Autor: Terry Pratchett
Editorial, any: Mai Més Llibres, 2021
Títol original, idioma, any: Small Gods, anglès, 1992
Gènere: Humor
Traducció: Ernest Riera
Número de pàgines: 378
Llegit en: Català
 
Un Déu només ho és si té creients, i el poderós Om té dificultats per mantenir-se. Sort en té d'en Gedmà, un novici que és el seu únic creient de veritat i, per tant, l'únic amb qui pot parlar. Cert que té tota una estructura eclesiàstica muntada en el seu honor, però ni els propis estaments religiosos, ni els feligresos, creuen realment en ell ja. Creuen en l'estructura, o tenen por de la seva ira, o actuen per costum. En Gedmà és el seu últim lligam amb el món. Però no ho tindrà fàcil per convèncer-lo, no seria el noi més espavilat del Disc, tot i tenir una memòria prodigiosa. Om és presoner en el cos d'una tortuga bòrnia a través de la qual es comunica amb el novici, tampoc seria el cos més funcional que hagués pogut trobar. Per recuperar la fe en ell i poder escapar d'aquest cos, haurà de passar per moltes peripècies, però sobretot enfrontar-se amb els alts comandaments de la seva pròpia església, especialment amb el diaca Vorbis, cap de la Quisició, que té els seus propis plans i cap d'ells és enaltir la figura del gran Déu Om. 

Nova entrega del món fantàstic creat per Sir Terry Pratchett i que Mai Més està editant en català amb traducció d'Ernest Riera i cobertes espectaculars de Marina Vidal. En aquest cas, es tracta d'un llibre independent, no pertanyent a cap de les sagues de l'autor, però sí englobat en el cànon del Discmón. En ell hi podem trobar el conegut estil de l'autor, que se'n riu del mort i de qui el vetlla, amb un humor molt britànic i sovint fregant l'absurd, però en aquest cas m'ha semblat un llibre més madur, menys fantàstic i també menys còmic. Per contra, la sàtira i la crítica hi són molt presents. Pratchett parodia les religions i en fa un retrat satíric que, de ben segur, no agradarà a tothom. Mostra uns estaments religiosos interessats, ambiciosos i conscients d'enganyar el poble. També posa en solfa la democràcia, la política, la filosofia, les classes socials o la naturalesa humana, que no dona per més. A destacar uns passatges en que Gedmà comenta a Om tot el coneixement que se li atribueix, segons els profetes, i el Déu nega haver dit allò i conèixer aquells pretesos profetes. La doctrina és cosa dels homes, no seva. O altres moments estel·lars, com el filòsof Didactylos emulant Galileu i assegurant que les seves teories són incorrectes, però que la Gran A'Tuin es mou. Si no us sona A'Tuin, definitivament heu de llegir Pratchett. En aquest llibre també assistim a una gran evolució per part del protagonista, en Gedmà, que creix moltíssim durant tota l'aventura. Bona construcció dels personatges amb una única pega que no em puc estar de destacar en negatiu: no n'hi ha cap de femení amb un mínim de rellevància.
 
Poder llegir Pratchett en català és tota una altra cosa. És possible que 'Guàrdies! Guàrdies!' i aquest siguin millors llibres que d'altres que havia llegit, més irònics, més afinats i més crítics, però alguna cosa hi deuen tenir a veure també aquestes edicions fantàstiques i cuidadíssimes. Aquesta inclou un petit text de l'autor a mode d'epíleg que explica com es va forjar la idea de 'Déus menuts', per exemple. Fer servir l'humor i la imaginació desbordant per fer crítica social i posar en evidència les baixeses de l'ésser humà no tenia cap secret per Terry Pratchett. Com sempre, et pots agafar les seves trames com historietes per passar l'estona, amb tocs graciosos i situacions delirants. Però escarbant una mica hi trobes tot un altre món. Això sí, he de dir que m'ha passat igual que en tots i cadascun dels seus llibres: arriba un moment que em despisto i em perdo, tinc com un buit mental que separa l'evolució de la història i l'inici del tram final. No sé identificar si es tracta d'una irregularitat en el ritme o que en algun punt perdo l'interès, però em sol passar. En conjunt, però, m'ha agradat i m'ho he passat bé llegint-lo, molt interessants algunes reflexions i les crítiques mordaces que no hem de passar per alt, i segur que algunes se m'han escapat! Tinc força decidit que seguiré llegint-lo, estic descobrint un altre Pratchett. Ha calgut posar-hi voluntat i ganes de donar suport a qui està fent l'esforç de portar-nos-el en català, però està valent la pena.

Impressió general: @@@ i mitja
Exemplar gentilesa de Mai Més.