Autor: Tade Thompson
Editorial, any: Mai Més, 2019
Títol original, idioma, any: The Murders of Molly Southbourne, anglès, 2017
Gènere: Terror
Traducció: Alexander Páez
Número de pàgines: 123
Llegit en: Català
Premis: Nommo 2018

La Molly Southbourne viu amb els seus pares a la granja familiar, una mica allunyats de tot. És una nena feliç amb tot un món per descobrir. Fins que un dia descobreix que cada cop que sagna es genera una rèplica d'ella mateixa que desenvolupa la voluntat de matar-la. Des de ben menuda, doncs, la Molly haurà d'aprendre a defensar-se de totes les mollys que va generant quan es fa una ferida o té la regla, per exemple. O les mata ella, o serà ella qui acabi morta. Compta amb l'ajuda incondicional dels seus pares i amb una llista de normes per minimitzar els riscos. Intenta seguir-les, però no sempre és fàcil. A més, la Molly vol conèixer món, no vol quedar-se tota la vida estancada a la granja.  La seva experiència lluny de la protecció dels pares i de l'entorn que coneix serà una ruleta russa constant. Sempre estarà exposada a l'aparició de les mollys, sempre serà perseguida. Cada cop són més fortes, més decidides, però no es pensa deixar vèncer.

Inclassificable novel·la que podem englobar en el gènere del terror i que va ser una de les primeres apostes de l'editorial Mai Més. La il·lustració de coberta, que personalment trobo brillant, és de l'Àlex Santaló i ja ens mostra com d'inquietant és el text que trobarem. Algú s'ha parat a pensar quants cops arribem a sagnar per algun motiu o altre? Ferides, rinorràgies, talls de tota mena, un gra rebentat, sang menstrual i un llarg etcètera. A la Molly li apareix un clon idèntic a ella, i per tant canviant al llarg del temps, cada cop que aboca sang. I aquestes rèpliques volen matar-la. S'haurà de defensar, de manera violenta, salvatge i descarnada si convé. El que comença com pànic a la situació, l'acaba insensibilitzant i convertint-se gairebé en un esport. La Molly es torna freda, mancada de sentiments i les seves trobades amb les mollys són cada cop més esgarrifoses. Els motius de tot plegat se'ns acaben revelant, però la situació contextual que planteja la trobo atractiva i inquietant a parts iguals. De fet, acaba sent molt més inquietant i esfereïdora que altra cosa. Tant per la seva brevetat com per l'estil narratiu és un llibre que es llegeix de manera molt ràpida. Està escrit a frases curtes, concises, en les quals no hi sobra ni una paraula. Només pots anar endavant sense aturador, tot i el mal rotllo que et va generant, fins i tot el propi comportament de la mateixa Molly, que se m'ha acabat fent antipàtica i tot. Però bé, no seré jo qui la jutgi en la situació que viu...

No és tan fàcil trobar llibres originals, amb un plantejament al que no li sabem veure semblances o li endevinem possibles referències. Vaig tenir aquesta sensació amb la recent lectura de 'La cinquena estació' i l'he tornat a tenir ara amb aquesta breu obra de Tade Thompson. Per la seva pròpia estructura i estil, no el posaria al mateix nivell, però sí que és absorbent i es llegeix d'una revolada, atrapa perquè costa de creure el que estàs llegint. La sang hi juga un paper fonamental, tant perquè és l'element desencadenant de la trama, com perquè se'n vessa molta. És violent, és despietat i la protagonista acaba demostrant una buidor existencial que gairebé es torna un element més de l'argument del llibre, un dels elements que generen terror. La part psicològica, doncs, és important. També ho serà la necessitat de respostes. Una bona aposta per a qui estigui acostumat al gènere i no l'espanti trobar una mica de violència prou explícita. Jo el vaig devorar, i m'ha quedat un mal rotllo al cos... He vist que existeix una segona part, la Molly té una continuïtat. De fet, el final és obert, i el final comença al principi, perquè per començar tenim un capítol curt que descriu una situació que obre moltíssimes incògnites, abans de conèixer la història de la nostra protagonista. Si en tinc l'oportunitat, no descarto gens llegir aquesta continuació.

Impressió general: @@@