Autor: Kent Haruf
Editorial, any: Angle editorial, 2020 (sisena edició, primera al 2017)
Títol original, idioma, any: Our Souls at Night, anglès, 2015
Gènere: Narrativa
Traducció: Anna Turró
Número de pàgines: 151
Llegit en: Català
 
Un vespre de maig, l'Addie Moore fa una visita al seu veí Louis Waters. Els dos són vidus i viuen sols en les seves casetes, al comtat de Holt. Tenen setanta anys. L'Addie en porta una de cap, no han tingut mai gaire relació, però la proposta que li fa a en Louis el deixa ben parat. Què li semblaria anar a casa seva a passar les nits, fer-se companyia i dormir plegats, en el mateix llit? La sorpresa d'en Louis és monumental, però no triga a fer-se'n a la idea i a acceptar la invitació de l'Addie. Els dos viuran aquesta història amb naturalitat, amb assossec i amb la pau interior de qui sap que ja ho té tot fet a la vida i que ara es mereix una mica de tranquil·litat. La recompensa a una trajectòria vital que ha tingut de tot, la darrera oportunitat. Però els habitants del poble massa petit on viuen, tafaners de mena, no veuran amb bons ulls la seva relació. Tampoc la família. Tothom s'imagina motius obscurs rere aquesta unió inesperada. Mentrestant, la nostra parella aprèn a estimar-se a la seva manera i s'agafen un afecte i una necessitat que seran difícils de trencar. 

Finalment em decideixo a llegir Kent Haruf, un autor que m'havien recomanat molt. Ho faig amb aquesta novel·la curta que l'autor va enllestir poc abans de morir d'un càncer molt agressiu. Com a tast, permet captar l'escriptura planera i senzilla de Haruf, plena de descripcions i d'omissions quan convé. Es llegeix molt ràpidament, és molt agradable i narra de manera molt entranyable. La història té un ritme reposat, com manen els seus protagonistes, d'edat avançada, que es disposen a viure els seus últims anys de la millor manera possible. Troben l'un en l'altre una pedra on agafar-se, la companyia que els manca, la solidaritat, l'afecte i la tendresa, molta tendresa, que els mantindrà vius i esperançats. No sempre saben comunicar-se, però s'entenen perfectament. La vida no s'acabarà fins que ells decideixin. Aquesta és també una història d'amor, no un amor apassionat i ardent, sinó pur, temerós i insegur, però que es demostrarà més fort i durador que molts d'altres. L'Addie i en Louis parlen, s'acaronen i saben que es tenen l'un a l'altre, que s'ho poden explicar tot i que no hi haurà retrets ni judicis. Per això el vincle creix, malgrat comptar amb la incomprensió de la resta de gent. Si no fan res dolent, ni fan mal a ningú, per què no els entenen? Una de les grans preguntes del llibre.

Aquest llibre deixa pòsit. L'argument i l'evolució dels fets sembla simple, una mera descripció d'una relació singular, però convé pensar i reflexionar en les implicacions dels actes dels protagonistes, les seves motivacions, els sentiments que expressen i com ho fan, i en la reacció dels veïns i la família. Sembla que no explica res, però explica moltíssim. Tot i les dificultats i els dubtes que mostren en Louise i l'Addie, t'enamores fàcilment de les seves personalitats i dels seus moments de complicitat i intimitat. És una història tan entranyable! Aquesta manera de narrar atrapa tant que és difícil deixar de llegir i, a més, els capítols són curts, així que sempre en vols enllestir un més, fins que te l'has empassat del tot i comences a notar el buit que t'han deixat els protagonistes. Com que és un llibre on allò que no es veu és més important que el que hi ha escrit, no sé si és recomanable per a tothom, però l'autor ens ho posa fàcil, el que és segur és que a ningú se li farà difícil de llegir. A mi m'ha agradat força, et deixa una sensació agradable i tinc la impressió que és d'aquelles històries que creixen amb el temps i que el record que em quedarà serà encara millor que acabat de llegir. De Kent Haruf hi ha disponible també la 'Trilogia de Holt, publicada en català per Edicions del Periscopi, que en el seu dia vaig deixar passar, però que molt em temo que tard o d'hora repescaré. Haruf s'ho val.

Impressió general: @@@ i mitja