Si heu anat seguint les ressenyes d'aquest blog, potser us haureu adonat que el ritme de publicació era més alt que de costum, més encara que el del 2021. En efecte, aquest any he llegit més que mai i a un ritme que gairebé em costa portar les ressenyes al dia. Per això em sobta a mi mateix que, dels 5 llibres que em vaig plantejar llegir l'any passat com a propòsits lectors, només n'he llegit 4. Recapitulem, per si llegeix això algú que no està avesat a les tradicions d'aquest espai. Cada any em plantejo llegir 5 llibres que porten molt temps esperant a la lleixa de pendents, de manera que m'obligo una mica a donar-los sortida d'un cop. Aquest són els llibres que em plantejava pel 2021.
He assolit un meritori 4/5, però no he estat capaç d'encabir el llibre de John Grisham entre les moltes lectures d'aquest any. No hi ha hagut manera, entre novetats llamineres, compromisos i oportunitats de lectura de tota mena, el pobre Grisham ha continuat acumulant pols. Aquí us adjunto les ressenyes dels altres quatre com a prova que sí que els vaig llegir:
L'home d'origami - Joan Carreras (juny)
Restes de carnaval - Clarice Lispector (gener)
La felicitat no és completa - Vicenç Pagès (agost)
La mort d'Ivan Ilitx - Lev Tolstoi (abril)
Esperava llegir Grisham a la recta final de l'any, però el temps se m'ha escolat entre els dits. Malament, doncs, aprovat i prou.
Per aquest 2022 que s'acosta sí que tinc uns quants llibres pensats que m'agradaria llegir per treure'ls de la llista i donar-los una oportunitat, però no m'acabo d'atrevir a plantejar-los aquí. Podria fer trampa i fer servir llibres que ja tinc programats de llegir per reptes diversos, però no ho faré, vull ser honest amb mi mateix i amb vosaltres. Si a banda dels que ja tinc previstos de llegir pel #MarçAsiàtic, el #BlackHistoryJuly i altres similars, em plantejo cinc llibres pendents més, no seria realista, perquè després apareixen les novetats i perdo el cul. Però a Instagram ja he fet propòsits i aquests sí que miraré de complir-los, i valgui també el compromís que prenc aquí.
Un d'ells és llegir menys i millor. Menys vol dir un número inferior de llibres, però més ben triats i que no m'espanti si són llargs. Llegir pensant en les ganes que en tinc i no en el ritme de publicació de ressenyes aquí al blog, a Insta o fins i tot a Youtube. Sí, em creieu o no, això em passa. I vull evitar-ho. La lectura és plaer, no matemàtiques.
I els meus propòsits concrets de lectura, que això s'adaptaria més a la filosofia d'aquest post tradicional, és llegir Rodoreda i Jane Austen, que ja fa mesos que hi dono voltes i penso que ho he de fer per eixamplar els meus horitzons. No compto que m'apassionin, però si no ho intento no ho sabré mai. Ampliaria aquí a tornar a llegir Dostoievski, que m'ha deixat sensacions agredolces aquest 2021 i vull repetir per saber si és per mi o no. No poso noms ni cobertes, encara he de decidir títols concrets. I bé, com a propòsit específic del blog em marcaria llegir d'una vegada el llibre de Grisham, a veure si al 2022 sí!
Que passeu molt bones festes i que us acompanyi la salut, que aquests dies sembla que estem reculant a marxes forçades. Us desitjo les millors lectures possibles.
12 Comentaris
Espero que Austen i Rodoreda et sorprenguin (favorablement). Que tinguis molt bones festes.
ResponEliminaSeria una sorpresa ben gran que em sorprenguessin. Si són capaces de trencar els meus prejudicis, els tinc reservat un lloc de luxe a les meves lleixes.
EliminaJo no em faig cap propòsit lector. Cap ni un. Llegeixo el que vull, el que em ve de gustm, el que em cau a les mans, els llibres que em recomanen o em deixen… i així anar fent.
ResponEliminaFa un temps, uns pocs anys, jo també pensava que llegia massa (tot i que no m'acosto a les teves xifres) més que res perquè aleshores no faig gaire altres coses que també m'agraden. Dibuixar, pintar, fer mitja, escriure… però he continuat llegint molt. Es així. Una adicció ben vista. Ningú te la retraurà, he, he, he…
A veure què dius de la Rodoreda i l'Austen. A mi la Rodoreda m'agrada, tot i que no ha estat mai dels meus preferits i l'Austen m'avorreix bastant o molt depenent dels llibres… a veure què dius.
Vull aclarir que quan dic llegir menys no vull dir invertir el temps en altres coses. Jo vull seguir llegint igual, totes les estones que ja he guanyat per la lectura. Però vull que no m'importi llegir molts llibres, tenir una llista molt llarga. Ja està, ha ho he fet un parell d'anys. Si ara en llegeixo menys, perquè són més llargs, no ha de passar res. En aquest punt de preocupació estic, perquè vegis que això de llegir per plaer i el que ve de gust... jo no sempre ho compleixo.
EliminaVeurem aquestes dues autores, ja no sé què esperar. No tinc gaire esperances que m'apassionin, i això ja és un mal començament, abans i tot de tenir els llibres que vull llegir d'elles a casa. A veure si encara me'n desdiré! Per això m'he de fer propòsits!
Ho he trobat molt exigent això que un 4 sobre 5 és un aprovat i prou. Està força bé, home.
ResponEliminaDit això, també vull dir que el millor propòsit lector que et podries plantejar és aquest de "llegir pensant en les ganes que en tens i no en el ritme de publicació de ressenyes". M'ha recordat el motiu que va fer que em costés tant decidir-me a publicar la meva llista de llibres llegits. Quan ho vaig provar per primera vegada vaig tenir la sensació que més que fer la llista del que llegia, llegia per fer la llista i no m'hi vaig trobar gens còmode, per això vaig deixar-ho córrer durant alguns anys. Després vaig saber canviar de xip i ara, ja ho saps, el post anual de la meva llista de lectures és un dels que més m'agrada publicar (ja tinc gairebé enllestit el d'enguany, sortirà dilluns que ve).
Pel que fa a les autores que cites, jo no soc tan optimista com Allau. Em sembla que Jane Austen no et farà el pes. T'ho dic per la meva experiència personal, els últims anys (en aquell blog de lectures que compartíem amb l'Assumpta) he llegit "Emma" (que no em va atrapar en cap moment i, fins i tot, em va avorrir) i "Orgull i prejudici" (aquest em va agradar més, no tant per la trama sinó pel que té de retrat d'una època i d'una societat concreta). Amb Mercè Rodoreda no m'atreviria a dir el mateix, tot i que a l'últim que li he llegit ("Mirall trencat") em va costar molt entrar a la història que explica, n'he llegit d'altres que m'han agradat força més, així i tot, no la posaria tampoc entre les meves autores preferides. Però això no vol dir que no les hagis de provar, tot el contrari que eixamplar horitzons lectors sempre és bo.
Sobre Dostoievski, voldria dir-te que ahir vaig començar "Crim i càstig" (un propòsit lector d'enguany complert pels pèls :-D) i és aviat per dir-te'n alguna cosa si no és que l'edició que vaig treure de la biblioteca porta la traducció d'Andreu Nin que ja té molts anys i això es nota. Tot i això (i per les 50 pàgines que porto llegides) em sembla que el llibre m'agradarà. Si no vols provar-ho amb un llibre tan llarg, ja et vaig comentar que també he llegit "El jugador" que és força curt i en conservo un bon record.
Molt Bones Festes i a seguir compartint lectures, és clar que sí.
Em sembla que no es pot definir millor que com ho fas: llegir per fer la llista. Això és el que provo d'evitar, que si llegeixo menys llibres no passi res, però que siguin llibres que em cridin i no fer càlculs en funció del número de lectures mensuals ni tan sols del ritme de publicació de ressenyes. Una mica de relax en aquest aspecte, veurem si me'n surto. Això sí, a mi sempre m'ha agradat fer la llista a final d'any, tant si era curta com llarga. La pressió me la posava, però hi havia anys que no arribava a llegir gaire, però m'era igual, publicar la llista era sagrat. I aquest any que serà la més llarga amb diferència, me'n sento orgullós, però també una mica preocupat per aquesta obsessió. Malgrat que el Bona Nit ja no hi sigui, no us lliurareu de veure la meva llista, això sí, hahaha.
EliminaNo gaire més a dir sobre Austen i Rodoreda, ja ho estàs veient tu mateix, i la teva experiència personal en aquest cas em serveix força, que aquest pla neix mort ja d'entrada. Però com dius, cal provar-ho. Després podré dir que no m'agraden amb coneixement de causa. No passa res, hi ha moltes coses per llegir. Ep, i si resulta que m'agraden, millor notícia encara. En tot cas, aviat ho sabrem, suposo.
Sobre Dosto, el llibre que més enters puja per continuar llegint-lo és 'El jugador'. Ja l'he vist recomanar a altra gent i d'alguna manera em crida l'atenció. Hi ha versió en català per Editorial 3i4, no sé si el trobaré fàcilment, però ho intentaré. Amb la calma, però. Ja li arribarà l'hora!
Tuve un novio al que le decía con frecuencia que las matemáticas pueden emocionar exactamente igual que un cuento, una novela o una poesía, porque son precisas, elegantes y tienen belleza. Y que para llegar a esa conclusión tenía la mejor fuente: yo misma. Pero él no lo entendía. (Por supuesto, lo mío no tiene rango de ley ni lo tendrá nunca...)
ResponEliminaQue paséis Laia y tu felices fiestas. Vuestras reseñas y comentarios, además de buenos, siempre me gustan.
Gràcies Chiloé! No sé si he acabat d'entendre això que dius de les matemàtiques. Se'ns dubte són molt útils per moltes coses, però quan serveixen per fer càlculs sobre les lectures que fas o no fas, ja no m'agraden tant.
Elimina4 de 5... no està gens malament! L'únic propòsit que em vaig fer jo aquest any sí que l'he dut a terme: llegir durant les vacances un dels totxos grossos que tinc al prestatge de pendents. Com veus, no era un propòsit gaire complicat ;)
ResponEliminaBones lectures per al 22!
Home, no se sap mai. A mi els totxos més grans em tiren enrere. Encara que em proposi llegir-ne algun, no sé si arribaré a fer-ho, així que no et treguis mèrits! I quin totxo era, si no és indiscreció?
EliminaSí que m'ha sorprès el ritme lector que portes, moltes vegades ni he pogut comentar les teves lectures perquè ja en tenia unes quantes d'endarrerides, et felicito i t'envejo una mica ;)
ResponEliminaJo de moment no em plantejo cap repte per al 2022, només llegir tot el que pugui. Pel que fa als teus, espero que Austen t'agradi tant com a mi, i m'apunto la Rodoreda, en tinc algun fa temps donant voltes a casa i no hi ha manera.
Bon any i bones lectures!
Ja et dic que jo sóc el primer sorprès. Penso en anys enrere i no podia concebre aquests números de cap manera, pensava que eren per a altra gent, no per mi. I mira, ara que hi ha arribat, vull posar-me fre per no estar pensant en els números tota l'estona.
EliminaJa veurem Austen i Rodoreda que em fan més por que una pedregada. Suposo que, si trobo els llibres que tinc pensats, no trigaré a llegir-los i així sabré finalment si són per mi o no.