Autoria: Laia Vilaseca
Editorial, any: Rosa dels Vents, 2025
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 341
Llegit en: Català

El Delta del Llobregat és un espai miraculós entre grans ciutats. Compta amb un parc agradi amb capacitat per abastir la capital, i una reserva natural protegida on viuen moltes espècies animals, algunes autòctones i altres només de pas. I sí, també hi ha un aeroport molt concorregut que amenaça a expandir-se i ocupar part de l'espai natural. Per sort o per desgràcia, la reserva de la Ricarda és propietat privada i les famílies que hi viuen no han volgut, per ara, desprendre's de les seves terres a cap preu. Aquest és el context que va triar Laia Vilaseca per la seva novel·la L'udol de l'aigua. La Ricarda es transforma en la Ferrera i les famílies propietàries de la reserva passen a dir-se Domènech i Belart. Amb els càntics de sirena de l'ampliació de l'aeroport sempre de fons, els habitants de l'espai protegit i tancat es lleven un dia amb un cadàver a la riba de la Ferrera. És la Laura, filla dels masovers i millor amiga de la Dèlia Domènech. Sembla clar que algú ha atemptat contra la seva vida. Però qui ho podia voler fer? O potser no era ella l'objectiu de l'atac?

Laia Vilaseca és una de les autores de thriller més populars de casa nostra i L'udol de l'aigua ja és la seva cinquena novel·la. Personalment, m'endinso ara en la seva literatura perquè l'escenari de la història m'interpel·la directament, el tinc molt a prop. Segons explica Vilaseca, tots els seus llibres tenen una característica en comú: reuneixen una trama criminal i un entorn natural que esdevé un personatge més. El crim de la Ferrera podria haver-se esdevingut en qualsevol altre lloc, però l'entorn i la història del lloc tenen paper a la novel·la. També els maleïts plans per ampliar l'aeroport, que sense tenir una presència constant, són una altra peça del trencaclosques que no es pot obviar. 

L'udol de l'aigua es construeix com a novel·la coral. S'estructura amb capítols molt curts narrats des de la perspectiva de diversos personatges, i en escenaris i temps diferents. Això fa que pugui ser una mica embolicat fins que identifiques els diversos fils argumentals. I és que la mort de la Laura no és l'únic misteri dels propietaris de la Ferrera. Els Domènech-Belart tenen un llarg historial delictiu i han deixat un rastre de mort i desolació al seu pas, però molts dels moments més tèrbols de la família han quedat oblidats i silenciats per mantenir l'statu quo familiar. Les caramboles del moment present amenacen a reflotar els secrets per poder fer justícia finalment. Les altres trames del llibre no són menors, ni tan sols secundàries, acaben tenint tant pes com la que consideràvem principal. Vilaseca aconsegueix que el lector vulgui veure-les totes resoltes. El preu a pagar és una complexitat argumental que pot confondre el lector que es pensava que anava a llegir una història simple de lladres i serenos. L'udol de l'aigua, i sospito que les altres obres de Laia Vilaseca també, no s'ha de llegir amb idees preconcebudes. L'autora és qui mana, i el lector qui s'ha d'adaptar al que li planteja.

Bones sensacions amb aquesta primera experiència amb Laia Vilaseca. Tot i que l'escenari m'és molt conegut i proper, la seva manera de construir i narrar m'han ressonat a altres tradicions de gènere criminal, potser té un estil més aviat nord-americà, però tampoc soc cap expert del gènere, ho reconec. Sí que vull destacar el seu investigador privat, Robert Levy, molt més discret i menys protagonista que la figura que ens trobem habitualment en aquest tipus de llibres, però sobretot més pacient i empàtic, però igualment intuïtiu. Això m'agrada, perquè quan el policia/detectiu és un fatxenda egòlatra, i a sobre és més cràpula que els delinqüents que investiga, per mi el gènere negre perd tot l'atractiu. A l'altre cantó de la balança, podria dir que resulta una mica inversemblant que en un espai tan petit i unes famílies relativament reduïdes com els Domènech-Belart acumulin una quantitat tan gran d'esquelets a l'armari, però tot sigui per l'espectacle. En alguns casos, les trames també serveixen com a denúncia i reivindicació, però per saber de què, haureu de llegir el llibre, perquè explicar-ho revelaria massa detalls i seria fàcil lligar caps. Per mi, fa bo de llegir, atrapa, i val la pena conèixer també el pensament de l'autora a través dels seus personatges i les desgràcies que els passen. Ah, i tot i ser una història (tristament) realista, Vilaseca també es permet introduir algun element que es podria considerar realisme màgic. Quin misteri, eh? Doncs ja sabeu.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@ i mitja
L'exemplar és gentilesa de Penguin Llibres.