Autor: Haruki Murakami
Editorial, any: Empúries, 2011
Títol original, idioma, any: 1Q84 (ichi-kyû-hachi-yon), japonès, 2009
Traductor: Jordi Mas López
Gènere: Narrativa
Traductor: Jordi Mas López
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 780
Aomame: jove instructora d'un club de fitness especialista en fisioteràpia. Prima, alta i amb una obsessió per tenir els pits massa petits. A les seves hores lliures, es dedica a activitats una mica més qüestionables, però sempre a fi de bé.
Tengo: jove alt i gros, geni de les matemàtiques i amb grans aptituds com a escriptor, malgrat que mai ha aconseguit publicar res. Dóna classes a una acadèmia i gaudeix d'una vida molt tranquil·la, que és la seva aspiració.
Les seves vides no es creuen, però sense saber-ho tenen lligams molt i molt forts. Aomame de seguida descobrirà que el seu món està canviant d'una manera que no entén, moltes coses se li fan estranyes i incomprensibles, però ja no hi ha camí de tornada. Tengo rep l'encàrrec de reescriure una novel·la molt naïf d'una escriptora novella, la Fukaeri, de només 17 anys, per tal de guanyar un premi i obtenir reconeixement literari. Aquesta novel·la resultarà no ser només un text per entretenir, sinó que descriu una realitat que tots els protagonistes tenen més a prop del que es pensen.
El llibre s'estructura en capítols alterns entre la història de l'Aomame i la d'en Tengo. La majoria d'ells són independents del que passa a l'altra història, però mica en mica es van reconeixent elements que es repeteixen o que es creuen d'un cantó a l'altre, de manera que t'obliga a estar atent a tot el que va passant. Se suposa que en un sol volum hi ha els dos primers llibres d'una trilogia, de manera que en queda encara un per aparèixer. És una obra llarga i presentada amb lletra petita, de manera que vol el seu temps per acabar-lo, però val la pena.
A hores d'ara no dic res nou si em declaro fan de Murakami. He llegit força llibres seus i tots m'han agradat amb més o menys intensitat. Ara podríem dir que estem davant de la seva obra magna, precisament per la magnitud, però també per la complexitat d'una història que transcendeix la realitat per arribar a plans de fantasia, un passet més en la tendència que ja de per si té l'autor. Tot això, sense abandonar el seu estil i la seva capacitat per arribar a l'últim racó de l'ànima dels personatges, que acabes coneixent com si fossin teus. És un llibre increïble i imprescindible pels amants de l'autor, necessari. Tot el que diuen d'ell és cert: Una obra mestra. Arriba el novembre o no arriba?? Collons, vull ja la tercera part!
Puntuació: @@@@@
Puntuació: @@@@@
34 Comentaris
Ara m'has enfonsat, XeXu... em sento veritablement avergonyida (ho dic perquè les cinc arrobes signifiquen que no llegir-lo és una vergonya i jo no el penso llegir hehehe)
ResponEliminaBé doncs, m'alegra que t'hagi agradat... el proper relat de Relats Conjunts el faré estil Murakami :-P :-P
Ei, que tot va en broma, eh? ;-))
Dir que no m’atrau, després de la passional ressenya que ens acabes de regalar, seria una resposta com de total catxondeio si no estigués argumentada dient que l’univers Murakami no m’enganxa o que les històries d’instructores de fitness i, alhora, especialistes en fisioteràpia, no m’han acabat mai de fer el pes .
ResponEliminaCom aquests arguments me’ls acabo d’empatollar, només puc dir que divendres a la tarda aniré a l’Abacus a buscar-lo. I no només ho diré, sinó que ho faré.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaXeXu, no els hi facis cas... ni l'Assumpta ni l'Òscar no saben el que es perden. No l'he llegit, encara, però me n'has fet venir més ganes de les que ja tenia.
ResponEliminaEls fans de Murakami units ... a capa i espasa! je, je, je...
Oooooh es comencen a formar bàndols!! d'acord!! lluitarem!! hehehe
ResponEliminaSerà el meu segon Murakami. Apuntat a la llista dels "Vull llegir"
ResponEliminaNota: Veig que tens en el punt de mira "Matar un rossinyol". A per ell. Em va encantar.
uuuuh, quines dentetes m'has fet agafar! el poso ja mateix a la llista, després de la lectura actual. :)
ResponEliminaHi ha un cisma (sempre, des d'escola, que m'ha fet gràcia aquesta paraula) a la Catosfera per culpa d'en Murakami ???
ResponEliminaVal (ara com per fer la punyeta a l'altre bàndol) ... doncs ja veuré si divendres me'l compro o no!!!
Hehehe Òscar, no cedeixis!! Segur que a la mateixa llibreria on vagis hi ha altres novel·les molt més interessants!!
ResponElimina(De fet, el propi XeXu ens amaga pistes en el seu propi text... aquesta frase "Tengo rep l'encàrrec de reescriure una novel·la molt naïf d'una escriptora novella" ho diu tot... doncs jo sé de bona tinta que tot el que és " naïf" a en XeXu no li diu massa res, per tant aquesta és una frase en clau que vol dir que, malgrat les cinc arrobes, "no n'hi ha per tant" :-)
El millor que li pot passar a aquest llibre és que es crei un cisma al seu voltant, com diu l'Òscar, perquè això li va de perles a la història, que té molt d'això, un partiment de la realitat, un no saber mai en el món que vivim. Perfectament es pot tenir una facció que l'adora i una altra que el tira per terra, i les dues coexistir sense problema.
ResponEliminaAssumpta, fas bé de posicionar-te en aquest cantó de la lluita, aquest llibre no és gens recomanable per a tu. De fet penso que l'autor no és recomanable per a tu, no crec que t'agradés cap dels llibres que he llegit. Això sí, no aconseguiràs que deixi de llegir-lo, a mi em sembla un mestre total i absolut. Com veuràs hi ha gent que es posa a un cantó o altre. No hi ha qui digui 'ah, doncs a veure què, em llegiré 780 pàgines per provar'. Alguns les devorarem sense pensar, perquè Mirakami es molt Murakami, i altres se'l miraran malament ja d'inici. Jo no sempre li posaria 5 arroves perquè sí, per ser ell. Però és que aquesta obra té un plus.
Òscar, pots buscar-li totes les excuses que vulguis, però aquest és un gran llibre. Ara, ho és només per aquells que els agrada l'autor, crec que són paraules majors com per convertir-lo en el primer llibre que llegim d'ell, jo no ho recomano de cap manera. No sé si és el teu cas, però Murakami requereix una preparació prèvia abans d'arribar a llibres com '1Q84' o altres de seus.
MBosch, no ho facis. Com li deia a l'Òscar, aquest no pot ser el primer de Murakami que llegeixis, et pot deixar KO i no voler-ne saber res. Murakami té un procés, abans has d'haver llegit altres coses seves per poder enfrontar-te a aquesta bèstia. Almenys, per poder-la gaudir en la justa mesura.
Carme, a aquesta pobreta gent els estic recomanant que no el llegeixin o que facin classes de Murakami abans, però a tu te'l puc recomanar obertament i encarida. No crec pas que et decebi, és Murakami elevat a la màxima potència.
La., caldria saber quin va ser el primer que vas llegir, potser convindria llegir-ne algun més abans d'enfrontar-te a aquesta obra tan gran. Pel que fa al de Harper Lee, abans en llegeixo un altre que tinc a les mans, però serà el següent. Espero que també m'agradi!
Pati, em sembla que tu ja ets una experta en Murakami, per tant fas bé de posar-lo a la llista, que segur que t'agrada. Jo tenia moltes ganes d'agafar-lo, però és clar, Murakami et crida quan vol ser llegit, no al revés.
Ep! Res més lluny de les meves nobles intencions que aconseguir que tu deixis de llegir-lo... Jo ja sé que a tu t'agrada (sobre gustos, ja se sap...) :-)
ResponEliminaSi és que l'autor ja el conec. Jo vaig llegir unes tres quartes parts de "Kafka a la Platja" i ja en vaig tenir prou (de fet, el vaig cremar) però és que a mi em fa gràcia comentar-te tots els posts i a vegades (com amb "Jo, robot", o "El nombre del viento", per exemple) dic "ostres, no l'he llegit però em crida l'atenció..." però amb aquest no ho podia dir, perquè tinc claríssim que no m'agradaria. Què fer davant d'una situació com aquesta?
Val, d'acord, estava l'opció de no dir res... però aquesta em costa :-) així que he preferit recordar que no m'agrada gens ni mica.
Si algú el llegeix i no li agrada, si us plau, que deixi comentari aquí mateix, gràcies :-)
Es broma que vaig cremar "Kafka a la platja", clar hehe... tot i que ganes no me'n van faltar ;-)
Ui!! al menys he après una cosa ;-) que "arrova" és així, amb "V" i jo ho escrivia amb "B"... uissss, quina vergonya!! i ara no puc canviar el comentari, com faig sempre, perquè ja n'hi ha mil dos-cents al darrera i es desmuntaria tot :-)
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHe llegit poca cosa d'aquest autor,poc per poder jutjar.L'argument sembla interessant.Ja li donaré una ullada quan caigui a les meves mans.
ResponEliminaCarai, me n'has fet venir ganes i tot... Com sempre, ho tindré present per 'quan tingui temps'... quin desastre!
ResponElimina"murakami et crida quan vol ser llegit"... m'agrada! ;)
ResponEliminauf, aquest el tinc pendent des de fa ja molt temps.M'han dit que és el millor d'aquest autor. M'hi hauré de posar...
ResponEliminaXeXuuuu que acabo de sentir per Catalunya Informació que tens en Murakami a Barcelona!! Que la Generalitat li dóna un premi!! :-)
ResponElimina(Bé, potser ja ho sabies, però en quan ho he sentit he pensat que t'ho havia de dir) ;-)
Pinta molt bé! això si, tal i com la descrius com la seva obra magna, crec que no estic preparada per afrontar-lo. He de llegir més Murakami abans per poder-la assaborir i gaudir bé!
ResponEliminaPer cert, A la platja de Chesil??? carai! m'has sorprés
Encara no he llegit res d'en Murakami. Tinc Kafka a la platja a mà però no m'hi he posat. No ho sé, em sembla que és d'aquells autors que no m'agradaran... però per saber-ho hauria de llegir-ne alguna cosa... si ho faig tornaré per decantar-me per un dels dos bàndols! ;)
ResponEliminaEi XeXu que jo ara el tinc una mica apartat amb l'obra de teatre i amb el treball del postgrau, no tinc temps per a dedicar-li... i em sap greu perquè com tu, crec que és un dels millors que ha escrit. Però si tu me'n fas tan bona referència, em quedo tranquila i l'acabaré fruint-ne sense pressa. Gràcies!!!
ResponEliminaEstic esperant rellegir 1984, d'Orwell, per després seguir amb aquest. Tinc unes ganes boges de llegir-lo, i la teva ressenya encara m'ha animat més! M'han agradat les obres que he llegit de Murakami, i pel que sembla aquesta promet moltíssim. A veure si avanço en la llista de pendents!
ResponEliminaje, je, je... mai no m'havia sentit tan "cismàtica" aquí creant bàndols, però em sembla ben divertit! Gràcies XeXu!
ResponEliminaJo també ho trobo divertit! ;-) Malgrat estic gairebé en minoria absoluta (confio en l'Òscar i la Myself... a veure hehehe) :-P
ResponEliminaAssumpta, ja sé que ho vas provar, i entenc perfectament que no t’agradés, penso que no t’agradarien els altres llibres tampoc, ja t’ho he dit. Els llibres de Murakami no són aptes per Assumpta, definitivament. Però jo no el deixaré de llegir, m’encanta aquest home! Pots comentar el que vulguis, i a més segur que trobaràs gent que s’uneixi a la teva causa, però també veuràs que hi ha autèntics adeptes. I pobra de tu que cremessis ‘Kafka a la platja’, seria imperdonable! Per cert, jo escric arrova amb ‘v’ perquè ho accepta així, sí que fa pinta que hauria d’anar amb ‘b’.
ResponEliminaPotser si haguessis sentit que el premi, a part d’una lamentable estatueta de Tàpies, són 80000€, encara et faria més ràbia aquest autor! No et diré que no el vagi a veure! Ja li donaré records de part teva.
Ah, i estàs totalment en minoria, perquè l’Òscar caurà, i la Myself no n’està segura. Quan ho provi ja veuràs!
MBosch, no dic que no et pugui agradar si el llegeixes, però diguem que l’autor ha anat guanyant en surrealisme, i trobo que aquest és una mica heavy per començar. No cal llegir-los tots abans, jo no ho he fet encara. Tampoc no vull passar com un expert de Murakami, només faltaria, però això m’ho han preguntat abans i sempre dic que ‘L’amant perillosa’ o ‘After Dark’ són bons llibres per prendre contacte amb l’autor. Per viure’l plenament s’ha de llegit ‘Toquio Blues’, la seva novel•la més famosa, i aquest hauria de ser obligatori. Després d’aquest, ‘Kafka a la platja’ ja t’hauria de deixar ben preparat per encarar 1Q84. Sé que no ho faràs, però espero que em facis cas amb algun, tenint en compte que després de llegir un Murakami potser necessitaràs un temps de descans abans de llegir el següent.
Maria, pot caure a les teves mans pel mòdic preu de 22€... jo et recomano que en llegeixis altres abans d’enfrontar-te a aquesta bèstia.
Yáiza, per llegir-lo necessites una mica de temps, efectivament, que són gairebé 800 pàgines!
Pati, no diràs que no és cert! Després de llegir-ne un descanses, i és ell que et torna a cridar quan has fet net. Abans millor que no.
Joma, potser és el millor perquè és més complet, més complex. Passen moltes coses i és una història de molta magnitud, però sense perdre l’estil de l’autor, en el que sembla que el temps no passi mai. S’ha d’estar predisposat per posar-s’hi, així que paciència.
rits, és una bona decisió, hi ha més dies que llonganisses, i no hi ha cap pressa. Està bé llegir les obres més senzilles abans d’anar a per aquesta, sobretot si es pretén llegir-lo per provar. He anat recomanant per aquí que no fos el primer llibre de l’autor que es llegissin, i ara veig per què. El primer llibre és de contacte, a veure què tal. Aquest és massa per fer una prova. És per gent que ja sap què pot esperar de Murakami, i tot i saber-ho, vas de sorpresa en sorpresa. Faràs bé si esperes.
El llibre de McEwan me’l va recomanar la Màgia al seu blog (racoperllegir). Feia temps que veia l’autor i no em decidia. Li vaig preguntar amb quin podia començar i em va dir aquest. La veritat és que no vaig preguntar ni de què anava, el vaig comprar sense més. Com és que et sorprèn que el tingui a la vista, és que creus que m’he equivocat, que no és d’un estil que em pot agradar? Ja em diràs el què, que encara sóc a temps de posposar-lo.
Myself, ves amb compte que si t’equivoques ja no et podràs lliurar mai d’aquest autor! Jo no començaria amb ‘Kafka a la platja’, que és duret. Prova millor ‘After Dark’, per exemple, o ‘L’amant perillosa’. Són més senzills i curtets. D’aquests saltes a ‘Kafka’, i a veure si ja estàs prou enganxada per fer el salt a ‘1Q84’.
ResponEliminaMartulina, cada cosa al seu moment, però si t’estava agradant, me n’alegro d’haver-te animat a que l’acabis així que puguis, que no sempre hi podem dedicar temps, i aquest és ben llarg!
Màgia, jo també he considerat rellegir ‘1984’! Ho faré, en tot cas, a posteriori. És un llibre que val la pena tenir-lo present, i l’única cosa que m’impedeix posar-me’l a llegir ara mateix és que la pila de pendents és massa llarga. Però sé que si m’ho he plantejat ho acabaré fent aviat. De totes maneres, penso que no és necessari llegir-lo per entendre ‘1Q84’, només en fa alguna referència, en cap cas és una recreació ni està basat en el llibre d’Orwell.
Carme, no ens guanyaran pas, els fans de Murakami ens mantindrem units! I si no volen entrar en raons, cop de ‘1Q84’ al cap, i veuràs com creuen, que és un totxo!
Bah! Excepte quan parlo del Barça, en els demés temes estic acostumada a ser la minoria minoritària a la catosfera... ;-))
ResponEliminaPapi, moltes gràcies per transmetre'm l'amor pel Barça, gràcies a aquesta passió futbolera, trobo encaix en aquest món tan difícil i complicat...
Bromes a part... i parlant de les arroves, jo creia que aquesta paraula no existia en català (ves a saber el Termcat quina invenció pot tenir... després del maquinari i l'apunt i el bloc i totes aquestes rareses...) però com no la sabia, doncs utilitzava "arroba", amb "b", perquè amb "v" em resultava estrany. Però quan vaig veure que tu ho escrivies amb "v" ho vaig mirar i és així, com tu dius ;-)
Mira, surt al DIEC i tot:
arrova.
Així ja ho sabem segur :-)
I... una altre cosa important... No diguis que al pobre Murakami li van regalar una estatueta d'en Tàpies!! Pobreeee!! (ni que ens haguessin llegit criticar-lo al Petit Blog!!) suposo que els 80.000 Eurus són per compensar l'horror de la figureta, tot i que he investigat i, sincerament, en Tàpies sap fer-ho pitjor encara... aquesta no és de les més horribles. Fins i tot "pot passar".
(hehehe tal com ha quedat el comentari, sembla que "arrova" sigui el nick d'algú que ha deixat la seva opinió... algú sense imatge, és clar)... Espera que, ho faré millor:
ResponEliminaarrova ha dit...
M'escric amb v, no ho oblideu.
I tu, Assumpta, marxa d'una vegada o ni el fet de ser del Barça et salvarà... :-P
Assumpta ha dit...
Ja marxo, ja, que tinc classe d'anglès en menys de mitja hora :-)
mmm, aquesta tarda signava llibres al FNAC de Pl. Catalunya!!! has estat un bon fan? jejeje
ResponEliminaNomés he llegit After Dark, que veig que recomanes per començar i els contes del Salze cec.... El proper vull que sigui Tòquio Blues,... xò crec que trigaré una mica (a més a la biblio sempre està demanat). Ara se m'han acumulat diversos.
No sé, m'ha sorprés. He llegit la coberta un parell de vegades i he estat apunt de comprar-lo, xò sempre m'acabo desdint. I no sé, no el faig per tu, amb el que acostumes a llegir. Molt emocional, no et sembla? Espero que t'agradi i ja el recomenaràs!!
Assumpta, la paraula arrova havia d'existir en català. Que hagin trigat una mica a acceptar-la és normal, però donem gràcies a Déu de que no s'hagin inventat alguna forma estrafolària per ser diferents a tota la resta. Has de pensar que hi ha un barri a Barcelona que es diu 22@, no crec que sigui un nom oficial però tothom el coneix així, de manera que l'arrova ja forma part de la nostra realitat de fa molt temps, ha de tenir nom per força.
ResponEliminaJa veus quins premis donem aquí a Catalunya. De pasta no anem malament, sembla, però Murakami farà servir l'estàtua de Tàpies perquè no se li caiguin els llibres, com a molt. Això si no la deixa per allà a l'habitació dels mals endreços, o se la deixa oblidada (per accident) a l'hotel on s'estigui.
Mira't això dels desdoblaments de personalitat que t'agafen.
rits, vaig anar-hi rits, però va ser impossible accedir-hi. Ho van fer amb el cul aquests de l'FNAC, però es veu que el senyor Murakami és especialet també amb les seves exigències.
Al meu entendre, vas bé. El següent pot ser 'Toquio Blues' sense problemes. Si no recordo malament, una de les històries de 'Salze cec...' va donar lloc a la història de 'Toquio Blues', aquella en la que un noi té dos amics que són una parella, i després l'amic es suïcida, i no sé què. La seva obra més famosa és el desenvolupament d'aquell relat, veuràs que el principi et sona.
Ostres, si et dic la veritat, no m'he fixat massa en l'argument del llibre de McEwan. Senzillament el vaig veure en català a l'FNAC, i el vaig posar a la pila. És el problema de ser comprador compulsiu de llibres... Ja veurem que tal, però m'estàs espantant.
XeXu, t'he fet cas a mitges. Estic llegint Tokio Blues
ResponEliminaEstic en plena lectura... i no puc esperar ni a acabar-lo per dir-te que estic gaudint-lo al màxim i que no puc deixar-lo de cap manera... És genial, com va lligant les dues històries, poc a poc... és que és un plaer... no hi ha cap més paraula.
ResponEliminaAcabo de descobrir el teu blog buscant ressenyes sobre 1Q84 que jo també he acabat de llegir i com a fan de Murakami també m'ha encantat. També n'he parlat al meu blog raconssomniscolors.
ResponEliminaEt segueixo i t'enllaço. Feliç 2012!
L'acabo d'acabar fa una estona al tren, i ara venia a veure què n'havies dit... comparteixo les 5@, l'he gaudit moltíssim, tot i un final una mica desconcertant, però no esperava menys, sent Murakami... Confesso que he passat mig llibre (la part central) pensant que la història de l'Aomame era pròpiament la novel·la que comença a escriure en Tengo. Però sembla que no! Enfi, vaig a descarregar el tercer en format ebook, que això no es pot aguantar...
ResponElimina