Autoria: Bernat Gimeno
Editorial, any: Rosa dels Vents, 2026
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 253
Llegit en: Català

L'escrutini és a punt de tancar-se i la candidata d'ultradreta Clara Montfort està eufòrica. Les urnes els han donat uns resultats fantàstics, per sobre de les expectatives, i per fi seran determinants per les decisions polítiques dels anys a venir. Però com han passat de ser un projecte estancat i sense possibilitats, liderat pel pusil·lànime Jordi Monells, a estar encapçalats per una estrella mediàtica com la Clara que surt aclamada d'allà on va? Els afers polítics deixen sempre molts secrets, moltes estratègies i més d'un cadàver pel camí. Però en aquest cas, sembla que la conxorxa rere els resultats electorals va més enllà del que qualsevol guionista podria imaginar per a una obra de ficció, i ficar-hi el nas, com fa el periodista Pol Guiu, pot tenir conseqüències. Hi ha certs poders que transcendeixen les institucions polítiques i als quals més val no tocar gaire la pera.

Estem molt acostumats a conèixer la cara fosca de la política estatunidenca, de la qual se n'ha escrit molt i se n'han fet sèries populars, però no és tan habitual tenir thrillers realistes ambientats a la política catalana. Potser des de les primeres obres de Xavier Bosch ningú s'havia atrevit a furgar tan enllà. Bernat Gimeno, que coneix l'ecosistema polític de casa nostra, assegura que va pensar i escriure aquesta història abans de l'adveniment d'Aliança Catalana. A Set de poder, el partit ultra es diu Front Patriòtic i la seva protagonista Clara Montfort té un tarannà molt diferent que la líder d'AC. Els altres partits que hi apareixen, amb els corresponents candidats, tots tenen noms canviats i només podem intuir de quines forces ens està parlant, igual com passa amb els mitjans de comunicació. Informació i política són dues branques germanes del tot que retrata el llibre, i no va desencaminat, ja que l'ús partidista dels mitjans i els articles o peces que actuen com a arma llancívola, són un procediment habitual del nostre sistema polític i de qualsevol altre. Tots els partits tenen mitjans afins. I encara que no siguin afins, amb la mà esquerra corresponent i els contactes apropiats, tota plataforma és bona per fer arribar un missatge que pot destruir o enaltir una carrera política.

Set de poder és ficció, sí. Però ho és perquè encara no s'ha demostrat que la trama que desgrana hagi passat de veritat. Traïcions internes als partits, faccions enfrontades, aliances secretes amb altres formacions, mitjans corruptes, intents de frau electoral, elements que donen molt de joc per a un thriller, però alhora el pa de cada dia de la política. Us ho dic jo, que he viscut de primera mà algunes d'aquestes punyalades per l'esquena quan em dedicava a la política, i a ningú li hauria d'estranyar que ara no en vulgui ni sentir a parlar. Ep, que també hi ha polítics que creuen en el que fan i juguen net, però el títol de l'obra no pot ser més encertat. El poder genera addicció. Si en tens, en vols més. I hi ha qui està disposat a tot per acumular-ne. Amb això juga Bernat Gimeno per retorçar més i més la trama fins a portar-la a cotes molt altes de perversió i baixesa moral al més pur estil del concepte que es té de Maquiavel que, com sempre, no es correspon del tot a la realitat. Però a la novel·la clarament la finalitat dels protagonistes justifica tot el que fan. I també queda clar que els líders polítics són titelles d'altres poders que manen per sobre d'ells.

El resultat és una història ben trenada en la qual veiem que les coses no passen perquè sí, que els fils es mouen de manera orquestrada, i planteja un panorama plausible disfressat d'exageració. Fins i tot conté elements que poden alimentar el biaix de confirmació de qui ja no creu en la política o té fermes sospites contra determinats procediments democràtics. Un llibre sense grans pretensions estilístiques, però addictiu, que atrapa per la trama i per la versemblança del retrat, ens planta davant un sistema polític que coneixem i aconsegueix esgarrifar-nos i fer-nos pensar que podria passar de veritat. L'estructura com a compte enrere cap a les eleccions que va complicant cada cop més els esdeveniments ajuda molt a avançar sense aturador. Personalment, m'ho vaig passar bé llegint-lo i penso que compleix força bé els objectius que es proposa. I pel bé de tots, i per algunes prediccions complertes que anem trobant en el llibre, esperem que no es converteixi en realitat.

VALORACIÓ SUBJECTIVA: @@@ i mitja
L'exemplar és cortesia de Penguin Llibres.