Autora: Marie NDiaye
Editorial, any: Més Llibres, 2021
Títol original, idioma, any: La vengeance m'appartient, francès, 2021
Gènere: Intriga
Traducció: Marta Marfany 
Número de pàgines: 210
Llegit en: Català
 
Un crim esgarrifós ha estat portada dels diaris: una mare va ofegar els seus tres fills petits a la banyera. Se n'ha declarat culpable i no mostra gaire senyals de penediment. En Gilles Principaux, el marit de la Marlyne, que tampoc sembla gaire afectat, vol contractar un advocat perquè la defensi. L'escollida és la lletrada Susane, que fa poc que s'ha establert pel seu compte i fins ara només s'ha encarregat de casos menors. Però ha estat una tria casual? La lletrada Susane el reconeix de seguida, ells dos van tenir una trobada que la va marcar de per vida, fa molt temps, quan era una adolescent. En Principaux no sembla recordar-se'n, però ella n'està convençuda i es pregunta per què ha vingut a ella, i per què ara? La ferida de l'advocada no s'ha tancat mai i està disposada a desemmascarar el seu nou client, mentre intenta treure l'entrellat d'un cas que té més ombres que llums.  

Quan llegeixes l'argument d'aquest llibre crida força l'atenció, augures una novel·la d'intriga molt fosca i de revelació de secrets inconfessables. Doncs bé, 'La venjança és meva' és molt més que això, però alhora també molt menys. Molt més, perquè presenta una protagonista inestable que s'expressa de manera gairebé planyívola i que ja intuïm que té problemes afectius. Més, perquè té una història paral·lela centrada en la dona de fer feines de la lletrada Susane que tampoc no és aigua clara. I més perquè el joc psicològic ens fa plantejar els límits de l'essència humana i els vincles que s'estableixen entre membres d'una família. Però alhora, són dues trames molt desequilibrades en interès que tenen el mateix pes en la narració. La sinopsi exposa només el cas de la parella que ha perdut els tres fills i la vinculació de l'home amb la protagonista, en canvi la trama de la dona de fer feines, que no ha aconseguit interessar-me tot i que també és intrigant, ocupa un espai desproporcionat. Cap de les dues no m'ha semblat, a més, que tingui un final satisfactori, molt especialment la que centrava el meu interès. L'escriptura, angoixant i intensa, esgota una mica, i la protagonista, que amaga el seu nom i que cansa que l'anomeni 'lletrada Susane' infinitat de vegades, va perdent el nord progressivament.
 
La novel·la, per mi, va clarament de més a menys. Tot i el to, que no m'acabava de fer el pes, els esdeveniments eren intrigants i apuntava bones maneres, però mica en mica es perd el fil, i amb ell l'interès. Els pares de les criatures tenen un comportament una mica sinistre, no mostren penediment ni es culpen mútuament, però tot i així, intueixes que hi ha molt per saber... que no acabaràs sabent. Tinc la impressió que cal llegir molt entre línies per captar algunes coses que a mi se m'han escapat. Em sol passar que, si l'obra no m'està donant allò que apuntava o que jo m'havia figurat que donaria, em desconnecto amb facilitat, i així és difícil captar les subtileses. La intriga, el joc psicològic, poden tenir algun mèrit. Però la deriva de la protagonista i la no resolució satisfactòria de les trames (sempre pel meu gust), van fer que acabés la lectura una mica emprenyat, ho reconec. Un cop més, em va fallar la intuïció amb un llibre que m'havia cridat l'atenció de seguida. Hi havia dipositat certes expectatives perquè feia mesos que no llegia una bona novel·la d'intriga, però no les ha complert. No l'he sabut entendre ni congeniar amb els personatges, i a més ha centrat la importància en la trama que menys m'interessava. Sent honest, no puc valorar-la gaire bé.
 
Impressió general: @ i mitja