Autor: J. P. Sansaloni
Editorial, any: Raig Verd, 2021
Gènere: Ciència Ficció
Número de pàgines: 169
Llegit en: Català
 
Com us imagineu el final de la humanitat, el col·lapse de la Terra? Un desert erm? Un planeta en flames? Què hi ha després de l'apocalipsi? El final que J. P. Sansaloni ha imaginat és el que relata en aquest llibre: el final que nosaltres, habitants d'aquest planeta, encara no sabem ni que ha arribat. Humans sense nom, modificats genèticament i dependents de la tecnologia. Pastilles d'experiències per viure allò que ja no es pot experimenta de forma real. Bocins de memòria, desinformació massiva, hackers que ho canvien tot. Individualisme extrem. Tot plegat, sota una pluja àcida persistent que ningú sap com ha començat ni qui té la culpa que caigui. Fins i tot, se sospita que pot ser provocada. En aquest escenari, l'ésser humà és víctima i botxí al mateix temps, esdevé el seu principal predador. Només importa què pots acaparar tu i que no ho tinguin els altres. L'ésser humà, doncs, encara no ho sap, però ja viu a l'autèntic infern.

A l'epíleg del llibre, L. J. Salart aclareix tot el que no hem pogut entendre d'aquesta novel·la breu i inquietant que, ja aviso, és molt. Allà se'ns parla de la impersonalitat dels personatges, de la crítica al sistema, de les notícies falses i de diverses reflexions interessants que aporta el text de Sansaloni, com ara el racisme, els privilegis de classe, el viure per aconseguir objectius, l'excés d'informació, la substitució laboral dels humans per màquines o l'art i la creativitat. Tot plegat, molt interessant per extrapolar el futur que ens espera a partir del present que ja ens toca viure. Durant el llibre aquestes reflexions s'exposen com a peces informatives i capten ràpidament l'interès, ja que són com petits assajos introduïts a la trama. El problema és que l'argument no hi acompanya per ell mateix. La descripció detallada d'aquest entorn apocalíptic, el comportament mesquí i desagradable dels personatges sense nom -se'ls anomena amb el codi de la modificació transhumana que porten incorporada- i les baralles per no sabem ben bé què no ajuden a centrar-se en la història i no s'aconsegueix cap mena d'empatia amb allò que s'explica. Probablement ja és l'objectiu, inquietar, desagradar, disgustar, perquè aquest final que imagina l'autor no pot enamorar-nos de cap manera, ens ha de colpejar amb força, generar-nos rebuig per poder-ne escapar. El problema és que no he connectat gens ni mica amb la seva manera de descriure-ho i la gran major part del llibre, senzillament, no sabia ni què estava llegint.

No es pot negar l'esforç d'ambientació, ni la imaginació que l'autor posa per inventar aquells elements que conté el final que vol mostrar, però personalment no he entrat gens dins la història que s'empesca. Les reflexions m'interpel·len, tots aquests temes que tracta ja estan sobre la taula i m'interessen, però aquests petits assajos són oasis dins un mar de confusió en el que m'he ofegat. Fins a la meitat del llibre, per exemple, tot sembla mera descripció. No entendre allò que estàs llegint, travar-se, perdre's constantment, no ajuda a cap lectura. Encara més, adonar-te que se t'està presentant una possible realitat que més val que no subestimis i no poder comprendre-la, fa sentir una mica ximple. Em sap greu dir-ho, però el conjunt no m'ha funcionat. Em vaig autoconvèncer que aquest llibre tenia molts elements interessants i em va fallar la intuïció. Millor dit, els elements els té, però no m'ha convençut com es presenten. M'emporto una decepció després d'una bona ratxa amb els llibres de ciència ficció, gènere del que sempre dic que no soc gaire habitual, però darrerament Déu n'hi do. No em fa gens feliç haver de dir que un llibre d'un autor de casa i d'una editorial que admiro no m'ha agradat, però no seria honest si digués el contrari.

Impressió general: @