Autoria: Mark Twain
Editorial, any: Edicions de 1984, 2025
Títol original, idioma, any: Life on the Mississipi, anglès, 1883
Gènere: No-ficció
Traducció: Marc Donat
Número de pàgines: 506
Llegit en: Català

Mark Twain és un dels grans noms de la literatura universal, i de l'estatunidenca en particular. Obres com Tom Sawyer o Les aventures de Huckleberry Finn l'avalen, i tothom, qui més qui menys, pot associar el seu nom al del riu Mississipi. El que potser ja no és tan conegut, és que aquest nom tan famós era el pseudònim de Samuel Langhorne Clemens, i que abans de fer-se escriptor la seva gran aspiració va ser convertir-se en pilot de vaixell de vapor: aquelles embarcacions icòniques que solcaven el riu més famós d'Amèrica del Nord. En aquesta obra, a cavall de la crònica, l'autobiografia i les memòries, Twain explica l'apogeu dels vapors quan ell era un infant i el prestigi que tenien els pilots. Ell va arribar a dedicar-s'hi, anava amunt i avall del riu i l'ofici l'omplia. Però després d'una topada amb un pilot malcarat ho va deixar córrer. Vint-i-un anys després, ja com a escriptor popular, torna a fer el trajecte del riu per descobrir que aquell món fantàstic que coneixia està en plena decadència. L'arribada de mitjans de transport més eficients van relegar els vells vapors a la nostàlgia.

Mark Twain se'n va molt enrere per començar el relat. Parla dels primers homes blancs que van ensopegar amb el Mississipi, i com, amb el pas de moltes dècades, la seva terra fèrtil es va anar poblant. L'autor de Missouri estimava el riu i era un apassionat dels vapors. No escatima detalls per descriure'n el funcionament i la feina dels pilots. Dedica tota la primera part, la de la seva infància i primera joventut, a explicar aquell món amb coneixement de causa. Podríem dir que és un llibre de no-ficció puntejat amb elements autobiogràfics, i amb moltes anècdotes i dades que Twain explica amb gràcia. La segona part passa a ser una mena de diari de viatge en el qual l'autor intenta fer, com a viatger anònim, la mateixa ruta que feia de jove com a pilot. Descobreix que ja no hi ha tants vapors disponibles i que el paisatge ha canviat molt. S'atura a cada estació del viatge per anar narrant les diferències que hi troba i anècdotes que recorda. Un nou ordre s'ha implantat a la riba del Mississipi, hi ha noves explotacions, algunes ciutats han crescut exponencialment i, en canvi, altres han desaparegut. L'arribada del ferrocarril va condemnar el transport fluvial a la marginalitat, i els vaixells que temps enrere havien estat palaus flotants, ara combaten la decadència amb orgull, però com un símbol caduc del passat.

No cal dir que La vida al Mississipi té un protagonista clar: està inclòs en el títol. Tot en les seves més de cinc-centres pàgines gira al voltant del riu. Mark Twain en parla amb devoció i respecte. Fins i tot diria que amb tendresa, malgrat ser conscient dels seus perills. Sembla que vulgui encomanar al lector tot el seu amor. La narració és força àgil i distesa, l'humor hi treu el cap de tant en tant. Però en la voluntat de descriure tot allò que envolta el Mississipi i el viatge que fa de gran, de vegades s'allarga en temes que no són necessàriament d'interès. Per contra, també hi ha capítols fabulosos, com per exemple Una vendetta i altres coses. M'ha agradat descobrir l'autor, però si no s'hagués allargat tant, també faria el fet. Em falta ara llegir alguna obra seva de ficció, em sembla un bon narrador i amb molta imaginació, encara que també hi deu haver molt d'ell mateix en els seus personatges. Menció especial a l'edició d'Edicions de 1984, que està construint una col·lecció de clàssics molt interessant, amb noves traduccions i un format molt còmode de llegir. Ens donarà moltes alegries.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@ i mitja
Exemplar gentilesa d'Edicions de 1984,