Autoria: Virginia Woolf
Editorial, any: Navona, 2023
Títol original, idioma, any: Jacob's Room, anglès, 1922
Gènere: Narrativa
Traducció: Mireia Vidal-Conte
Número de pàgines: 230
Llegit en: Català

L'Elizabeth Flanders és vídua de fa un parell d'anys, però és més forta del que es pensen els seus conveïns de Scarborough, a Cornualla, que la planyen. Puja els seus fills com pot, i en un d'ells, el petit Jacob, és en qui fixarem l'atenció. Nosaltres com a lectors, però també la corrua de personatges, especialment femenins, que s'anirà trobant durant la seva infància i primera joventut, començant per la seva mare. En Jacob Flanders tindrà el seu propi procés de formació, els seus amors, les seves experiències. Però per conèixer-lo millor ens caldrà la visió que tenen d'ell les persones que l'envolten. Ell, tímid i introvertit, es refugia en els llibres, la literatura, i gaudeix de les converses sobre art. Té un puntet esnob. La seva relació amb les dones és difícil, no se n'acaba de sortir. Però elles se'n formen una idea que ens ajuda a nosaltres a comprendre'l. Tot això passa just abans de la Primera Guerra Mundial, mentre el món es prepara per a una gran commoció.

La meva cita anual amb Virginia Woolf m'ha portat fins a la seva tercera novel·la, una obra primerenca encara, però que es considera el treball amb el qual l'autora britànica va començar a experimentar i innovar en literatura. Woolf estava més interessada en què passava a l'interior dels seus personatges, que en la trama que vivien. En aquest cas, acompanyem en Jacob Flanders des que és petit, fins que es converteix en estudiant de Cambridge i experimenta en la seva primera joventut. Tant a la contracoberta, com si busqueu informació sobre el llibre, diu que la vida d'en Jacob es construeix a partir dels pensaments de les persones que l'envolten, cosa que em resultava una premissa molt atractiva. A la pràctica, això és cert, però només relativament. En Jacob és més present del que m'imaginava: té escenes de diàleg, es descriu directament què està fent. Sí que és cert que la majoria d'informació que sabem d'ell l'obtenim d'altres personatges: amics, les noies amb qui té relació, la família. Ell és tímid, retret i, de vegades, sembla que visqui dins els llibres que llegeix. Té poques habilitats socials i en algun punt fa sospitar que està més interessat en els homes, però les dones de la seva vida acaben jugant un paper determinant.

No m'ha semblat una obra particularment difícil. M'esperava una narració més fragmentària i complexa que dibuixés un protagonista realment absent, només viu en els pensaments del seu entorn. M'he trobat un Jacob massa participatiu per la idea que me n'havia fet, però tampoc puc dir que les descripcions que en fan siguin incorrectes. Probablement, L'habitació d'en Jacob posava les bases per algunes de les seves grans obres i la tècnica del flux de pensaments amb la qual Woolf va excel·lir després. Com sempre que agafo un llibre de l'autora, intento posar-m'hi amb els cinc sentits, però aquest cop és probable que se m'hagin escapat molts detalls perquè em vaig entestar a llegir-la sense tenir el cap gaire a lloc. Però la idea general m'ha semblat correcta, molt Woolf i molt pròpia de l'època que va ser escrita, quan es buscava trencar motlles narratius. En Jacob és un personatge particular. A mi m'ha generat molt desassossec. És una persona anodina, però d'alguna manera em semblava una bomba de rellotgeria, sense que massa res ho indiqui. Neguit, incomoditat, sensacions lleugerament desagradables que no han aconseguit que se'm fes simpàtic. Però tampoc em sembla que fos l'objectiu de Woolf. És un llibre difícil de definir. Però com sempre, molt content de continuar coneixent l'obra de l'autora.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@