Autoria: Maria Stepànova
Editorial, any: Angle Editorial, 2026
Títol original, idioma, any: Фокус, rus, 2024
Gènere: Narrativa
Traducció: Miquel Cabal Guarro
Número de pàgines: 153
Llegit en: Català

On acaba l'experiència personal i on comença la ficció? Què és el que es pot dir i el que no es pot dir d'un país gegant que juga amb les seves pròpies normes? Maria Stepànova es va exiliar a Alemanya quan Rússia, el seu país natal, va envair Ucraïna. A Desaparèixer fa servir un alter ego seu, l'escriptora M., que va a un festival literari a l'estranger, però una vaga de ferrocarrils en el país on ha d'anar complica molt un viatge que evolucionarà cap a viaranys que no s'espera, i que li servirà, també, per conèixer-se molt més a ella mateixa. Stepànova diu molt sense dir gaire i ens convida a un viatge inquietant, que es va enfosquint cada cop més i que frega els límits de la realitat i el deliri. Com a poeta que és, la metàfora és l'ordre del dia, perquè hi ha temes que més val no tractar obertament encara que visquis lluny de la bèstia.

La bèstia és com, precisament, l'autora anomena el país on va néixer. Estar lluny d'allà ajuda a tenir perspectiva i a parlar de les ferides, però no obertament. Com tots els autors crítics amb el règim rus, va haver de marxar a l'estranger i és part de la diàspora. Desaparèixer és un llibre estrany perquè ens movem per terrenys que no sabem si són metàfora de la realitat o ficció inventada per Stepànova. Comença amb un primer capítol que vaig trobar brillant, i en el qual sí que és fàcil situar-se i entendre de què està parlant. A partir de llavors, tenim el viatge de M., que és tant físic com espiritual, i tinc la impressió que em vaig perdre en les subtileses i intentant identificar a què feia referència l'autora. Es pot llegir, és clar, com un road trip delirant amb tocs de surrealisme en el qual la protagonista baixa al seu infern, a la indefensió de la soledat que sent per trobar-se en llocs sòrdids on no havia de ser, mentre busca la seva identitat i el seu lloc en el món. Perquè l'exili ja ho té, això, que probablement sents que no pertanys enlloc. El cúmul d'entrebancs que va trobant fan que decideixi fugir del que és, deixar-ho tot enrere per tornar a ser ella i prou, no el que ha fet abans o el seu origen. Però no és una tasca fàcil.

De seguida que vaig conèixer aquest llibre, em va generar interès. Tots tenim al cap els autors russos clàssics, però conec molt poc la literatura russa actual, que com deia, la que val la pena conèixer és la que fan els exiliats. M'he trobat un llibre amb un inicia molt prometedor i que s'ha anat enrarint amb el pas de les pàgines. No conec prou la realitat russa, ni l'experiència de l'exili, per entendre moltes de les coses que explica Maria Stepànova. Aprofundeix molt en els records, en les experiències pròpies, però l'ús de llenguatge metafòric no sempre és fàcil de seguir. No deixa de ser autoficció del tipus que se'ls demana als autors que en fan, és a dir, que els seus escrits no expliquin només la seva vida, sinó també la història, els llocs, les vivències a través d'uns ulls concrets. I l'autora ens parla de la seva relació amb Rússia, amb l'escriptura i amb l'exili amb una veu molt personal que a mi, a estones, se m'ha fet esquiva. Interessant fins allà on he pogut entendre, una mica místic pel que fa a la voluntat de desaparèixer de la protagonista i com es plasma a la trama. Sentiments una mica contraposats i sensació de falta de bagatge per poder captar més bé el que no es diu obertament, però es pot anar intuint.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@ i mitja
L'exemplar és gentilesa d'Angle.