Autoria: Sònia Guillén
Editorial, any: Contraluz, 2026
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 313
Llegit en: Català

Sempre havien estat molt unides, com totes les dones de la família, totes elles amb noms relacionats amb la llum. Però també han tingut mala sort amb els homes. Per això la Candela sospita que la manca de contacte amb l'Alba té molt a veure amb en Zacaries. El noi no li havia fet mai gaire gràcia, però després d'una enganxada telefònica amb l'Alba, van deixar de tenir contacte, i d'això ja fa cinc anys. De tant en tant apareix alguna foto de la parella a les xarxes socials; semblen feliços. Però segur que en Zacaries l'ha convençuda de no parlar més amb la mare. La Candela està desesperada, se sent impotent. Busca consol i guia en el lloc més inversemblant: una teràpia de constel·lacions familiars organitzada per la Myriam. Les sessions donen fruit, de mica en mica es van aclarint els neguits dels participants i la Candela descobreix que el silenci de la seva estimada Alba no es deu només a una enrabiada i a la influència de l'home que té al costat.

Abans de res, cal explicar una mica què és això de les constel·lacions familiars. Es tracta d'uns grups de teràpia que tenen com a objectiu resoldre conflictes personals, bloquejos, comportaments repetitius o tòxics, a través de dinàmiques de grup que representen la situació de qui "es constel·la". Diu que veure el teu problema des de fora ajuda a entendre'l, però la seva eficàcia no està demostrada i no compten amb l'aprovació de la comunitat científica, se les considera una pseudociència com l'homeopatia o les flors de Bach. El fet de tractar aquests temes, convertien La constel·ladora en una incògnita per a mi. Em declaro escèptic i fins i tot contrari a aquestes pseudoteràpies, depenia molt de com tractés la pràctica de les constel·lacions que a mi el llibre m'entrés o no. I ja aviso que no en surt gaire ben parat.

La història parteix de la relació entre una mare i una filla que sempre han estat molt unides. Ens situem a la pandèmia de COVID-19, aquells moments de confinament amb mobilitat restringida. Una discussió telefònica acaba amb la relació de les dues dones; aparentment, cap de les dues no és capaç de recosir l'estrip. La Candela sospita que en Zacaries, la parella de l'Alba, li ha anat guanyant terreny i que ha convençut la noia que tanta proximitat amb la mare no li fa bé. El culpa de la separació, però també es culpa a ella per no haver sabut revertir l'enganxada que van tenir. I així passen cinc anys d'incomunicació. La Candela no ha deixat de pensar ni un sol dia en l'Alba, ha intentat contactar-hi, però no hi ha hagut manera. Fins que es deixa convèncer per assistir a una sessió de constel·lacions familiars que li han de permetre desfer el nus que li provoca la distància amb la filla.

Aquí entra en joc la constel·ladora Myriam i una sèrie de personatges cadascun dels quals té els seus motius per ser allà, o s'ho pensen. La Myriam, a banda de ser terapeuta, té una sensibilitat mística que inclou somnis premonitoris i la capacitat d'establir vincles amb els pacients per sobre del normal. Amb ella comença la part inversemblant del llibre, la que a mi més em va fer arrufar el nas. M'encuriosia saber quin retrat faria de la pràctica de les constel·lacions, i podria dir que em va fer posar les mans al cap. Dic d'inici que mai he participat en una sessió d'aquestes, però la descripció de la pràctica, amb personatges que en teoria no es coneixen de res, encara que no és cert, passa a ser una experiència sobrenatural en la qual s'estableix automàticament una connexió mística entre els participants que els fa saber, de forma màgica, el comportament que han de tenir per representar el neguit de la persona constel·lada. Actuen moguts per una força instintiva que no falla mai i de seguida es pot desbloquejar allò que afligia la persona. Perdoneu-me, però no m'ho puc creure, les sessions de constel·lació m'expulsaven completament de la lectura.

No obstant això, aquesta és la manera que ha imaginat l'autora per reunir aquest grup gens aleatori de personatges. En alguns moments de l'obra, ens oblidem que hi ha una noia il·localitzable, de qui no se'n sap res. Però arriba un punt que tot el pes de la trama recau sobre aquest fet, i la història que amaga és fosca, tèrbola, digna d'una novel·la d'intriga d'alt voltatge. La part final del llibre imprimeix un ritme trepidant i Guillén sap donar resposta a molts perquès que s'havien generat durant la lectura, de manera que arriba a un desenllaç reeixit. Però a mi, personalment, em costa dissociar-lo de l'altre gran tema del llibre que són les constel·lacions. El personatge de la Myriam podria quedar com la nota fantàstica, una persona amb uns poders que excedeixen la comprensió humana, però afegir una pseudoteràpia psicològica per resoldre un acte delictiu frega la meva tolerància ideològica. Insisteixo, és una opció personal. La constel·ladora és un thriller amb una clara tendència reivindicativa i que dona valor als vincles familiars i a l'amistat, a formar equip per resoldre el que sols no podrem abastar mai. Si no sou tan contraris a les pseudociències com jo, potser el trobareu original. No deixa de ser un recurs per dotar una investigació no policial d'elements innovadors i diferents, en un gènere que no sempre sap ser fresc i sorprenent. Deixant de banda també algunes errades en la correcció del català, el llibre és de fàcil lectura i inclou una història d'aquelles que fan esgarrifar i agafar por. Terrible que una cosa així pugui passar a la vida real.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@ i mitja
Llibre cortesia de Contraluz.