Autora: Amàlia Lafuente
Editorial, any: Proa, 2009
Gènere: Novel·la
Número de pàgines: 345

Qui es pensi que la recerca científica és un camí de roses, va ben errat. La Marina Fontcuberta està a punt de descobrir-ho. Becària post-doctoral a l'Institut de Neurociències de Barcelona, treballa amb un fàrmac molt prometedor pel tractament de l'Alzheimer, el CP-801, sota la direcció d'en Miquel Tena, investigador sènior que tothom assumeix que serà el nou director de l'Institut. Però els nous aires polítics aconsellen repatriar grans científics a l'exili per ocupar aquests llocs, de manera que la direcció recau sobre Guillem Miras, eminent investigador de la Universitat de Califòrnia. La irrupció d'en Miras i la seva mà dreta, la romanesa Nadia Ipatescu capgira la institució que a partir d'ara es regirà pels principis americans, i afecta directament la Marina i en Miquel, que es veu obligat a marxar de l'Institut. I per més inri, el respectat doctor Miras resultarà no ser el que sembla, es valdrà del seu poder i els seus contactes per aconseguir moltes coses, algunes d'elles, molt poc dignes. La Marina haurà d'aprendre a espavilar-se tota sola en un món que comença a intuir força tèrbol.

Quan buscava la caràtula d'aquest llibre em vaig endur una bona sorpresa en descobrir que està escrit per una professora meva de farmacologia. Em va fer molta gràcia i tenia moltes ganes de llegir-lo. La història que explica és de sobres coneguda per mi i per tots els que hem fet carrera científica, experiments, beques, congressos, articles científics, tot el que s'ha de patir quan estàs en aquest món. Però es tracta d'una novel·la, té un rerefons molt real, però explica una història plena de sorpreses i intrigues, emmarcades en el món de la investigació. Jo que hi he estat, creieu-me, la realitat supera la ficció. Malgrat que pugui semblar exagerat, hi ha grans dosis de realitat al llibre.

He de dir que m'ha semblat un molt bon llibre i molt ben escrit. Esperava una història interessant però amb mancances literàries, i no ha estat el cas, m'ha sorprès molt gratament, i la història m'ha atrapat en molts passatges, la seva lectura és fàcil i ràpida. Els personatges són molt creïbles i força definits. També he de dir que hi ha relació entre la meva formació i que m'hagi agradat especialment la història, és morbós que et parlin d'històries escabroses en un camp que has trepitjat durant molt temps. Tot i així, no és només apte per científics, té pinzellades tècniques, fragments en els que s'incideix en la investigació dels personatges en els que jo he xalat molt, però el llibre té moltes altres vessants que poden interessar a qualsevol.

Puntuació: @@@@