Autoria: Nora Ephron
Editorial, any: L'Altra Editorial, 2022
Títol original, idioma, any: I remember nothing: and other reflections, anglès, 2010
Gènere: Biografia
Traducció: Carlota Gurt
Número de pàgines: 154
Llegit en: Català

Una de les escenes més icòniques i repetides de la història del cinema és aquella en la qual es veu a Meg Ryan simulant un orgasme en un restaurant, amb en Billy Crystal a davant. És probable que l'hàgiu vist algun cop sense, potser, ni tan sols saber de quina pel·lícula es tracta. És de Quan en Harry va trobar la Sally, una comèdia romàntica molt popular del director Rob Reiner, estrenada l'any 1989. Molts cops és el director qui s'emporta la fama quan una pel·lícula és un èxit, però la guionista d'aquell film era Nora Ephron, responsable també d'altres bombes com Tens un e-mail o Alguna cosa per recordar. Ephron es movia com peix a l'aigua pel Hollywood dels 80 i 90 del segle passat i va arribar a ser un nom popular i cotitzat de la indústria cinematogràfica. Però la guionista i directora tenia una altra vessant menys coneguda: l'escriptura. Les seves obres escrites, de caràcter autobiogràfic, repassen una trajectòria no sempre agradable, però des d'un prisma còmic i que sap riure's de les desgràcies i, si convé, del mort i de qui el vetlla.

Nora Ephron va escriure No me'n recordo de res quan ja sabia que estava malalta de la leucèmia que posaria fi a la seva vida. No en parla específicament, però sí que dona pistes que poden fer sospitar un final proper. Va ser el seu darrer llibre, i es podria dir que se centra en la vellesa. L'autora és conscient que s'ha fet gran, i en part ja està de tornada de tot. Està estructurat en peces breus i temàtiques en les quals Ephron reflexiona sobre aspectes diversos de la vida i del món que viu en els seus últims anys. El primer text és el que dona nom al recull i retrata situacions amb què ens podem sentir identificats: les males passades de la memòria, que et fan recordar detalls insignificants mentre que oblidem què fèiem allà i amb qui estàvem quan ens va passar allò. L'autora ho explica amb gràcia, converteix un tema que ens preocupa a tots en un monòleg hilarant que es podria representar a qualsevol escenari. La peça més llarga tracta sobre la seva història d'amor amb el periodisme, com hi va arribar i com es va obrir camí en un món absolutament masculinitzat. Un cop més, el que podria ser i és una història de determinació i superació, passada pel sedàs d'Ephron es converteix, també, en una aventura prou divertida. A partir d'aquí, compendi d'anècdotes personals, de records per la seva família i amistats i reducció a l'absurd dels nous costums de la societat. Emparant-se en el fet que ella ja és gran, el xoc amb la "modernor" assegura unes quantes rialles.

Una constant en tots els textos és que Ephron no s'està d'esmentar personalitats de Hollywood amb qui va compartir anècdotes. Contínuament hi apareixen noms coneguts que l'autora cita amb naturalitat, cosa que indica la dimensió pública i la incidència que tenia en l'star system de l'època. No me'n recordo de res es pot entendre com unes memòries desorganitzades. Posa el focus en detalls i situacions concretes que l'autora desgrana de manera còmica, però que també ajuden a entendre el seu món, i que, d'alguna manera, ella pensa que són les que cal recordar. Però també podem considerar el llibre com un recull de monòlegs que qualsevol còmic d'stand up li agradaria poder representar. Ephron agafa la seva quotidianitat i la dels seus semblants, i en treu petroli. No deixa de ser una senyora de classe alta que parla, en molts casos, de problemes del Primer Món. Però també em sembla que va ser una persona que va decidir riure -i fer riure- per no plorar, i que tenia una gran capacitat per riure's d'ella mateixa. Potser m'equivoco, però he tingut la impressió que mirava el món des del seu privilegi, conscient de tenir-lo, i es dedicava a despullar la gent que, com ella, es trobava en aquesta situació. I ho feia amb gràcia i de manera molt intel·ligent, així que a mi personalment m'ha resultat impossible llegir-la com una senyora rica que et mira per sobre l'espatlla. Al contrari, m'ha divertit i m'ha enganxat a les anècdotes que explica i les queixes que plasma. Lectura fresca i desenfadada, però amb molt de fons també, perquè parla de realitat, encara que no sigui la mateixa realitat que la del lector. I venint d'algú que sabia que li quedava poc temps de vida, trobo que encara té més mèrit haver escrit aquests textos. Serà qüestió de recuperar les obres anteriors.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@ i mitja