Autoria: Berta Creus
Editorial, any: Males Herbes, 2026
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 282
Llegit en: Català

Una trobada furtiva, un rendir-se a l'evidència i un ho provem i ja veurem. Ja Jara i en Carles construeixen un futur a pic i pala, amb més respecte que il·lusió. És el pas lògic, és el que toca fer. Perquè no són dos desconeguts, i tot allò que edifiquin, ho faran sobre les cendres. Malgrat tot, el temps avança i cada cop se senten més segurs, sempre tocant de peus a terra. Però no hi ha terminis, ni solucions miraculoses. Tant és si, de cara enfora, la situació ja és estable i plàcida. El fantasma d'en Sebastià no ha marxat mai, i ara, quan fa un any de la seva mort, reapareix amb més força que mai. En Sebastià era l'home de la Jara, el qui va canviar el seu món. Però també era el millor amic d'en Carles, des de ben joves. D'alguna manera, entre ells sempre hi havia hagut la distància d'orbitar separadament al voltant d'en Sebastià, i ara malden per trobar el centre de gravetat que els manca sense ell.

Berta Creus és l'autora de Fins a l'última pedra (Males Herbes, 2024) i ara publica una novel·la que aprofundeix en el dol a partir d'un triangle de personatges complex i desesperadament humà. El primer contacte que tenim amb ells és amb la Jara i en Carles. Són una parella en formació, però de seguida veiem que carreguen motxilles molt pesades, la felicitat és una quimera. En Sebastià era un puntal per a tots dos i han de passar el dol mentre intenten reconduir les seves vides. Però tenen maneres diferents d'afrontar el dolor de la pèrdua. A més, el buit que sentim quan se'ns mor algú important no entén de marques temporals ni de fites assolides, cadascú ha de viure el seu procés. Això queda ben retratat a la novel·la. Però Creus no es queda aquí, converteix l'absència d'en Sebastià en una presència gairebé física, en un fantasma que assetja, sense voler-ho, els dos integrants del triangle que queden vius. Un triangle que demostra ser equilàter, amb vincles igualment forts entre els diferents membres que en formen els vèrtexs. Però si un triangle d'aquestes característiques es considera perfecte, les relacions entre els personatges disten de ser-ho en tots els casos.

L'escriptura de Berta Creus és profunda i reflexiva, excava en l'essència dels seus personatges, en aquest cas molt especialment la Jara, per detallar els seus records, les seves sensacions amb cada espurna de memòria que li ve al cap. La fa divagar pels seus pensaments amb un vagareig que a estones recorda als autors russos clàssics. Cadascuna de les parts del llibre pren formes narratives diferents: una mena de dietari, una concatenació de record alternada amb la recreació de la història d'en Sebastià, narrada a partir d'altres personatges no sempre humans, el viatge a una illa remota relacionada amb un llibre antic, i les anotacions en una llibreta. Cada registre fa servei a allò que l'autora vol explicar. I cal mencionar el llenguatge, és clar. En el llibre no hi ha cap paraula fora de lloc, totes estan perfectament estudiades i mesurades a força de revisió rere revisió. Es nota que hi ha molta feina a cada pàgina.

Val la pena parlar dels escenaris de la novel·la. Podríem dir que el principal és un poblet petit en algun lloc dels Pirineus que podria ser la Vall Ferrera. Però també Barcelona és important, i Thule, una illa al nord que  ningú sap on és, o si existeix, però que formava part de la història d'en Sebastià i és un lloc on peregrinar per trobar respostes. Thule és un dels elements no realistes de Mons on trobar-te, i no n'hi ha gaires més, però sí que trobem pinzellades de folklore i de mitologia nòrdica. Tot molt mesurat i ben integrat, com el fantasma que sabem que habita en el llibre, però que és un fantasma més metafòric que terrorífic.

He deixat pel final un altre element de la història que podem intuir en les giragonses mentals de la Jara, però que no apareix fins ben avançada la trama: la culpa. La culpa és un element de molt calat a la literatura universal i aquí és una xacra que ancora la protagonista al seu dol. Per deixar anar, per poder avançar finalment, cal deslliurar-se d'aquesta culpa. He de reconèixer que no són els meus temes preferits, però he quedat gratament sorprès de la lectura de Mons on trobar-te. Es pot parlar de dol i culpa de manera banal, miop, egocèntrica, i també se'n poden explorar les causes, les ramificacions, les implicacions i les conseqüències des de múltiples perspectives. I si han arribat a ser grans temes de la literatura, explorats amb poc encert fins a la nàusea, és perquè també hi ha grans autors que els han sabut plasmar de manera que transcendeixin. I Berta Creus és d'aquesta segona mena. No ho posa fàcil, exigeix una lectura conscient i dedicada. Has d'acceptar el fons i la forma com te la presenta. Però m'ha semblat un llibre complet que aconsegueix allò que pretén i amb un tracte exquisit de la llengua. És el contrari d'una lectura lleugera, perquè les paraules pesen i te les has de carregar a l'esquena a mesura que llegeixes. Imagino que no és per a tots els paladars, però jo l'he degustat amb ganes.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@@
Exemplar gentilesa de Males Herbes