Autor: Haruki Murakami
Editorial, any: Empúries, 2007
Títol original, idioma, any: Kokkyô no minami, taiyô no nishi, japonès,1992
Traductora: Concepció Iribarren i Albert Nolla
Gènere: Novel·la 
Número de pàgines: 237

Aquesta és la història de Hajime, un jove japonès, fill únic, i una miqueta inadaptat, com tots els personatges de Murakami. Al llarg del llibre anirem coneixent, bàsicament, la seva trajectòria sentimental i sexual durant la vida. Hi ha tres dones que l'han impactat especialment, Shimamoto, Izumi i Yukiko, les tres ocupant la seva parcel·la temporal, i marcant tota una època. Però els records i les vivències es barregen, i és inevitable que les tres històries es creuïn les unes amb les altres. Malgrat que la vida d'Hajime sembla perfecta, ell sempre notarà que li manca alguna cosa i amb el temps arribarà a descobrir què és. Lluitarà per aconseguir-ho, però per més fàcil que sembli, tractant-se d'aquest autor no hi ha històries trivials ni mancades de cert misticisme.

Tot i no semblar un argument massa atractiu, la història que es presenta en aquest llibre, escrita en primera persona, té moltíssim encant i està tractada amb la senzillesa i el bon gust que sempre caracteritzen Murakami. El seu estil es reconeix a la perfecció, les seves converses indescriptibles, els seus silencis, les històries petites, les absències. També com sempre aprofundeix en els personatges fins a límits insospitats, i per altra banda deixa tantes coses a la imaginació que tens la necessitat de saber més. Barreja temes banals amb reflexions profundes, i tot sempre amb una banda sonora de jazz.

Un llibre indispensable pels seguidors de l'autor, i una bona mostra del seu particular estil si no se n'ha llegit res. Pot ser un bon inici per introduir-se al seu món, abans de llegir altres obres. M'ha agradat força, passa molt bé i per tant el recomano. No m'he quedat amb sensació de necessitar un descans en acabar-lo, almenys no tant. No sé si és bona notícia, o és que Murakami ja no em fa l'efecte que em feia.