Autora: Mari Jungstedt
Editorial, any: labutxaca, 2011
Títol original, idioma, any: I denna stilla natt, suec, 2008
Traductor: Pep Verger
Gènere: Novel·la negra
Traductor: Pep Verger
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 331
A l'illa de Gotland respiren tranquils des que a l'estiu van patir aquella sèrie d'assassinats a la que l'inspector Knutas i el seu equip es van haver d'enfrontar. Però faran bé d'estar a l'aguait. Un dels alcohòlics coneguts per la policia, un ex-fotògraf professional, apareix mort amb un fort traumatisme a la seva cambra fosca. Inicialment s'ho prenen com una disputa entre borratxos, però el fet que el mort hagués guanyat recentment una important suma de diners a les curses de cavalls dispara les sospites de que hi ha alguna cosa més. I tant si n'hi ha! Al mateix temps, la policia de l'illa rep l'avís de la desaparició d'una noieta de catorze anys que sembla haver-se fet fonedissa sense explicació aparent. Dos casos prou inusuals per la tranquil·la regió sueca. Knutas i els seus s'hauran d'aplicar a fons per descobrir què està passant a l'illa.
Gairebé totes les virtuts que se li endevinaven a l'escriptora en el seu primer llibre, es perden en aquest segon. El llibre és dinàmic i fàcil de llegir, l'estil és àgil, això no ho ha perdut. Però explica dues històries, per una banda les investigacions, que al meu entendre són el que importa i que era el punt fort del primer llibre, i per l'altra la història de dos amants que s'arrossega també de 'Ningú no ho ha vist', que no té ni cap ni peus ni cap mena de relació amb la història. El llibre es reduiria a la meitat sense tal quantitat de palla. Pel que fa a les investigacions, molt minses i poc incisives, i amanides també amb una mica massa vida privada dels protagonistes.
No obstant, es deixa llegir. Els salts entre una història i l'altra m'han fet perdre una mica el fil i resten aquella capacitat d'enganxar. En conjunt m'ha decebut una mica i no sé si continuaré amb aquesta sèrie. No és tan mal llibre, però esperava molt més, perquè el primer prometia. Per passar l'estona i prou, no se li pot demanar més.
Puntuació: @@
9 Comentaris
Doncs una novel·la negra que es deia llegir, no és pas per a mi... com que no és el meu gènere preferit ni de bon tros, si noval molt la pena ja no m'hi poso...
ResponEliminaNo t'ha agradat?Bé, ja veig que no seguiràs amb la saga.A mi em va agradar molt.
ResponEliminaVeig que segueixes amb el bon ritme de lectures :-)
ResponEliminaRes, res, aquest no m'atrau... igual com el del Robot ben aviat em va "conquistar", aquest no em diu massa cosa... a més, que segur que no és apte per l'Assumpta :-))
Aquests nòrdics a mi encara no m'acaben de convencer...
ResponEliminaXexu, veig que t'ha passat igual que a mi. Tot el que m'havia agradat quant a alternar temes policials amb temes personals a la primera, aquí trontolla de totes totes perquè la història del periodista i la seva estimada no té cabuda.
ResponEliminaMaria, tu has llegit la tercera? què tal? jo crec que deixaré passar un temps per agafar-la perquè penso que potser m'he saturat una mica de temes nòrdics ja que els primers em van semblar molt bons i els últims de gairebé cap autor/a ja no tant.
Encara tinc pendent la Dona de Verd i ara m'he enganxat a la Läckberg per tant em sembla que passo
ResponEliminaSí que l'he llegida.La tercera és una mort seguint el ritual víking. A mi m'ha agradat però es clar també em va agradar la segona.Si no t'acaba de fer el pes ho pots provar amb la seva última novel·la:"L'art de l'assassí".
ResponEliminaGràcies a tots pels comentaris en aquesta desapassionada crònica del segon de la Jungstedt. Per mi, la millor manera de carregar-se un bon treball.
ResponEliminaCarme, jo de tu no començaria. Hauries de llegir el primer abans, i aquell trobo que està millor, però quan agafes el segon amb ganes se't cau el món als peus.
Maria, com ha dit en Marc, no descarto que d'aquí un temps, quan ja hagi oblidat la decepció, pugui continuar la saga, però no ho faré amb un mes de diferència com he fet entre primer i segon.
Assumpta, són estils molt diferents, però si es pot comparar, evidentment, Asimov li dóna cent mil voltes. Alguna escena durilla hi ha, però crec que sí que ho podria ser, apte per Assumpta.
Joma, jo que pensava que n'havia trobat una que sí que em convencia, i a les primeres de canvi m'ho tira per terra.
Marc, és cert que tu ja havies avisat, ho recordo, amb la Maria éreu dels que vau recomanar l'autora, però després comentaves que el segon perdia molt. No ho he volgut comentar per si hi havia algú interessat a llegir-lo, però és justament la història paral·lela que dius la que no té ni cap ni peus. Accepto que s'expliquin coses de la vida d'en Knutas, que se suposa que és el protagonista (ho és??), però la història de l'Emma, que en aquest llibre no té cap, repeteixo, cap interacció amb els crims, i d'en Johan, que truca només un parell de cops a en Knutas, se la podria haver fotut al cul, amb perdó. Desaprofitada història, podria haver escrit dos llibres separats, i potser haurien triomfat els dos. Però junts...
Mireia, m'agradaria dir-te que la Jungstedt és una bona autora per posar a la llista també, però a la vista del segon llibre, em sembla que et diré que continuïs amb el que tenies previst.
Fa tot just dos dies que he acabat aquesta novel·la i he anat a can Xexu a veure si hi ha la ressenya. I sí, hi és i, un altre cop, torno a coincidir plenament amb la teva opinió, especialment pel que fa a la història d'amor de l'Emma i el Johan. He d'esperar que continua a la tercera entrega, perquè si no és així reclamaré unes vacances pagades a Gotland com a indemnització!
ResponElimina