Autoria: Jeanette Winterson
Editorial, any: Edicions del Periscopi, 2026
Títol original, idioma, any: One Aladdin Two Lamps, anglès, 2025
Gènere: Assaig
Traducció: Joana Castells Savall
Número de pàgines: 300
Llegit en: Català

Qui ha llegit Per què ser feliç quan podries ser normal?, ja sap que Jeanette Winterson és un tipus de persona especial. La seva infància, marcada per una adopció i una mare adoptiva ultrareligiosa que no la volia, sumada a la descoberta de la seva homosexualitat, van portar-la a tancar-se a una biblioteca pública i llegir tota la literatura que hi tenien de la A a la Z. El seu bagatge lector és fora de sèrie, la literatura va salvar-li la vida i la defensa com a puntal fonamental de qualsevol persona, sigui lectora o no, perquè a tots ens agraden les històries. A Un Aladí i dues llànties partim de Les mil i una nits per recalcar la importància de la narrativa i de crear i explicar històries. Xaharazad, per exemple, va aconseguir salvar la pell, nit rere nit, explicant contes encavalcats al sultà Xahriyar? A partir de les històries que Xahrazad va explicant, Winterson desenvolupa tota una filosofia de vida i interpreta, a la seva manera, les intencions de la filla del visir.

No sé si us passa amb algun autor, però Jeanette Winterson em genera una gran admiració, em sembla una veu lúcida i una ment meravellosa, i al mateix temps m'aclapara una mica, especialment la seva ficció. Un Aladí i dues llànties és un assaig filosòfic que pren Les mil i una nits com a guia per parlar del poder de la literatura, de la transmissió d'històries, però també del patriarcat al llarg de la història. Winterson relaciona com d'important va ser per a ella descobrir la lectura amb les històries que explica Xahrazad cada nit, que literalment li salven la vida. L'autora analitza cada conte i desgrana els seus significats ocults, se'ls emporta al seu terreny per donar suport a les seves tesis. I, no cal dir-ho, també relaciona els trops que van apareixent a les històries de la protagonista amb moltes altres obres de la literatura universal. Winterson té una gran destresa a l'hora de trobar, en la literatura, exemples per demostrar la validesa de les reivindicacions feministes, i per exposar-les de manera clara i amb una ironia molt fina, però esmolada. Però el que personalment em fa gaudir més és la capacitat que té per entrellaçar lectures i autors de totes les èpoques. És un goig poder-li seguir el fil, però sempre hi ha un moment que et deixa enrere perquè els seus coneixements literaris són extraordinaris.

Les anàlisis que fa, que ajuden a anar construint el relat, també estan puntejades d'experiència personal. Una infància i joventut tan turmentades li permeten posar-se com a exemple per desenvolupar arguments, i el que ella presenta com una dada més, és capaç d'encongir el cor del lector, perquè la senyora Winterson, la seva mare adoptiva, tenia comportaments que no eren d'aquest món. El conjunt que formen la lectura crítica de Les mil i una nits, l'assaig literari, el tractat filosòfic, els tocs autobiogràfics i la reivindicació feminista és complex, però resulta molt interessant de llegir. Naturalment, té fases més distretes que altres, arguments amb els quals podem estar més o menys d'acord, però he de dir que, en general, coincideixo molt amb la manera de pensar de l'autora. I si ho sumem a l'admiració que sento per ella, me la fa sentir propera i tinc la impressió que no em cansaria d'escoltar-la si tinguéssim l'oportunitat de coincidir. Té molt per dir. Tant, que llegir-la no és fàcil. Sense pretendre-ho, el seu nivell de dissertació de vegades et passa per sobre. Però per mi no és cap impediment per gaudir-la, fins allà on la puc seguir. Em continua agradant més en versió "no-ficció", i per això guardaré bon record d'aquesta lectura. Però si ha generat un efecte en mi, és fer-me venir moltes ganes de llegir Les mil i una nits.

VALORACIÓ SUBJECTIVA: @@@ i mitja