Autoria: Toni Morrison
Editorial, any: Segona Perifèria, 2026
Títol original, idioma, any: Beloved, anglès, 1987
Gènere: Narrativa
Traducció: Esther Tallada
Número de pàgines: 440
Llegit en: Català

Pot semblar que no, però hi ha coses pitjors que la mort. La Sethe viu amb la seva filla Denver en una casa aïllada però segura, el 124 de Bluestone Road. La precedeix una història molt tèrbola, ja que va escapar de la plantació Bon Resguard, on havia arribat amb només tretze anys. La fugida no va ser com s'esperaven, i no va poder reunir-se mai més amb en Halle, el seu marit. Però va aconseguir treure d'allà els seus fills. La por de ser descoberts i que els retornin a la plantació, la va fer perpetrar una acció execrable: va preferir matar els seus fills abans que retornar als horrors de l'esclavatge. Només va morir una de les nenes, la Denver, en Howard i en Buglar van sobreviure gràcies als seus conveïns. D'aquells fets en fa divuit anys. Tot i que és una xacra que mai pots treure't de sobre, la Sethe ha refet la seva vida i ha trobat certa pau gràcies, també, a la reaparició a la seva vida d'un antic company al Bon Resguard. Però al 124 hi conviu una altra presència, l'esperit de la nena morta no els ha abandonat mai. Fins que un dia, quan la Sethe, la Denver i en Paul D. tornen de la fira, trobem asseguda en un socó una noia jove que no recorda d'on ve, ni qui és la seva família. No parla, només té moltíssima set. Es diu Amada.

Toni Morrison va guanyar el Premi Nobel de Literatura l'any 1993. Fins ara teníem traduïdes al català tres obres tardanes seves, de les quals jo havia llegit només Una benedicció. Segona Perifèria es llença ara a la piscina -i no és el primer cop- a traduir un títol de llarg recorregut en altres llengües, i ho fa amb una de les obres mestres de l'autora, que incomprensiblement no teníem disponible en català. Ho fa, a més, amb traducció excel·lent d'Esther Tallada, traductora de William Faulkner, Willa Cather, Victor Hugo o Elizabeth Strout, entre molts d'altres. Amada, Beloved en anglès, es va emportar el Premi Pulitzer de ficció l'any 1988.

Ens situem l'any 1873. La Sethe i la Denver viuen al 124 en aparent calma. Els seus fills Howard i Buglar van marxar fa temps, no saben res d'ells. La Baby Suggs, l'anciana mare d'en Halle, vivia amb elles, però va morir fa uns anys. A la casa hi ha sempre la presència de la germana morta, que era un nadó quan van succeir els esdeveniments que van colpir tot el poble. La mare i molt especialment la Denver, s'han acostumat i accepten aquesta presència a les seves vides. Però l'aparició d'Amada, una noia de l'edat que tindria ara la nena morta, ho canviarà tot. Desvalguda, amnèsica i desnodrida, la família l'acull i en té cura, malgrat que els interrogants sobre ella són cada cop més grans. El seu pes a les vides dels altres personatges no pararà de créixer.

Amada parla de la brutalitat de l'esclavatge. El Bon Resguard de la família Garner no era el lloc més terrible on es podia viure, els amos eren relativament respectuosos. Però els esclaus de la finca havien patit experiències prèvies, i la vida mancada de llibertat comporta greus perjudicis psicològics. Sense escenes especialment explícites, Morrison transmet perfectament els horrors d'aquesta vida, el menyspreu dels blancs, i més concretament el tracte denigrant que rebien les dones, tant per part dels amos, com pels altres esclaus homes. L'autora es va inspirar en un cas real per construir aquesta història en la qual veiem una mare que tria sacrificar els seus fills per evitar-los una vida de penúries i de treballs forçats. Un acte molt reprovable socialment, però que mostra la dimensió que podia prendre l'experiència dels esclaus, i que fa patent les conseqüències psicològiques d'una condició humana completament subjugada al supremacisme blanc, d'un col·lectiu que eren considerats poc més que animals i que eren tractats en conseqüència.

Estilísticament, Amada és una joia narrativa amb una escriptura punyent, poètica i a voltes onírica, que té continus salts en el temps entre el present marcat per l'aparició de l'Amada i tots els moments que ens han fet arribar fins aquí. També és un retrat de les poblacions negres, de les relacions que s'establien entre ells, la importància de la família i el veïnatge i el respecte i el record pels coneguts morts, gairebé sempre per culpa dels blancs. En aquest sentit, hi trobem una altra de les vessants importants del llibre. Es tracta d'una obra de realisme màgic que complementa el realisme més devastador i reivindicatiu de què Morrison era capaç. Els esperits eren molt presents en la vida de la població afroamericana. Convivien amb els seus morts de manera natural, orgànica, perquè no hi ha manera de deixar anar quan la injustícia ha portat tants assassinats i tant de dolor. Aquesta relació amb els morts també era molt present a Canteu, esperits, canteu de Jesmyn Ward, i segur que era molt present també a la realitat d'aquestes poblacions. Però aquí va un pas més enllà perquè l'esperit de la nena morta s'acaba materialitzant en Amada, i les conseqüències d'això seran funestes. Una altra referència inevitable quan parlem d'Amada és el que descriu Colson Whitehead a El ferrocarril subterrani. La xarxa de solidaritat que ajudava esclaus a fugir també apareix en el llibre.

Amb tot el que n'he explicat, ja podeu imaginar que Amada és una lectura difícil, dura, però també d'una qualitat literària extraordinària. Plena de simbolisme i de detalls reveladors que és fàcil que passin per alt, però que tenen la seva importància a la història. Et trenca el cor, et neguiteja i fa patir. Genera molta angoixa i notes que en alguns punts et falta l'aire. Però no pots parar de llegir, perquè és tot tan impactant, tan esfereïdor, que et manté atrapat en la lectura amb sentiments d'incredulitat i impotència. El retrat de Toni Morrison és històric i commovedor alhora. Cal una lectura atenta, tant per situar-se en el fil temporal, com per captar tot el que es diu. Però sobretot, el que no es diu, perquè l'autora també juga a deixar coses a la imaginació del lector. De mica en mica, totes les peces seran sobre la taula i les col·locarem allà on toca. I si has gaudit del procés, el conjunt es converteix en una obra majúscula d'aquelles que es queden amb tu per sempre més. La presència d'elements no realistes no ha d'espantar, Amada no és una història de fantasmes. Aquí el terror és una sensació que provoquen uns altres. Estem molt acostumats que els clàssics expliquin les històries d'un determinat tipus de gent, d'uns extractes socials concrets i, molt especialment, d'una ètnia concreta. No sé si serem capaços d'acceptar mai que Toni Morrison va escriure una obra mestra que mereix aquesta etiqueta, per més que ens resulti incòmode, desagradable i cruel tot el que explica. Si ens fa sentir malament, és que ens ho hem ben guanyat al llarg de la història.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@@@
L'exemplar és gentilesa de Segona Perifèria.