Autor: Ryu Murakami
Editorial, any: Educaula,1997
Títol original, idioma, any: Kagirinaku tomei ni chikai buru , japonès,1976
Traductor: Jorge G. Berlanga
Gènere: Novel·la 
Número de pàgines: 143

Prop d'una base militar americana, una colla de joves japonesos viuen una vida desenfrenada amb tota mena d'excessos. Drogues, alcohol, orgies... res no els immuta ni els canvia, només es deixen portar, com si aquest estat fos el més normal, el que han viscut sempre. Aconseguir una nova dosi és l'únic que els importa. En Ryu està en mig de tots ells, sempre el busquen, és l'encarregat de posar la casa i de muntar les festes amb els marines americans. Hi confien i sol haver d'intercedir entre les nombroses disputes que sorgeixen. Però les drogues faran que fins i tot ell perdi una mica l'oremus. Les conductes auto-destructives no els portaran a res de bo. De fons, la presència reconfortant de la Lilly, que hi és quan tots els altres marxen. No es pot dir que estigui neta, però almenys es pren la vida d'una altra manera.

Atenció, aquest no és un llibre de Haruki Murakami. Ryu Murakami té tot una altra tècnica de literatura. El llibre està escrit amb un estil directe que no amaga res, no estalvia cap detall del que viuen els joves, no li tremola el pols en descriure escenes sexuals o molt escatològiques. És un llibre curt, però per la cruesa del que s'explica no sempre és fàcil de llegir. Explica una realitat que de ben segur no té res d'inventada, malgrat sigui una novel·la fa la impressió de ser autobiogràfica.

Per mi, el llibre no té ni cap ni peus, m'ha costat fer la sinopsi perquè no passa massa res ni hi ha cap trama per explicar. No m'ha agradat i m'ha quedat una sensació desagradable, quina vida més desgraciada que descriu. Té algun puntet de la literatura japonesa que he llegit anteriorment, però és un estil massa directe i explícit pel meu gust. Segons diu a la contraportada, s'acosta al cinéma-vérité. Diria que si el veieu, l'eviteu i agafeu el llibre del costat, sigui quin sigui.

Puntuació: @