Autor: Vicenç Pagès Jordà
Editorial, any: Empúries, 2009
Gènere: Novel·la
Número de pàgines: 535

La vida d'en Jordi Recasens ja fa temps que va a la deriva. Viu al garatge de casa perquè no suporta la seva dona, i el que va començar sent el seu estudi fotogràfic i centre d'operacions ha acabat sent el seu habitatge permanent. A sobre, la seva estimada filla Marta es casa amb un indesitjable, tot i els seus infructuosos intents per treure-li el pelao conductor d'excavadores del cap. L'acció es situa el mateix dia del casament. Al llarg de les inacabables hores que dura l'acte, en Jordi anirà desgranant tots els fets del passat que l'han portat a la seva situació actual, des que anava a l'escola fins el moment actual. Coneixerem els seus companys i amics i sabrem la transcendència que va tenir el joc de whist que es van inventar l'estiu de 1977 per tots els esdeveniments posteriors, fins i tot per la irrupció a la seva vida de la Halley, una amiga de la seva filla i la versió catalana de la Holly Golightly.

Amb aquest argument el llibre no sembla especialment atractiu, però no ens hem de deixar guiar pel primer pensament. Està escrit a base de capítols curts que es devoren més que es llegeixen. Múltiples veus narradores i continus salts en el temps per anar construint una història en la que cap dada no és baldera i anirà tenint la seva explicació, una complicada xarxa on tot acaba lligant de manera magistral. Un factor que el fa molt interessant són les infinites referències musicals, cinematogràfiques i culturals, sense oblidar el món de les noves tecnologies i xarxes socials actuals, tota la subcultura que els que correm per aquests mons virtuals coneixem molt bé. Tot això ambientat a Figueres i al llarg d'un viatge en el temps per la història i el territori. Fantàstic. Però sobretot, i per davant de tot, una descripció perfecta del que és fer-se gran i de les relacions personals als llarg dels anys des de la infància fins més allà de la quarantena.

És un llibre molt recomanable. En alguns moments se m'ha fet un pèl pesat, m'ha semblat que algunes situacions s'allargaven massa, però això no canvia que m'ha semblat un gran llibre. M'ha agradat la manera d'escriure de l'autor, molt agradable i planera. Algunes parts del llibre enganxen especialment i en voldries més, per exemple, no volia que deixessin de ser nens, volia saber més, no es podien fer grans encara! Crec que ja he trobat un dels llibres a destacar a final d'any, i he descobert un autor al que val la pena prestar atenció.

A ca la Caterina vaig descobrir el llibre, ella em va convèncer de llegir-lo.