Autora: Harper Lee
Editorial, any: labutxaca, 2010
Títol original, idioma, any: To Kill a Mockingbird, anglès,1960
Traductor: Xavier Pàmies
Gènere: Narrativa
Traductor: Xavier Pàmies
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 366
En Jem i la petita Scout són fills d'un important advocat del comtat de Maycomb, a Alabama, l'Atticus Finch. Tot i perdre la mare quan l'Scout era petita, viuen feliços la vida dels nens, que tot és joc i imaginació. Els seu pare és l'home més tendre i considerat que existeix, i tot i ser estricte i exigent, l'estimen amb bogeria, i ell també a ells dos. La seva vida canviarà quan a l'Atticus li encarreguen fer d'advocat defensor d'un negre que pressumptament ha violat una noia blanca. Els prejudicis de la petita població faran que es guanyi la reputació d'amic dels negres, i això comportarà les reprimendes i burles dels companys d'escola dels dos nens. Es disposen a passar una època difícil, però en Jem i l'Scout no estan disposats a deixar el seu pare a l'estacada.
El llibre es divideix en dues parts, les dues narrades per boca de l'Scout, una nena de vuit anys (durant la majoria del llibre). A la primera part s'explica sobretot la vida dels nens, els seus jocs, les seves preocupacions i els problemes amb els companys a causa de la dedicació del seu pare. A la segona part, el tema principal és el judici de Tom Robinson, el negre acusat de violar una blanca. D'una manera aparentment innocent, s'exemplifiquen clarament tots els prejudicis socials de la primera meitat del segle XX, allà al sud dels Estats Units. I així de joc en joc, de criaturada en criaturada, aquella societat queda retratada d'una manera planera i reveladora.
El llibre es divideix en dues parts, les dues narrades per boca de l'Scout, una nena de vuit anys (durant la majoria del llibre). A la primera part s'explica sobretot la vida dels nens, els seus jocs, les seves preocupacions i els problemes amb els companys a causa de la dedicació del seu pare. A la segona part, el tema principal és el judici de Tom Robinson, el negre acusat de violar una blanca. D'una manera aparentment innocent, s'exemplifiquen clarament tots els prejudicis socials de la primera meitat del segle XX, allà al sud dels Estats Units. I així de joc en joc, de criaturada en criaturada, aquella societat queda retratada d'una manera planera i reveladora.
Es tracta d'una bona història i molt ben redactada des de la visió d'uns nens, uns nens molt espavilats, això sí. He de dir però que la primera part em va semblar una mica llarga, i també s'allarga una mica massa al final, pel meu gust. A banda d'això, molt recomanable. Té molts punts tendres, altres crítics i reivindicatius. El conjunt fa una bona obra.
Puntuació: @@@@ (generoses)
13 Comentaris
Si no m'equivoco, crec que aquest llibre l'havia llegit la meva mare fa tres milions d'anys i li havia agradat... tot i que ara no sé si era un llibre o una pel·lícula... i ja començo a dubtar de si li havia agradat o... En fi, que serà millor que quan ara truqui a casa els hi pregunti ;-)
ResponEliminaAixí doncs és com una mena de "Tiempo de matar" de Grisham però al contrari. Allí és una nena negra la víctima i uns blancs els porcs agressors.
M'agrada cada vegada que veig aquest blog actualitzat! :-)
Tornaré quan tingui la resposta a les meves preguntes anteriors...
Ja he parlat amb la meva marona, diu que sí que el va llegir i que sí que li va agradar... però, -molt típic d'ella- ha dit quelcom semblant a "si, és un que passa tal i tal"... i ha explicat el final :-DD
ResponEliminaÉs adorable, t'ho prometo, m'encanta! hehe... tot i així, no me'n refio massa, vull dir que igual no ho recorda bé... però en tot cas, m'han vingut ganes de llegir-lo :-)
La meva germana creu que en va veure la pel·lícula, amb en Gregory Peck, però no recorda massa cosa.
Què avorridíssims són els caps de setmana a la catosfera... vinc a empipar-te una mica abans de dinar que per la tarda ja tinc més cosetes per fer :-)
ResponEliminaHe buscat info sobre la pel·lícula que em va dir ma germana sobre aquesta obra i sembla ser que és boníssima. Les crítiques que he llegit a la mateixa també parlen del llibre i el deixen molt bé... i, de passada, he descobert que el que em va dir la meva mare no desvetlla el final doncs és quelcom que s'intueix des del primer moment :-)
Per tant, mira, el buscaré, segur que a alguna biblioteca l'han de tenir... tot i que ara ja em començo a atabalar doncs se m'acumulen els llibres (cosa que m'encanta i m'estressa al mateix temps, sóc així)
I és que estic acabant-ne un (bé, em falten més de cent pàgines... això per en MBOSCH serien un parell d'hores com a molt, per mi són, com a mínim dos o tres dies) després estic esperant amb candeletes començar un d'en GRISHAM que el tinc des de Reis... i dilluns per la tarda, una amiga de la Parròquia em portarà un d'aquests que us agraden!! siiii :-)) de l'Assa Larsson!! diu que els té tots menys el darrer (que vol esperar a que surti de butxaca, com fa sempre) però que me'ls he de llegir per ordre perquè, encara que siguin casos diferents, la vida del policia sí segueix un ordre cronològic...
En fi, ara ja marxo que potser ja em faria pesadeta... :-)
D'aquest, com no, em sona la peli, com un dels grans clàssics que no he vist. I no sabia ni que era un llibre.
ResponEliminaPenso que sovint sempre volem els llibres més recents i ens perdem petites joies, si, clàssics, xò que no sé perquè no acabem llegint, o si més no, a mi em passa.
No l'he llegit ni havia sentit a parlar de l'autor.
ResponEliminaAixò sí,l'argument em sona molt a la pel·lícula de que parla l'Assumpta i la rits.
Aquests llibres d'odi racial no m'atrauen massa, però el tindré en compte per quan vulgui canviar totalment de temes de lectura.
No se... has fet una recomanació una mica ambigua... no se si el posaré a la llista aquest...
ResponEliminaJo he vist la peli, com diu la rits, uns dels grans clàssics. Magnífica peli! Amb totes les mateixes virtuts que li dónes al llibre, tendresa, crítica, reivindicació. No sé si el llegiré, però estic segura que val la pena. La peli també!
ResponEliminaAssumpta, el final que et va explicar ta mare deu ser el que ja s'intueix si llegeixes la contraportada, però és molt interessant llegir com es desenvolupa el judici i tot plegat. Com ja deia al post, després passen més coses, que per mi no calien, però també és com una mena de justícia divina.
ResponEliminaLa pel·lícula no l'he vista, però sempre l'he sentida anomenar. És d'aquestes que es van fer més famoses que el llibre.
El tercer comentari em va fer gràcia perquè és cert, els caps de setmana són molt avorrits. La gent fa coses, ja veus. Però tant avorrits com per buscar informació sobre el llibre o la pel·li? Bé, de tu m'ho espero tot, que ets la fan número 1 del blog. Jo penso que val la pena, a més és totalment apte per Assumpta, ja que està narrat per nens. Per una neneta, concretament. Mira per 10€ o menys pots tenir aquesta edició de labutxaca, són molt econòmics, però segur que el trobes en alguna biblio.
Ostres, a mi Asa Larsson és la que menys em va agradar de totes! El primer ja el vaig trobar molt tediós, així que els altres encara deuen ser pitjors...
rits, a mi m'agafen aquests punts de vegades. Veig algun llibre clàssic, o un títol que relaciono amb una pel·li antiga i desconeixia l'existència del llibre, i em dóna per llegir-lo. Aquest n'és una prova. I n'he quedat prou content!
Maria, saps què, en realitat és una autora. Vaig llegir tot el llibre pensant que era un autor, i m'estranyava que hi hagués una narradora femenina, la nena. Va ser en fer el post que em vaig endur la sorpresa. És un bon llibre, però hi ha moltes coses per llegir, ja saps.
Joma, ambigua? Tu creus? No tot és perfecte, algunes coses li fallen, però en general és una bona obra.
Carme, m'he quedat amb les ganes de veure la pel·li, penso que l'aconseguiré i la miraré, perquè és molt més famosa que el llibre, i això sol passar quan realment està ben feta. Estic segur que valdrà la pena.
Nooooooo que em vaig equivocar!! (si ja dic jo que aquests noms suecs em semblen tots iguals) ja el tinc, el tinc just davant i és de la Camilla Läckberg... millor que l'Asa? :-)
ResponEliminaDoncs mira, això que em dius del preu és temptador, eh? i és que amb el que et llegeixo a tu i tot el que em va dir la meva mare, la meva germana i el que he anat trobant, ja tinc ganes de llegir-lo... de totes, formes, falten menys de dos mesos pel meu sant així que també el puc demanar llavors :-)
Molt millor la Läckberg que la Larsson, on vas a parar! A mi la segona em va avorrir moltíssim, la primera em va convèncer força i espero llegir el segon quan surti, i el tercer ja és a casa. A la Larsson no la deixo tornar a entrar en sa vida.
ResponEliminaEls llibres de butxaca no són tan macos, però són força assequibles. Jo si puc me'ls compro així, que trec més rendiment als diners, i a més són més fàcils de carregar!
Fa bona pinta!
ResponEliminaCompanys, un gran llibre! A mi en va agradar moltíssim. La manera en que estava escrit, l'acció, tot el que passava... i mira que el vaig agafar amb recanaça, però mica en mica em va anar convencent. No ho dubteu, llegiu-lo.
ResponEliminaDeprés vaig veure la pel·lícula (en blanc i negre) i, com sempre, el llibre li dona cinquanta mil voltes!
Tot just ahir me'l vaig acabar i he de dir que, si en fes una ressenya, copiaria directament la teva! Hi coincideixo plenament.
ResponElimina