Autor: Paul Auster
Editorial, any: labutxaca, 2007
Títol original, idioma, any: The New York Trilogy, anglès,1985, 1986
Traductora: Joan Sellent Arús
Gènere: Novel·la
Traductora: Joan Sellent Arús
Gènere: Novel·la
Número de pàgines: 347
Trilogia de Nova York és la reunió de tres novel·les curtes, La ciutat de vidre, Fantasmes i L'habitació tancada, que ja des del principi van sortir com a únic volum. Totes les històries tenen molts punts en comú, com ara el món dels escriptors i els investigadors privats, els protagonistes turmentats per espirals que els engoleixen per llargs períodes de temps i la caiguda en els abismes de la bogeria. Un escriptor que, per error, es veu involucrat en la investigació d'un ex-convicte que vol atemptar contra el seu fill, un detectiu que espia un personatge que aparentment no fa mai res i un altre escriptor que es veu abocat a fer realitat l'obra d'un vell amic i en part a viure la seva vida. Tot històries fosques i misterioses que es perllonguen per tant temps que els protagonistes acaben per perdre el nord.
Paul Auster escriu molt bé, però ho sap. Això fa que es regali massa sovint amb paràgrafs innecessaris i referències que no venen gens al cas amb la història. Llegint el llibre no he tingut sensació de llegir novel·la, sinó d'estar llegint tres relats molt llargs. Cadascuna de les parts no té estructura de novel·la, i em temo que tampoc profunditat de novel·la. De totes maneres, cal destacar les qualitats de l'escriptura de l'autor. Personalment, també destacaria l'ús d'alguns elements com ara noms de personatges en més d'un dels relats, mateixos noms i llocs per històries diferents. M'ha semblat original i dóna unitat al conjunt, que de fet es justifica com a tres explicacions d'una mateixa història, tot i que són novel·les (o relats) independents, però que a l'hora són massa semblants.
En conjunt m'ha semblat una mica pesat i difícil de llegir, reconec que m'he saltat alguna pàgina de lletanies absurdes de pur avorriment. Tot i així, té quelcom que enganxa que és el que em farà donar alguna altra oportunitat a l'autor. M'ha decebut que doni tan poques explicacions d'algunes situacions que embolica fins la desesperació, m'ha semblat que ni ell sabia com sortir-se'n de tan inversemblant que era la història. Però suposo que és el seu estil.
16 Comentaris
No he llegit res d'aquest autor,però és d'aquells que ja té una fama.Si és merescuda o no,no ho sé...La veritat és que amb la teva crítica no me n'has fet venir gaires ganes de llegir-lo.
ResponEliminaHe arribat a la conclusió que tenim gustos literaris diferents perquè sinó no entenc aquesta falta de coincidència.^-^
Fa tres anys aproximadament em va donar per llegir llibres d'en Paul Auster (abans no havia llegit res). Al principi, em va atraure el seu estil, tot i que no considero que es tracti de literatura de primera classe. Però després d'haver-ne llegit uns quants: Brooklyn Follies, La trilogía de Nueva York, La noche del oráculo, La música del azar, la invención de la soledad, El Palacio de la Luna, vaig trobar que tant els temes que tracta com la tipologia dels personatges són recurrents. Però per passar l'estona no estan malament. Bona nit.
ResponEliminaEp!! si t'has saltat alguna pàgina no pot anar a la llista de llibres llegits 2010!! :-PP
ResponEliminaJo només he llegit un llibre d'Auster, el de Brooklyn Follies, que va ser el primer que va llegir en Josep Lluís i llavors encara no els havia avorrit ;-)... Em va agradar això de posar històries dins de les històries però tampoc el vaig trobar tan fantàstic com per tenir ganes de llegir-ne més.
De totes formes, en llegir la teva crítica, m'ha donat ben bé la sensació que em venia "el record" de l'estil Auster, de la qual cosa dedueixo el següent:
- És una bona ressenya, reflecteix ben bé l'estil de l'autor.
- Té raó en Josep Lluís quan diu que tots s'assemblen.
El vaig llegir l'any passat i coincideixo plenament amb tu. Principalment en un punt: no em va convèncer del tot, però estic disposat a donar-li una altra oportunitat a l'autor.
ResponEliminaDoncs a mi l'Auster m'encanta!! M'he llegit tres o quatre llibres d'ell i m'agrada molt. XeXu, aquest és el primer que et llegeixes o n'has llegit més? Ho dic perquè si t'agraden els altres que t'has llegit d'ell però aquest no, llavors jo no me'l llegeixo. Però si és el primer que et llegeixes, faré l'esforç de llegir-lo malgrat la resenya! No sé si m'he explicat...
ResponEliminaAssumptaaa, a mi brooklyn Follies em va agradar moltíssim!
Fa tanta de temps que el vaig llegir que en prou feines el recordo. Els últims anys d'institut i els primers de la facultat em va donar per llegir Auster. M'agradava la seva manera de veure el món estranya i plena de coincidències i casualitats. Els seus personatges em cridaven l'atenció. Amb el temps però cada vegada em fa més mandra, he de tenir un humor especial per llegir-lo, no sempre em ve de gust. Estic d’acord amb en Josep Lluis quan diu que tots els llibres s’assemblen, tot i així de tant en tant en tinc ganes. Potser és un autor que cal dossificar perquè no es faci indigerible.
ResponEliminaDoncs jo el tinc a la lleixa a punt per llegir des de fa més d'un any i no m'acabo de decidir... I el teu escrit no m'ha ajudat pas gents a decidir-me... em sembla que s'hi estarà un anyet més.
ResponEliminaSalut.
Jo trobo que el millor es El LLibre de les il·lusions. Os el recomano. Un escriptor investiga un actor-director que va desaparèixer de hollywood per rodar pel·lícules d'art i assaig. Manté l'intriga fins el final, no se sap si es viu, mort, etc. Em va agradar molt.
ResponEliminaM'encanta Auster però reconec que la trilogia de NY no me va enganxar tampoc. Només hi va haver una història que me va agradar i fa tants anys que la vaig llegir que ni m'en record. Pens que aquesta obra seva (és sols la meva opinió), està una mica sobrevalorada. A mi les que m'és m'han agradat d'ell són Brooklyn Follies i El llibre de les il·lusions.
ResponEliminaConfessaré que mai me n'he llegit cap de l'Auster. Per tant, poca cosa puc dir... ara, algun dia ho faré. Però no sé perquè, em pica que no m'acabarà d'agradar.
ResponElimina*Sànset*
Em sembla que aquest no anirà a parar a la pila de pendents; només he llegit una novel·la d'Auster i no em va agradar, i els contes no em criden l'atenció. Encara menys després de llegir la teva ressenya, que m'acaba de convèncer que no opti per aquest autor.
ResponEliminajo sóc molt fan de l'auster, d'aquelles de fer cua per demanar-li un autògraf! ara, justament "la trilogia de nova york" no l'he llegit. un dels que més m'ha agradat és "el llibre de les il·lusions". i al seu moment "leviatan", però d'aquest ja fa molts anys i no sé si ara tindria el mateix efecte. l'últim, "invisible", també m'ha agradat força. i aviadet en tindrem un altre! :)
ResponEliminaMoltes gràcies a tots i a totes! M'alegro de que m'hagueu recomanat altres llibres de l'autor perquè segur que en llegiré alguna cosa més, i va bé saber quins val la pena llegir. A més, veig que hi ha força entesa, m'ho poseu fàcil!
ResponEliminaMaria, penso que la fama li ve perquè té un estil molt personal, i una trajectòria ja llarga. Jo li donaré alguna oportunitat més. I no podem saber si tenim gustos diferents, precisament perquè no hem llegit les mateixes coses. Però potser això canvia aviat...
Josep Lluís, després de l'intensiu que vas fer parles amb total coneixement de causa, per tant no puc fer més que donar-te la raó. Ara sé què en puc esperar i suposo que no es tracta de fer com tu, sinó just el contrari, llegir-ne algun de tant en tant.
Assumpta, que t'ho creus que no va a la llista, hehehe. Justament el llibre que tu vas llegir és un que destaca l'altra gent, i és el que més ganes m'han vingut de llegir. Ja el buscaré a la propera cacera. El que passa és que a casa en tinc un altre que em van donar, i algun dia el llegiré també. Suposo que les sensacions es mantindran, però segur que un de tant en tant no farà mal.
Captaire, què fem, si a la segona no ens agrada, ens el carreguem?
Sr. Banyera, és el primer que llegeixo, i no serà l'últim. El sr. Auster tindrà altres oportunitats, però que tampoc es faci el xulo, que me'l miro amb lupa.
Mireia, amb el que heu anat dient arribo a la mateixa conclusió que vosaltres, no és un autor per llegir-lo contínuament, un llibre de tant en tant pot estar bé, però després cal descansar. Fet així potser sembla un bon autor i tot.
Benvingut Lleixes. Per aquí mencionen altres llibres de l'autor millors que aquest. Però tampoc no et refiïs només de la meva opinió, jo només dic el que m'ha semblat a mi.
Aristofeles, sigues benvingut al Llibres i punt! El tindré en compte per futures lectures, segur que algun altre caurà, però pel que veig, les temàtiques no varien massa.
Caterina, potser tens raó, el llibre té anomenada, però potser no és el millor. Els que tu recomanes també els ha recomanat altra gent, així que me'ls apunto i a veure quin caurà abans a les meves mans.
Sànset, ho hauràs de provar primer, i si ja te l'agafes amb mal karma...
Màgia, em sembla un autor que pot no agradar gens ni mica a segons quina gent, i potser tu ets d'aquesta gent, no cal encaparrar-se, serà per autors!
Pati, sembla que 'El llibre de les il·lusions' és el més recomanat entre els que heu comentat, hauré de fer un pensament. Suposo que si t'agrada l'autor, 'La trilogia de Nova York' no et decebrà, se li endevina un estil propi clarament.
Hi ha novel.les de l'Auster que per mi són imprescindibles i altres que potser no m'agraden tant. A mi si, que em va agradar la Trilogia i el Palacio de la Luna, també. La que més m'agrada d'ell i recomano En el país de las últimas cosas. Bogeries de Brooklin tb.
ResponEliminaNo fotis que ets budista!
ResponElimina*Sànset*
Uff és que Paul Auster és molt Paul Auster. Jo vaig començar per la trilogia i ja no l'he deixat mai més. Crec que la trilogia són uns llibres per llegir en moments molt determinats, pots arribar a odiar-los o quedar-te enganxat...
ResponEliminaTerra de llibres