Autora: Toni Morrison
Editorial, any: Amsterdam, 2009
Títol original, idioma, any: A Mercy, anglès, 2008
Gènere: Narrativa
Traducció: Ferran Ràfols i Ernest Riera
Número de pàgines: 204
Llegit en: Català
 
La globalització no és una cosa actual. Al segle XVII el colonialisme europeu a l'Àfrica feia arribar esclaus negres a Nord-Amèrica, una terra encara en construcció. La presència cada cop més constant de població negra va fer germinar la intolerància i l'odi racial, però no a tothom per igual. Aquest era el cas del senyor i la senyora Vaark, que acollien a casa seva noies negres per fer-les treballar, però també per deslliurar-les de les urpes d'altres amos. Així va arribar la petita Florens a la finca Vaark, com a acceptació d'un deute després que la mare de la noia li implorés a en Jacob Vaark que la triés i se l'endugués lluny del seu senyor. De la seva mà, i les d'altres personatges com la Sorrow o la Lina, anirem construint el paisatge d'aquella època, una societat canviant cada cop més perillosa per les minories i més desacomplexadament supremacista per part dels colons americans. I també les seves històries personals i com han arribat a reunir-se sota el mateix sostre. Vides difícils, poc valuoses a ulls d'alguns, però que aconseguiran commoure'ns.

Toni Morrison va ser una escriptora afroamericana guanyadora del premi Nobel de literatura l'any 1993, aquesta és la primera obra seva que llegeixo. 'Una benedicció' va ser un dels últims llibres que va escriure i porta l'acció a l'últim tram del segle XVII. L'esclavatge és una pràctica habitual i acceptada, però l'odi racial està a les beceroles. En aquest context, anirem descobrint els diferents personatges, com es coneixen, quines relacions estableixen, les seves experiències prèvies. La narració no és lineal ni cronològica. Gairebé sempre se'ns descriu l'acció en tercera persona, però l'objecte va canviant, i així tindrem diverses perspectives. Només la Florens té una veu narrativa pròpia i es dirigeix a un personatge una mica misteriós. La informació que tenim, doncs, ens arriba a deshora, se'ns avancen situacions i personatges que no coneixem i per poder entendre bé la imatge global ens caldran totes les peces del trencaclosques. El llibre parlar d'esclavatge i de conflicte racial, és clar, però també parla de malaltia, d'espiritualitat, de religió, d'amor, de maternitat, d'absències i fins i tot de salut mental. Els esperits hi juguen un paper, com a part de les creences de les diferents sensibilitats que s'hi descriuen, i m'atreviria a dir que en alguns casos l'autora traspassa la frontera de la realitat.
 
M'ha agradat poder estrenar-me amb Toni Morrison en el marc de la iniciativa #BlackHistoryJuly que munta Trotalibros, ja que ell sempre parla molt bé d'aquesta autora i me l'he guardat per llegir-la ara. L'experiència ha estat bona. La seva escriptura és punyent, poètica i sap com tocar-te la fibra sense ser especialment explícita. Fa arribar els missatges amb molta claredat. El retrat d'aquella època no és cruel, no ens mostra escenes esfereïdores, ni violència. Però això no vol dir que no ens arribin aquestes idees. Els seus personatges són com animals ferits, escarmentats, que aprenen durant el llibre, però que ja havien viscut molt, abans. És un llibre reivindicatiu, d'una època, d'un col·lectiu. Per com està escrit, cal llegir-lo amb atenció, per ò no és gaire problema perquè el que narra és força absorbent. S'hi endevina un estil molt personal que probablement és el que fa servir en les seves obres anteriors, les més reconegudes, que després d'aquesta primera lectura tinc ganes de descobrir. Ara per ara no les tenim en català, només hi ha traduïdes les darreres tres novel·les, però tant de bo puguem disposar de tota l'obra d'aquesta autora en la nostra llengua. Morrison no és una autora per deixar passar.
 
Impressió general: @@@ i mitja