaca, que miren astorats com aquell homenet malgirbat aconsegueix constantment el que es proposa. És persuasió? És màgia? Quins són els límits del seu poder? Ara ja ningú pensa a marxar.

Hi ha llibres que és millor descobrir durant la lectura i no saber-ne res d'inici per afavorir l'element sorpresa. En aquest cas, sense tenir un coneixement previ de què hi està passant, és molt difícil d'entendre només amb una lectura distreta i amateur. La clau és en el context en el qual s'ambienta, fonamental per copsar la metàfora que s'hi amaga. Abans de res, he de dir que jo ja coneixia aquesta metàfora, i l'epíleg d'Edgar Straehle aclareix tot el que encara queda tèrbol en acabar la lectura. Ens trobem a Itàlia, en un poblet de costa que es diu Torre di Venere. És l'època en la qual el feixisme començava a créixer a Itàlia i el matrimoni alemany ho esmenta de manera velada. Hauran d'abandonar l'hotel on s'estan per causes que també podem atribuir al moment polític, però abans assistiran a l'espectacle de màgia, que en el seu conjunt és una gran metàfora del poder persuasiu de les idees feixistes, capaces de doblegar qualsevol voluntat. Trobo realment difícil que un lector ocasional arribi a la conclusió que el llibre ens està parlant d'això. Si se'n té un coneixement previ, però, permet anar encaixant les peces d'una narració que es construeix de manera estranya, amb expressions i situacions poc naturals, però que prenen tot el sentit quan saps de què t'està parlant. Jugar a endevinar els dobles sentits és un dels al·licients, tot i que temo que és pràcticament impossible trobar tots els que Mann va posar en el text.

Thomas Mann va guanyar el Nobel de literatura l'any 1929, un any abans de publicar Mario i el màgic, que jo consideraria més aviat un relat que una novel·la curta. No és una narració especialment exigent, però sí que requereix una lectura atenta, malgrat la seva brevetat. El símil que fa entre el poder suggestiu del mag Cipolla, que és capaç d'hipnotitzar els seus voluntaris i fer-los anar per on vol, amb la propaganda feixista de Mussolini, està molt ben trobat. Sembla que la mateixa descripció d'en Cipolla, amb un cos boterut i fumant i bevent dalt de l'escenari, també està inspirada en el dictador feixista. Si més no, s'explica en el pròleg. Cal destacar que el relat està narrat en perspectiva, en un to encara d'astorament, però a estones jocós. Es tracta d'un text enginyós i ben trenat que té una capa superficial que funciona, però que guanya molts enters si trenquem aquesta superfície i aprofundim en la seva voluntat advertidora de l'autor. Desconec si és gaire representatiu de l'obra de Mann, perquè aquí se centra molt en un objectiu concret sense entrar en reflexions al respecte, ni fa servir complicacions estilístiques. Però com a presa de contacte ja et dona pistes que és un autor amb un gran talent per convertir les idees en literatura. Estic content d'haver llegit algun llibre seu per fi, tampoc diria que personalment m'ha deixat una empremta inesborrable, però valoro llegir alguna de les seves obres més reconegudes en un futur.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@
L'exemplar va ser gentilesa de Males Herbes