Autoria: Homer
Editorial, any: Bernat Metge Universal, 2026
Títol original, idioma, any: Ὀδύσσεια, grec, segle VIII a.C.
Gènere: Aventures
Traducció: Pau Sabaté
Número de pàgines: 477
Llegit en: Català

Diuen els Amics de les Arts que tornar sempre és la millor part de l'aventura. Odisseu, fill de Laertes i rei d'Ítaca, va anar a fer la guerra a Troia al costat d'Agamèmnon i en van sortir victoriosos. Ell era el comandant del destacament que va entrar a la ciutat dins del cavall de fusta. Va ser l'artífex d'incomptables proeses. Però la seva veritable aventura va començar quan Troia va caure. La tornada a casa va ser ben accidentada. Van passar vint anys des que Odisseu havia abandonat la seva terra. Pel camí, una pila d'entrebancs, humans i divins, van anar pertorbant i frustrant el seu retorn als braços de la reina Penèlope. I encara sort, tenia la deessa Atena a favor seu, altrament potser encara vagaria per la Mediterrània. Però quan per fi els seus peus toquen terra itaquesa, encara s'haurà d'enfrontar a un últim escull. En la seva absència, no són pocs els pretendents que cobegen la preciosa Penèlope i que volen esposar-se amb ella, ara que donen el rei per mort. Telèmac, fill de la parella, ja convertit en un jove ben plantat, no ha aconseguit posar ordre al regne. Però Odisseu, el de moltes astúcies, no ha dit encara l'última paraula.

Poc devia imaginar-se Homer, o qui sigui que va escriure els cants agrupats a Odissea, que l'any 2026 la seva obra continuaria vigent i que viuria una revifada important gràcies a l'adaptació cinematogràfica del director de moda. La pel·lícula de Nolan ha provocat que moltes editorials treguin la pols a les seves velles edicions de l'Odissea, traduccions de Carles Riba o Joan Francesc Mira, i també va accelerar el procés que ja estava en marxa i que tenia l'horitzó 2027 per veure la llum: la nova traducció d'Odissea de Pau Sabaté per a la Bernat Metge Universal. Aquesta és, precisament, l'edició que ha caigut a les meves mans. I és una sort, perquè probablement no m'hauria atrevit -segurament tampoc interessat- a llegir cap altra edició. Però la BMU em té acostumat a unes edicions excel·lents i a unes traduccions extraordinàries que conviden a l'atreviment lector, sigui quina sigui la proposta. I així m'he introduït, amb notable èxit, a Jane Austen, Stendhal, Émile Zola, Voltaire, George Eliot i ara a Homer. Confesso que no les tenia totes, aquest cop. Però m'ha resultat una lectura fascinant.

Odissea s'estructura en cants. La traducció de Pau Sabaté és de les que s'han atrevit a fer-ho en vers, cosa que suposa una dificultat afegida. Comencem el poema amb Odisseu absent i amb Telèmac i Penèlope intentant mantenir a ratlla els pretendents, amb Antínous al capdavant. Però Odisseu no és mort, malgrat que fa dues dècades que va marxar cap a Troia. El seu fill era tot just un infant quan va partir. A empentes i rodolons arriba al país dels feacis i a la cort d'Alcínous narra la seva història prèvia. De manera que, com explica Dolors Miquel al postfaci, Odissea es pot considerar un llibre d'aventures, però la majoria d'elles no es viuen, s'expliquen. I això porta inevitablement a parlar del protagonista, Odisseu, perquè es converteix en un narrador no fiable o, si ho preferiu, en un penques amb molt carisma. Odisseu es passa el poema explicant històries, algunes certes, altres inventades, sempre a conveniència i en funció dels seus interlocutors. I amb la seva astúcia i una empenteta dels déus, aconsegueix escapar-se de tots els destrets i acomplir els seus propòsits. El que a la literatura clàssica anomenarem un heroi, però que a la vida real seria algú per portar-s'hi bé i no fer-lo enfadar gaire.

Si ets capaç de fer una abstracció i deixar volar la ment un parell de mil·lennis llargs enrere, i això vol dir acceptar les convencions i tot l'imaginari clàssic, Odissea és una història fascinant. Té ritme, acció, intrigues, traïcions, venjança, companyonia. També té presència divina i éssers mitològics, és clar. I he de dir que atrapa. L'avantatge de ser un ignorant i no conèixer la mitologia clàssica, ha fet que m'interessés molt l'esdevenidor d'Odisseu i tingués ganes de saber quins nous obstacles es trobaria en el seu retorn cap a Ítaca. M'he endut una bona sorpresa perquè no esperava gaudir tant de la lectura.

Això sí, he de parlar de l'experiència, perquè Odissea en la seva versió en vers, i malgrat la fantàstica traducció de Pau Sabaté, exigeix moltíssim al lector. Em va costar acostumar-me a la cadència del text, al principi la meva lectura era atropellada, constantment interrompuda per pauses on no tocava, i havent de rellegir fragments sencers. Vaig trobar una solució inesperada: llegir-lo en veu alta (murmurant si era en espai públic), i intentar marcar les inflexions del text, cosa que no m'és fàcil perquè no soc lector habitual de poesia, però me'n vaig acabar sortint. El resultat va ser meravellós. De sobte, els cants tenien harmonia, les paraules lligaven amb una gran bellesa. I encara millor, era una història fluïda i molt llegidora. Diuen que la paciència és la mare de la ciència, i a Ítaca no s'hi arriba en un dia. També hi ha altres peculiaritats a les quals pot costar acostumar-s'hi, com ara els epítets dels personatges. Al principi em cansava que els noms s'allarguessin innecessàriament, i tots els cops, amb formes com "Odisseu el de moltes astúcies" o "Atena d'ulls de xibeca", per citar dos exemples. Però acaben formant part de l'harmonia del text i de la coherència general de l'obra. I un detall que sí que em va fer gràcia trobar és que Odissea inclou l'explicació completa dels fets que es narren a Orestea d'Èsquil, que vaig llegir també en edició de la Bernat Metge Universal. La traïció de Clitemnestra, dona d'Agamèmnon, com el van matar amb el seu amant Egist, la venjança d'Orestes. Agamèmnon fins i tot fa un cameo a Odissea des de l'Hades i adverteix Odisseu que no es refiï de les dones, que són traïdorenques. Commovedor.

Odissea, a hores d'ara, s'ha convertit en una de les millors lectures que he fet enguany. Però no he esmentat encara un tret de l'edició que penso que per a mi ha estat fonamental. Cada cant ve precedit per una explicació en prosa de tot el que hi passa. Explica les escenes, les converses, els canvis sobtats d'escenari o les aparicions divines. Algú pot pensar que no té cap gràcia saber què ha de passar a cada capítol abans de llegir-lo, però a mi m'ha servit per situar-me i per saber localitzar en el cant tots els elements importants. Si sou lectors tramposos podeu llegir només aquests apunts i entendreu perfectament tota la història. Si, per contra, sou valents i atrevits, podeu anar directament als cants. Ser coneixedors de la mitologia heroica de Grècia ajuda. Però jo he llegit totes dues parts i penso que això ha multiplicat per molt la meva experiència lectora. Així que no puc fer altra cosa que felicitar l'equip editorial de la Bernat Metge Universal per una feina tan rodona i animar-vos a perdre la por a clàssics tan intimidants com aquest. Direu que és falsa modèstia, però si jo m'ho he passat tan bé, qualsevol en pot gaudir. Empreneu l'odissea de llegir el llibre, que arribareu abans a l'Ítaca d'Homer que a la que ens van prometre aquí ara fa deu anys.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@@ i mitja
Exemplar cortesia de la Bernat Metge Universal.