Autora: Kopano Matlwa
Editorial, any: Sembra llibres, 2021
Títol original, idioma, any: Spilt Milk, anglès, 2010
Gènere: Narrativa
Traducció: Elisabet Ràfols-Sagués
Número de pàgines: 182
Llegit en: Català
 
A la Sud-Àfrica post-Apartheid, una dona forta i decidida, que ningú sap d'on ha sortit, construeix una escola elitista per a canalla negra de classes benestants. Ella és la Mohumagadi i la seva escola es diu Sekolo sa Ditlhora. La seva voluntat: formar una generació de joves preparats per assumir l'hegemonia al país. Dirigeix l'escola amb mà de ferro i amb uns principis morals estrictes, la disciplina és fonamental. Però un dia quatre joves alumnes són enxampats a la part del darrere d'un autobús en actituds obscenes. Tots ells són fills de personatges eminents del país, així que l'escàndol arriba a la premsa i taca el bon nom de l'escola. Per castigar-los, decideixen fer venir un home de Déu que imparteixi aquestes hores de classe de reclusió. La Mohumagadi no creu en la religió i no la vol a la seva escola, però ha de claudicar, tot i que ho fa amb la intenció de no donar cap poder ni competència a la nova incorporació. Però resulta que l'enviat és el pare Bill, blanc de pell i amb una vocació nul·la per la religió, i que conrearà poques simpaties a l'escola. Per si fos poc, el pare Bill té un passat comú amb la Mohumagadi...

Kopano Matlwa s'està erigint com una de les veus més destacades de la literatura sud-africana, aquesta és la primera novel·la que llegeixo d'ella. Tot i que la història sembla senzilla, l'autora fa servir la ficció per exposar els sentiments actuals de tot un país, en les seves diferents vessants. Es poden entendre els personatges com a al·legories. Així tenim l'orgull de poble i la voluntat de prosperar, i també la frustració pels impediments que encara hi ha, que encarna la Mohumagadi, o el paper de l'home blanc sempre privilegiat i com a figura d'autoritat. La canalla exposa diversos sentiments, el fervor religiós, l'alliberament, la resignació o la ràbia contra els blancs opressors. La relació entre els dos protagonistes, que va començar bé, però que es va estroncar, i que a dia d'avui encara és tensa i difícil, s'explica per ella mateixa. Amb una escriptura intensa i una perspectiva alternada entre el pare Bill i la Mohumagadi, que es reconeixen del seu passat comú, però no s'ho diuen, Matlwa va desgranant de manera novel·lada la situació que encara avui es viu a Sud-Àfrica, que dista de ser òptima, malgrat les promeses i les bones intencions que semblava haver-hi. Hi ha ràbia, hi ha frustració i orgull, però també uns polsims de comprensió i perdó.

He llegit aquest llibre sense cap referència prèvia i amb els meus escassos coneixements del conflicte sud-africà i he de dir que n'he gaudit força. M'ha agradat la manera d'exposar els fets de l'autora i de deixar-nos clar que allò que ens està explicant no és només la trama de l'escola, els mestres i els alumnes díscols. Tot i que es pot llegir també només així, fent cas només a allò que es veu, i tampoc no és una mala història. Ha aconseguit atrapar-me i interessar-me, fins el punt d'obrir-me a voler llegir les altres obres seves que també han estat traduïdes. El que menys m'ha agradat és l'edició, amb una font una mica atapeïda, petita i difícil de llegir, i amb una separació poc habitual entre línies de diàleg i paràgrafs. Però prefereixo quedar-me amb el contingut, i aquest sí que m'ha semblat satisfactori. Hi pot haver contribuït que no sabia què esperar-ne, i la sorpresa ha estat grata. No és la primera escriptora sud-africana que llegeixo i que tracta aquests temes, però tot el que sigui ampliar horitzons gràcies a la lectura ho trobo tremendament positiu.
 
Impressió general: @@@ i mitja