Autor: Mark Oliver Everett
Editorial, any: Blackie Books, 2009
Títol original, idioma, any: Things the Grandchildren Should Know, anglès,2008
Traductor: Pablo Álvarez Ellacuria
Gènere: Biografia
Traductor: Pablo Álvarez Ellacuria
Gènere: Biografia
Número de pàgines: 197 + 10
Mark Oliver Everett, més conegut com Mr. E, o simplement E, és el líder de la banda Eels, un grup que ha acumulat èxits sobretot a Anglaterra i també als EUA des de mitjans dels anys '90. Nascut a Virginia, va tenir una infància força difícil, i una joventut encara pitjor marcada pels excessos i les desgràcies familiars i de gent propera. Però per davant de tot, la seva inseguretat i les seves tendències asocials el van portar a refugiar-se en la música, la seva gran passió, i única amiga de veritat. En aquest llibre, la seva biografia, explica el llarg camí que ha hagut de recórrer, tots els entrebancs i desenganys, per fer-se un nom en aquest món, un nom que ni tant sols vol, ell simplement vol tocar i composar. Podria tractar-se d'una història de ficció, però és ben real. Una vida difícil, però explicada d'una manera que atrapa i des d'una visió tirant a positiva, des de la perspectiva d'algú que viu perpètuament torturat.
Abans de res, declarar que és la primera biografia que llegeixo a la vida, i mai pensava que es donaria el cas. Per capítols, E ens va explicant de manera més o menys cronològica el que ha estat la seva vida, posant especial èmfasi al marc que envoltava cadascuna de les seves creacions musicals. Arriba a ser inversemblant de tant absolutament real. És un llibre que ha adquirit notorietat per com està escrit i passa per ser gairebé un llibre d'autoajuda, però res més lluny. M'ha sorprès que m'hagi agradat, esperava una frikada, i això és, però enganxa i molt. E és tot un personatge. Això sí, penso que guanya molt si coneixes ni que sigui una mica l'obra de l'autor, i era el meu cas. Com a narració podria agradar a qualsevol, tot i que arriba a ser depriment, però tot gira al voltant de la música. Per tant, el millor que puc fer avui per explicar el llibre, és posar-hi banda sonora.
Puntuació: @@@@
7 Comentaris
Aquest no sé, no sé pas si m'hi acabo d'engrescar, de moment encara no.
ResponEliminaOstres, un altre llibre!! :-)
ResponEliminaNo diguis que l'has acabat mentre jugava el Barça!! hehehe
Doncs escric el comentari mentre escolto la segona cançó (Susan's house) perquè la primera i la quarta ja les vaig escoltar quan les vas linkar a ca la Rits (que jo no tenia ni la menor idea de qui era aquest grup i tu m'ho vas explicar)
Jo no sóc massa de llegir biografies ni autobiografies (de fet, és que ara que hi penso no en sóc gens) en canvi és un gènere que a en Josep Lluís li agrada molt, però d'altres tipus de personatges (li encanten les biografies d'escriptors, per exemple) jo només n'he llegit de Van Gogh, moltes això sí :-))
La cançó és... uhmmmm... estranya... però no em desagrada pas.
oooooooooh! no s'hi val!!!!! ja t'ho vaig dir que acabaries abans! què malament que quedo!!! sort que no vam apostar res, que hauria perdut!!!
ResponEliminaEstic completament d'acord amb el que expliques. Mai havia pensat lo de llibre d'autoajuda. Simplement deixa anar frases magistrals que et fan pensar com "empecé a vivir en mi interior, viviendo de puertas a fuera en modo automático" i de millors que vaig deixar d'apuntar perquè algú em va posar pressing en llegir.
Per mi el millor és que es va construint, amb les seves rareses però es va fent. I triomfa.
Personalment, i és el post que tenia pensat fer, crec que si que li passen moltes coses inversemblants, però si et pares a pensar, no ens han passat coses molt bèsties a tots que ens han marcat ser com som?
No sé perquè el primer moment per la portada em pensava que era un llibre força antic,però veig pel que expliqueu que és força recent.La música és bona, m'agrada el que sona. I el llibre també fa bona pinta; alguna biografia sempre cau.La tindré en compte per futures compres de llibres...estic tan escurada.
ResponEliminaPot estar bé
ResponEliminaM'encanta la de beautiful blues! No sabia que era d'Eels!
ResponEliminaA mi la que sempre em ve al cap d'ells és "Flyswatter" :D.
Era d'esperar que aquest llibre no despertés massa interès, tampoc me'n despertava a mi abans de llegir-lo, però he de dir que em va sorprendre molt gratament. Però és clar, és el que deia, més val saber alguna cosa dels Eels, si no, et pot deixar molt indiferent.
ResponEliminaCarme, tampoc no cal, no és un tipus de lectura per tothom.
Assumpta, justament el vaig acabar abans del Barça, però no vaig tenir temps de fer la ressenya fins tornar a casa. Quina memòria que tens, tens tota la raó! És normal anar a petar sempre a les mateixes cançons, però és que m'agraden molt. És cert que és una música una mica incatalogable, però aquí està la gràcia, això el fa diferent. Jo tampoc llegeixo biografies, però qui sap, si han de ser com aquestes potser m'hi animo.
rits, no quedes malament, no veus que jo tinc una vena asocial lectora que em fa llegir molt per sobre de les meves possibilitats? Per això li estic fotent canya, ni en somnis pensava assolir aquest ritme.
No és un llibre d'autoajuda, però veus que el paio les passa putes, i d'alguna manera se'n surt sempre, davant la desgràcia acaba pensant que no es pot quedar plantat, més que mai, en aquest cas, el show ha de continuar.
És cert que les coses que ens van passant ens canvien i ens modelen, però sincerament, jo no he viscut ni remotament lluny el que ha viscut aquest home.
Maria, l'estètica no es podria dir que sigui d'allò més moderna, no. Pots anar fent temps escoltant la seva música. Si veus que t'agrada i t'hi enganxes, llavors tindràs més ganes de llegir el llibre, i ja estalviaràs!
Joma, ho està, però especialment si t'agrada Eels.
Lalu, llegint el llibre m'he trobat moltes cançons que no recordava que eren de Eels, i m'ha fet gràcia. Ha estat un plaer fer memòria. I mira, aquesta que dius tu no la coneixia! Ara l'estic escoltant, està força bé. Gràcies.