Autor: Vicenç Pagès Jordà
Editorial, any: Empúries, 2009
Gènere: Novel·la
Número de pàgines: 535
La vida d'en Jordi Recasens ja fa temps que va a la deriva. Viu al garatge de casa perquè no suporta la seva dona, i el que va començar sent el seu estudi fotogràfic i centre d'operacions ha acabat sent el seu habitatge permanent. A sobre, la seva estimada filla Marta es casa amb un indesitjable, tot i els seus infructuosos intents per treure-li el pelao conductor d'excavadores del cap. L'acció es situa el mateix dia del casament. Al llarg de les inacabables hores que dura l'acte, en Jordi anirà desgranant tots els fets del passat que l'han portat a la seva situació actual, des que anava a l'escola fins el moment actual. Coneixerem els seus companys i amics i sabrem la transcendència que va tenir el joc de whist que es van inventar l'estiu de 1977 per tots els esdeveniments posteriors, fins i tot per la irrupció a la seva vida de la Halley, una amiga de la seva filla i la versió catalana de la Holly Golightly.
Amb aquest argument el llibre no sembla especialment atractiu, però no ens hem de deixar guiar pel primer pensament. Està escrit a base de capítols curts que es devoren més que es llegeixen. Múltiples veus narradores i continus salts en el temps per anar construint una història en la que cap dada no és baldera i anirà tenint la seva explicació, una complicada xarxa on tot acaba lligant de manera magistral. Un factor que el fa molt interessant són les infinites referències musicals, cinematogràfiques i culturals, sense oblidar el món de les noves tecnologies i xarxes socials actuals, tota la subcultura que els que correm per aquests mons virtuals coneixem molt bé. Tot això ambientat a Figueres i al llarg d'un viatge en el temps per la història i el territori. Fantàstic. Però sobretot, i per davant de tot, una descripció perfecta del que és fer-se gran i de les relacions personals als llarg dels anys des de la infància fins més allà de la quarantena.
Amb aquest argument el llibre no sembla especialment atractiu, però no ens hem de deixar guiar pel primer pensament. Està escrit a base de capítols curts que es devoren més que es llegeixen. Múltiples veus narradores i continus salts en el temps per anar construint una història en la que cap dada no és baldera i anirà tenint la seva explicació, una complicada xarxa on tot acaba lligant de manera magistral. Un factor que el fa molt interessant són les infinites referències musicals, cinematogràfiques i culturals, sense oblidar el món de les noves tecnologies i xarxes socials actuals, tota la subcultura que els que correm per aquests mons virtuals coneixem molt bé. Tot això ambientat a Figueres i al llarg d'un viatge en el temps per la història i el territori. Fantàstic. Però sobretot, i per davant de tot, una descripció perfecta del que és fer-se gran i de les relacions personals als llarg dels anys des de la infància fins més allà de la quarantena.
És un llibre molt recomanable. En alguns moments se m'ha fet un pèl pesat, m'ha semblat que algunes situacions s'allargaven massa, però això no canvia que m'ha semblat un gran llibre. M'ha agradat la manera d'escriure de l'autor, molt agradable i planera. Algunes parts del llibre enganxen especialment i en voldries més, per exemple, no volia que deixessin de ser nens, volia saber més, no es podien fer grans encara! Crec que ja he trobat un dels llibres a destacar a final d'any, i he descobert un autor al que val la pena prestar atenció.
A ca la Caterina vaig descobrir el llibre, ella em va convèncer de llegir-lo.
16 Comentaris
Estava esperant amb ganes la teva ressenya. Aquest és un llibre que fa temps que em volta pel cap però no m'hi acabo de decidir. Feina feta, ja està decidit. Va a la llista de pendents de comprar!
ResponEliminaMe l'hauré d'apuntar... saps quants en tinc a la llista??? necessitaria 3 vides com a mínim!
ResponElimina*Sànset*
Te molt bona pinta, me l'apunte. Gracies per compartirlo.
ResponEliminaUna abraçada
Xexu! M'alegr moltíssim que t'hagi agradat! Per a mi també és un dels millors llibres que he llegit enguany. Sempre que puc el recoman. I no te negaré que m'ha fet il·lusió saber que te l'has llegit per la ressenya que en vaig fer de la novel·la fa uns mesos al meu blog :)
ResponEliminaHi ha un facebook oficial del llibre de Pagès Jordà. No sé si en tens o no de facebook però igualment el podràs consultar. Ho dic perquè avui, dia 18, entre les 11 i les 12h han penjat un enllaç sobre aquest post de la ressenya de "Els jugadors..." que has escrit. Te pas l'enllaç: http://www.facebook.com/pages/Els-jugadors-de-whist/107084480751
Sí,que fa bona pinta. Me l'apunto.
ResponEliminaCaram, això sí que és una crítica entusiasta! :-)
ResponEliminaEs nota que t'ha agradat de veritat...
El cert és que tinc un munt de llibres en llista d'espera... però sempre està bé tenir bones referències d'altres per si un dia un vol ampliar aquesta llista ;-)
Ai, CATERINA, CATERINA... encara aconseguiràs que en XEXU es faci un Feisbuc hehe... ell que n'és l'enemic número u!! ;-))
i jo que pensava que hauries conegut la Holly en un atac de veure comèdies romàntiques! i veig a la barra lateral i recordo que et vas llegir el llibre!!!!
ResponEliminamillor la lulamy!
llibre apuntat. n'has fet dos posts i tot!
Assumpta: És complicat que jo convenci algú perquè se faci un facebook. A mi me va costar molt i molt obrir-me'n un. I en el fons no m'acab de sentir còmoda tenint-lo però reconec que és molt pràctic, que des d'aquesta eina també se fan coses interessants. Vaja, que té les seves coses bones també. No totes són dolentes :)
ResponEliminaFantàstic bloc el teu. Em faig seguidor.
ResponEliminaGràcies a tots per llegir la ressenya i comentar.
ResponEliminaMireia, Sànset, Len0re, Maria, Assumpta, rits, el recomano molt el llibre, és llarg però val la pena, pel que descriu i per com està escrit. Fins i tot diria que el passeu per davant d'alguns que teniu en espera, però em sabria greu que per pintar-lo tan bé l'agaféssiu amb una idea preconcebuda i us decebés. Espero que no.
Caterina, gràcies per fer-me conèixer el llibre, hauré de fer cas de les teves recomanacions! Llàstima que a mi els Beatles...
Em va sorprendre molt això de que pengessin la ressenya allà al facebook aquell, com ho van saber? Saps qui ho controla això? Pensava que ho havies fet tu, però per com ho dius sembla que no. El dia següent van posar també el post que vaig fer al Bona nit en el que feia referència al llibre. Si que em tenen fitxat, per aquí hi ha algun 'Gran hermano'.
Ah, celebro que no pretenguis convèncer-me de fer servir facebook, perquè en aquesta recomanació em sembla que no et faria cas.
rits, la Halley, la Holly catalana (en el llibre diu que ella ho pronuncia pràcticament igual) fot la mateixa ràbia que l'original. Almenys per mi. Però és un altre rotllo. Si vols saber en què es diferencien i per què, hauràs de llegir el llibre!
Estonetes, gràcies! Encantat de tenir-te per aquí.
És el facebook oficial del llibre i ho controla, crec, el mateix autor de la novel·la. Imagin que deu tenir un sistema de paraules clau sobre el títol del llibre i, cada cop que a una web nova apareixen les paraules, surt la pàgina en qüestió, però no n'estic del tot segura.
ResponEliminaInternet, tot és un Gran Germà... Per cert, magnífic llibre aquest d'Orwell :)
A mi també em sembla una recomancació interessant. Me l'apunto!
ResponEliminaJo també me l'apunto, sembla interessant. Bona ressenya!
ResponEliminaSembla interessant, el poso a la llista.
ResponEliminaCaterina, caram amb en Pagès Jordà, serà veritat el que ja deixa despuntar en el llibre, que domina perfectament aquests mons virtuals! Això vol dir que pot haver llegit la ressenya, quina vergonya! Bé, no es podrà queixar.
ResponEliminaKweilan, Màgia i Jomateixa, restaré a l'espera de llegir les ressenyes de tres cracks com vosaltres, quin trio d'asos!
Pots estar quasi al 100% segur que l'autor de la novel·la ha llegit la teva ressenya, Xexu :)
ResponElimina