Autora: Mari Jungstedt
Editorial, any: labutxaca, 2010
Títol original, idioma, any: Den du inte ser, suec,2003
Traductor: Núria Vives Colom
Gènere: Novel·la negra 
Número de pàgines: 298

L'illa de Gotland és un paradís pels turistes suecs que busquen allunyar-se de l'estrès de la ciutat, bones platges i tanquil·litat. Ja s'acosta el bon temps i l'illa es prepara per multiplicar per deu la seva població durant els mesos d'estiu. Un grup d'amics celebren una trobada a principis de juny, no sempre és fàcil que es puguin reunir tots. Tot va millor del que esperava l'amfitriona, si descomptem una petita picabaralla provocada per la gelosia. Però les coses es torçaran el dia següent quan la noia, Helena Hillerström, de trenta-cinc anys, apareix morta juntament amb el seu gos, el qual havia sortit a passejar ben d'hora. L'escenari no deixa dubtes de que es tracta d'un assassinat, un cas per l'inspector Anders Knutas i el seu equip, poc avesats a tractar amb morts violentes a la seva tranquil·la terra. La investigació no serà un camí de roses i mica en mica s'anirà desgranant la terrible història que hi ha rere aquesta mort, que no ha estat gens casual. Knutas tindrà la inesperada ajuda de l'insistent periodista Johan Berg, destinat a l'illa per cobrir l'omicidi, que també s'endurà més d'una sorpresa mentre fa la seva feina.

A priori UANNS. És a dir, una altra novel·la negra sueca. Però el cas és que aquest cop es tracta d'una novel·la negra de veritat, amb una trama centrada en la investigació policial, en els interrogatoris, i en l'anar estirant fils que de vegades porten bones informacions i d'altres a carrerons sense sortida. Naturalment, no està exempta d'històries personals paral·leles, però en molt menor mesura que d'altres autors, cosa que converteix la Mari Jungstedt en la menys sueca de tots els autors del gènere que he llegit fins ara. Es llegeix de manera fluida i atrapa, té força contingut. Potser, per dir alguna cosa, m'ha semblat que al principi és una mica innocent, i el final un pèl precipitat.

En conjunt, n'he quedat content, l'he llegit ràpid i a bon ritme perquè m'ha enganxat. Té continuïtat dels personatges, que no continuació, així que no descarto llegir els següents llibres d'aquesta escriptora, amb en Knutas de protagonista. Potser no escriu tan bé com la Camilla Läckberg, però tira més pel dret. Recomanable per aquells a qui agradi la novel·la negra, aquest cop, sense trampa ni cartró. 

Puntuació: @@@@
Recomanat per la Maria, que només em recomana llibres on maten gent.