Autoria: Kopano Matlwa
Editorial, any: Sembra Llibres, 2026
Títol original, idioma, any: Bosadi, anglès, 2025
Gènere: Narrativa
Traducció: Elisabet Ràfols-Sagués
Número de pàgines: 109
Llegit en: Català

"El vaig matar. Li vaig tallar el coll el matí de Nadal, mentre dormia amb aquella cara tan patètica que feia." Així ens anuncia la Naledi que va matar el seu marit Lesedi, sense cap remordiment, i sense cap problema per reconèixer davant de les autoritats que el crim ha estat cosa seva. Però la Naledi no és cap pertorbada, és una dona amb motius. Ja des del seu enllaç amb en Lesedi, va començar a veure com li anul·laven la voluntat i fins i tot la identitat. El seu marit va perdre els pares, però el va pujar la tia Rakgadi, i la seva paraula és llei. No només li van imposar el cognom, sinó que també li van canviar el nom sense dret a rèplica. Però el gran detonant va ser la pèrdua del fill que esperaven. No poder ser mare la va enfonsar, però a més, la va convertir en la diana de tots els mals de la família. Fins i tot havien contractat una noia estrangera, de Zimbàbue, perquè no confiaven en les sud-africanes, per fer de mainadera. L'Aunty aviat va esdevenir l'únic suport de la Naledi, i tot i no acabar parint, se la va quedar al costat. Des dels ulls de les dues dones veiem les formes més cruels que adopta el patriarcat a Sud-àfrica, que no dista tant del que es viu en qualsevol altre lloc.

Sembra Llibres confia molt en la sud-africana Kopano Matlwa, de la qual ha publicat ja quatre llibres. Bosadi és el segon que llegeixo d'ella, després d'Aigua passada. La literatura de Matlwa està molt influïda pel conflicte social que ha viscut el seu país, i que encara manté ferides obertes. Però en aquest cas, es fixa en un altre aspecte de la societat sud-africana: el patriarcat dominant. Ho fa a través de dues veus, la de la Naledi, que és la mestressa, i la de l'Aunty, mainadera sense cap nen a càrrec, que aporten la seva perspectiva del que va passant en capítols alterns. El primer que sabem és que la Naledi mata el seu marit, però de seguida anirem a saber per què. I al principi res fa sospitar que el seu matrimoni s'hagi de complicar tant, però de mica en mica Matlwa va tensant la corda fins a dibuixar un panorama que al lector mateix considera insostenible. La maternitat fallida és un factor detonant que desencadena la cara més perversa de la relació, l'assetjament per haver fallat, el menysteniment, el maltractament tant físic com psicològic. Però aquesta no és només una història de violència masclista, és la història de la impunitat amb la qual en Lesedi posseeix la Naledi i té la complicitat de tota la societat. La culpable sempre és ella. No li pega, només es barallen molt fortament. No el tracta amb prou respecte. No pot engendrar un fill. És normal, també, que en Lesedi busqui el que li falta en una altra banda. És una història de soledat i aïllament malgrat que la Naledi sempre té gent al seu voltant. Una angoixa tan gran de saber-se víctima, però ser considerada culpable per tothom, que la fan emprendre accions desesperades.

Paral·lelament, tenim la perspectiva de l'Aunty. La mainadera té les seves pròpies cabòries: ser migrant, haver deixat els fills en un altre país, no entendre gaire per què la senyora la manté contractada si no hi ha cap nen per tenir-ne cura. La seva és una mirada complementària, amb prou elements per fer-nos reflexionar, però per aportar tot allò que no podem veure ni entendre des dels ulls de la Naledi. La trama es construeix perfectament a partir de l'alternança entre elles, en capítols curts però ben intensos i amb tendència a l'augment de la tensió narrativa.

A tot plegat se li afegeix una capa més: el llibre està ambientat durant la pandèmia de COVID-19, amb restriccions de mobilitat i amb qui les respecta més o menys. Però això també serveix per posar sobre la taula un fet del qual se n'ha parlat massa poc, que va ser l'escalada de violència domèstica en els períodes de confinament. Una realitat, com altres, que hem volgut fer veure que no va existir, però que va causar estralls. Aquest i altres detalls, com la contraposició d'idees i de tradició entre les dones sud-africanes, sumen a una trama prou colpidora un parell de marxes més. Matlwa denuncia sense embuts el que pateixen moltes de les seves compatriotes i la impunitat dels homes del país, i de qualsevol país. I ho fa en curt, amb un text sintètic que no s'entreté en guarniments i en el qual gairebé tot és important, des de peces que anem connectant, fins a cops de puny a la boca de l'estómac. La baixada als inferns de la Naledi genera impotència, desesperació, fins al punt que tindrem molts dubtes a l'hora de condemnar la decisió que pren. Bosadi és un testimoni, un llibret d'aquells que penses que convindria que llegís molta gent per obrir-los els ulls, però que et sembla que només acabarà llegint qui no li cal que els els obrin. Però tampoc està de més que ens ho vagin recordant de tant en tant.

VALORACIÓ SUBJECTIVA: @@@@
L'exemplar és cortesia de l'editorial.