Autoria: Bergsveinn Birgisson
Editorial, any: Eclecta, 2026
Títol original, idioma, any: Svar við bréfi Helgu, islandès, 2010
Gènere: Narrativa
Traducció: Macià Riutort
Número de pàgines: 140
Llegit en: Català

En Bjarni Gíslason ha viscut molts anys. Ara que és a la recta final, decideix escriure una carta a l'amor de la seva vida, a la dona que va despertar totes les passions. I no, no va ser la seva esposa Unnur, a qui va estimar amb tot el cor, tan bé com va saber i poder. Però el seu autèntic amor és per l'Helga, i no vol marxar d'aquest món sense dir-li unes quantes coses. Islàndia és un país petit, i si parlem del nord rural, no pots fer cap pas sense que els teus veïns ho sàpiguen. Fins i tot si ho imaginen només, el rumor es pot escampar i acabar sent una certesa. Però aquelles xafarderies que van córrer sobre ells no van fer altra cosa que consumar el que tots dos desitjaven. La vida no ho posa mai fàcil, hi ha normes socials que has de respectar, lleialtats que no es poden trencar, si més no de cara a la galeria. La història del venedor de fenc podria haver estat una altra, però les decisions que prenem condicionen el balanç que acabarem fent quan tenim els dies comptats.

La literatura islandesa és prolífica i variada, per ser que és un país amb un nombre d'habitants semblant a l'Hospitalet. Aquí encara ens n'arriba molt poca, però de tant en tant hi ha la feliç notícia d'una traducció directa, com és el cas d'Estimada Helga, de Bergsveinn Birgisson. Com apunta el títol, el llibre és tot ell una carta que el protagonista escriu a la dona que estima, però són moltes pàgines per ser una simple declaració d'amor. En realitat, el vell Bjarni no desaprofita l'ocasió per recordar les seves trobades fogoses i la passió desfermada que se li despertava cada cop que la tenia a prop. Parla més de desig, d'anhel, que de sentiments. La història de l'Helga i en Bjarni, però, no va ser només una aventura de caràcter sexual. Va obrir la porta a una altra vida possible, a un nou començar lluny de tot el que coneixien i de tothom. Però l'amor per la terra, l'arrelament a uns costums, a un ofici, a un univers sencer, i també a unes responsabilitats, van truncar tota esperança. S'ha de ser valent i estar disposat a perdre-ho tot per aconseguir un gran guany. És en Bjarni un home capaç de fer el gran salt?

Hi ha un fet cabdal que marca molt l'evolució dels esdeveniments, i que queda una mica camuflat rere la passió d'en Bjarni. La Unnur, la seva dona, va perdre una criatura i no va ser capaç d'engendrar-ne cap altra de viable. Aquest fet la va mortificar, s'autoanomenava eixorca, i la va enfonsar com a dona. En Bjarni, tot i semblar més preocupat pel benestar emocional de la Unnur, també va quedar afectat per la impossibilitat de tenir fills amb la persona que estava casat i, per tant, virtualment lligat de per vida. Aquí tenim una mostra del pensament i de les convencions socials que retrata Birgisson, que fa transcórrer la novel·la al llarg de la segona meitat del segle XX i principi del XXI. Explica la ruralitat islandesa, com viuen els grangers lluny de les urbs (si és que Reykjavík o Akureyri es poden anomenar així). S'entreté a descriure el paisatge, els oficis, la gent, els costums i també els fets històrics i les innovacions tecnològiques que van apareixent durant els anys que dura la relació entre els dos protagonistes. I això ens porta també a certa voluntat reivindicativa i de denúncia de l'abandonament i el menysteniment que pateixen les zones rurals islandeses. Una mica com a tot arreu, vaja. Birgisson encara posa una marxa més: converteix el seu protagonista en un granger lletraferit que fa servir constantment referències a la literatura islandesa.

Sempre encaro les novel·les islandeses amb moltes ganes. Amb Estimada Helga m'esperava una lectura sentimental, plena d'enyorança, potser fins i tot de retrets, però m'he trobat un to una mica diferent. En Bjarni no s'està de descriure les trobades sexuals i la passió irrefrenable que sent per l'Helga. Birgisson fa servir una escriptura poètica prou adornada, però quan descriu aquestes escenes més tòrrides sembla una novel·la eròtica vintage. I no em pregunteu per què m'ho sembla, perquè no llegeixo novel·la eròtica, ni vintage ni actual. Pot ser un tema de traducció, és clar, no ha de ser fàcil traduir aquestes escenes en un llenguatge que sigui versemblant. Aquestes parts, per mi, són les menys interessants. M'ha agradat més la segona meitat del llibre, quan l'arrelament a la terra i el retrat social prenen el protagonisme i la relació entre l'Helga i en Bjarni queda en segon pla per les decisions que han pres, tot i que l'Helga es mantingui sempre en el pensament del granger. Un cop passada la fase més eròtica, el llibre em va atrapar molt més i vaig acabar gaudint-lo força. Una bona perspectiva de la vida islandesa des del camp com a principi i fi, com a mode de vida. I un escriptor prou solvent amb una mirada interessant al seu país que, en general, no tenim amb les obres que ens arriben d'allà.

VALORACIÓ SUBJECTIVA: @@@ i mitja
Exemplar cortesia d'Eclecta.