Autoria: T. Kingfisher
Editorial, any: Indòmita, 2025
Títol original, idioma, any: Thornhedge, anglès, 2023
Gènere: Fantasia
Traducció: Elena Ordeig
Número de pàgines: 196
Llegit en: Català

Sempre en venen, però ningú no ha aconseguit travessar la tanca d'esbarzers i arribar a la torre. Però aquest cavaller que ha acampat a prop no sembla decidit a marxar. La llegenda de la bella donzella adormida, tancada en una torre, és poderosa, però amb la màgia que protegeix la construcció no sabran mai si és certa. La Gripaueta és la fada encarregada de mantenir aquesta màgia i ha custodiat la torre molts i molts anys. Les fades no tenen gaire bona fama, qualsevol persona podria pensar que la seva funció és evitar que la donzella sigui rescatada, però en realitat la Gripaueta no vol que es desperti perquè la bella dama no és com tothom es pensa. Va costar molt adormir-la i esborrar-la del mapa. No vol ni pensar què passaria si recupera la consciència, segur que no està gaire contenta. Hi ha maleficis que més val deixar com estan.

A T. Kingfisher li agrada reimaginar històries clàssiques. Tanca espinosa és un retelling de la bella dorment, però vist des de la particular perspectiva d'una autora que sol posar els ulls allà on altres no veiem res, i en treu petroli. Aquí capgira la truita. Què passaria si la malvada fada que té retinguda la princesa no fos tan malvada i, en realitat, la mantingués adormida i tancada per protegir l'altra gent d'ella? Personalment, em sembla un canvi de papers interessant. Rere aquesta premissa, hi ha tota una història que ens permet conèixer la Gripaueta, la fada amb capacitat de convertir-se en gripau, d'on ve i per què fa el que fa. També ens permet conèixer el món de les fades que imagina Kingfisher, que no és gens idíl·lic, amb les seves normes, pràctiques i jerarquia. Construeix un món eteri i fantasiós íntimament lligat amb el que coneixem. La Gripaueta és una protagonista cent per cent Kingfisher: heroïna per accident, no per voluntat, que dubta, que té por i no sempre s'entén a ella mateixa, i encara menys al que l'envolta. L'autora també juga amb els seus trops més personals, com vincles indestructibles entre éssers repulsius, cavallers respectuosos o un polsim d'escenes esgarrifoses, que no hi faltin. Situacions i trames que trenquen esquemes i que demostren que una altra literatura fantàstica és possible, perquè un altre món és possible.

Tanca espinosa és una novel·la independent, un conte de fades reformulat i destinat a un públic més aviat adult, apte també pel lector jove, però els temes que tracta interpel·len a totes les edats. La manera fresca i distesa de narrar, aquest cop amb poques dosis d'humor i moltes d'inseguretats i incerteses de la protagonista, que reinventi la bella dorment, pot fer pensar que és un llibre infantil, però recordeu que no totes les pel·lícules d'animació estan fetes per a nens. No s'han de menystenir els temes profunds que es poden tractar fent servir la fantasia i els mons onírics com a eina. Això sí, és un llibre amb princeses i cavallers, fades i màgia, s'ha de ser conscient de què s'està llegint. A mi m'ha distret i m'ha semblat una bona història, començant per la premissa, que canvia les regles del joc, i també per l'esforç que fa l'autora per presentar-nos aquest món de les fades. Kingfisher és sempre agraïda de llegir i sovint et fa mantenir el somriure mentre llegeixes, i això que no tot el que explica és maco i agradable. Però és un goig que tinguem la seva obra traduïda al català. No trigarem a tenir-ne més i jo la continuaré llegint.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@ i mitja
L'exemplar va ser gentilesa d'Indòmita.