Autora: Harper Lee
Editorial, any: labutxaca, 2010
Títol original, idioma, any: To Kill a Mockingbird, anglès,1960
Traductor: Xavier Pàmies
Gènere: Narrativa 
Número de pàgines: 366

En Jem i la petita Scout són fills d'un important advocat del comtat de Maycomb, a Alabama, l'Atticus Finch. Tot i perdre la mare quan l'Scout era petita, viuen feliços la vida dels nens, que tot és joc i imaginació. Els seu pare és l'home més tendre i considerat que existeix, i tot i ser estricte i exigent, l'estimen amb bogeria, i ell també a ells dos. La seva vida canviarà quan a l'Atticus li encarreguen fer d'advocat defensor d'un negre que pressumptament ha violat una noia blanca. Els prejudicis de la petita població faran que es guanyi la reputació d'amic dels negres, i això comportarà les reprimendes i burles dels companys d'escola dels dos nens. Es disposen a passar una època difícil, però en Jem i l'Scout no estan disposats a deixar el seu pare a l'estacada.

El llibre es divideix en dues parts, les dues narrades per boca de l'Scout, una nena de vuit anys (durant la majoria del llibre). A la primera part s'explica sobretot la vida dels nens, els seus jocs, les seves preocupacions i els problemes amb els companys a causa de la dedicació del seu pare. A la segona part, el tema principal és el judici de Tom Robinson, el negre acusat de violar una blanca. D'una manera aparentment innocent, s'exemplifiquen clarament tots els prejudicis socials de la primera meitat del segle XX, allà al sud dels Estats Units. I així de joc en joc, de criaturada en criaturada, aquella societat queda retratada d'una manera planera i reveladora.

Es tracta d'una bona història i molt ben redactada des de la visió d'uns nens, uns nens molt espavilats, això sí. He de dir però que la primera part em va semblar una mica llarga, i també s'allarga una mica massa al final, pel meu gust. A banda d'això, molt recomanable. Té molts punts tendres, altres crítics i reivindicatius. El conjunt fa una bona obra.

Puntuació: @@@@ (generoses)