Autor: Stephen Hawking (amb Leonard Mlodinow)
Editorial, any: labutxaca, 2011
Títol original, idioma, any: A Briefer History of Time, anglès, 2005
Traductor: David Jou
Gènere: Divulgació
Número de pàgines: 212 + 10 de glossariTraductor: David Jou
Gènere: Divulgació
Aquest llibre és una revisió de Breu història del temps, publicat pel físic Stephen Hawking el 1988. És un treball divulgatiu que pretén fer arribar al gran públic els fonaments de la física, aquest camp tan desconegut. En ell trobarem, explicat de la manera el més entenedora possible, des de les peculiaritats de l'univers fins la mecànica de les partícules més petites que coneixem, des del comportament dual de la llum fins la curvatura de l'espaitemps, tot acompanyat de dibuixos, diagrames i exemples pràctics. Un petit repàs a la història de la ciència que estudia, justament, la nostra història, en el sentit més ampli de la paraula. A més, entrarem en temes tan interessants com els viatges en el temps o la naturalesa dels forats negres. Sense oblidar alguns tocs d'humor del senyor Hawking, que com diria Einstein, si els acudits són bons o no, ja és relatiu! Al final també trobarem un extens glossari i uns comentaris més específics sobre tres dels científics més importants d'aquest camp, Albert Einstein, Galileo Galilei i Isaac Newton. Poca broma.
Em declaro un complet ignorant en el que a física es refereix, i si sempre vaig tenir problemes per aprovar l'assignatura a l'institut i a la facultat, si ja entrem en física quàntica i en principis d'incertesa, la cosa encara es complica. El llibre no és fàcil. Pretén ser accessible, i en part ho aconsegueix perquè la matèria en sí és impossible, però no és senzill d'entendre. Tot i així, he de reconèixer que l'he llegit amb molt interès perquè el tema em fascina, que no és incompatible amb no saber-ne ni un borrall. He après coses, moltes m'han sorprès, i tantes altres m'han fet perdre el fil. Però crec que no es tracta d'entendre tot el que explica, que no ho veig possible, sinó de quedar-se amb el que entenguem, cadascú fins on pugui. No és un llibre per recomanar, és clar, però és interessant per tots aquells que gaudeixin de la divulgació científica. Jo n'he gaudit, encara que no hagués aguantat massa més, també ho he de dir.
Puntuació: @@ i mitja
11 Comentaris
M'agrada aquest a frase: "Tot i així, he de reconèixer que l'he llegit amb molt interès perquè el tema em fascina, que no és incompatible amb no saber-ne ni un borrall.", sí, m'agrada molt, perquè entenc perfectament aquesta sensació. És com una mena d'admiració envers allò que és desconegut, oi?
ResponEliminaHi ha coses que, malgrat saber que són molt lluny de la meva capacitat, m'agraden molt i si algun dia en puc entendre una petita coseta, em sento com si hagués "fet el cim" ;-))
Mira... és un llibre raro (per mi), mai me'l compraria, però m'ha cridat molt l'atenció per la forma com en parles. El poso a la llista dels que he de demanar per treure de la biblio, per anar llegint entre Dickens i Dickens ;-))
Aquest any llegiré poca quantitat de llibres (en tinc de molt gruixuts en espera, entre ells la biografia de Moisès Broggi, que la va llegir en Josep Lluís i li va agradar molt) però crec que pot resultar una barreja ben curiosa. Només pensar-hi ja em fa il·lusió! ;-)
Ah!! A veure si llegim El Hobbit, home, que sé que aquest et falta :-) Però espera'm, eh? Que aquest també ha d'anar "via biblioteca" i no tinc ni la menor idea de quan serà. Ja t'ho diré a veure si t'animes i els llegim més o menys simultàniament com l'Alícia i el Juan Salvador Gaviota :-)
Mmmmm... Sona molt interessant. Però jo mai no he llegit res de divulgació científica i no crec que un que parli de física sigui el millor per començar. Crec que me'n cansaria o que m'avorriria i que no faria el bon efecte que em fa la lectura per desconnectar del que estudio. Potser m'atreviria a començar amb algun més del meu camp, però això sí... En època de vacances!!
ResponEliminaPer cert, em fa molta gràcia que l'Assumpta i tu us poseu d'acors per llegir alguns llibres alhora!! Jo... bé, potser m'apuntaria, però... ja us dic que amb El Hobbit NO serà!! (el vaig llegir fa un munt d'anys i em va semblar esgotador, així que no penso repetir sota cap concepte!!!) =P
Apa, fins aviat tots dos!!
Comparteixo afecció i ignorància. Aquest és d'aquells llibres que considero monodosi, no pas per llegir-lo sencer, d'una tirada, sinó per anar tastant de mica en mica, pas a pas, i anar descobrint-ne cosetes.
ResponEliminaJo el vaig llegir quan va sortir i tens raó, no és gens fàcil, però hi ha trossos que es fan molt interessants i em compensen els que no vaig acabar d'entendre. De tota manera, no em vindria gaire de gust rellegir-lo i com tu dius, no hagués aguantat gaire més!
ResponEliminaBé, YÁIZA, t'he de confessar una cosa: No és que ens posem d'acord. És que jo "espio" vilment la barra lateral d'en XEXU i si veig alguna cosa que em fa gràcia miro "d'atrapar-lo" per poder comentar amb coneixement de causa o per poder llegir-lo poc després d'haver vist la seva ressenya a veure si coincideixo amb el que ell ha posat. Com el xiquet té molta cura de no fer spoilers, doncs em va bé :-))
ResponEliminaAra bé, si veig Murakamis i coses rares, doncs no ho faig, és clar!! :-P
El missatge "Pro-Hobbit" era només un intent d'influir en la seva decisió lectora, un experiment que espero que funcioni tan bé com el de Schrödinger, que va aconseguir el que volia, (demostrar la no aplicació de la física quàntica en determinats casos) (*), jo vull que el meu experiment funcioni aconseguint una actuació concreta... res, coses que em venen al cap quan comento blogs a quarts de tres de la matinada :-DDD
(*) Bé, aquest llibre va de física, no?
Completament d'acord amb en Joan. Em pensava que treuria més nota.N'havia sentit una bona crítica.
ResponEliminaHo tinc a casa en llista d'espera però s'ha colat un altre llibre d'un tal Dickens... per què serà?
ResponEliminaÉs difícil entendre coses que els científics han trobat per inducció o deducció matemàtica, per molt bé que ho vulguin explicar.
Hi ha un llibre sobre la incertesa d'en Jorge Wagensberg que val la pena llegir. És un tema molt interessant i complexe on la filosofia i la ciència es troben (en conceptes moderns perquè la ciència és part de la filosofia).
Jo vaig llegir el primer i em va semblar interessant però espès (sóc pagès...)
ResponEliminaNo sé si m'atreviré amb aquest.
Gràcies als valents que heu comentat aquesta ressenya una miqueta diferent, i d’un llibre que no és d’aquests que llegim per passar l’estona. Com ja he dit, és complicat i els temes són els que són. Si t’interessa, probablement en gaudeixes. Si aquests temes no et diuen res, crec que és millor passar.
ResponEliminaAssumpta, la sensació que descrius penso que és propera al que em passa a mi. És clar que m’alegro d’entendre algunes coses d’un tema que m’és i sempre m’ha estat esquiu. Bé, la física que estudiava era la que em repel•lia, però em fascinen les coses de que parla aquest llibre, sense ficar-m’hi mai massa, les he trobat sempre molt atractives. Però quan t’ho mires de més a prop veus que és enormement complicat, i el més normal és que et perdis. Al cap i a la fi, són els fonaments últims de com funcionen les coses. Com és normal, no és un llibre que pugui recomanar, a qui li interessi, que se’l miri, només adverteixo que no és fàcil, almenys a mi no m’ho ha semblat.
Què vol dir que em falta el ‘Hobbit’?? A veure Assumpta, per qui m’has pres? Em falta el ‘Roverandom’, però el ‘Hobbit’ no, que és bàsic! Bàsic, però ara per ara no tinc interès a tornar-lo a llegir. Així que sentint-ho molt, aquest cop t’hi hauràs d’enfrontar sola, hehehe. I compte que hi ha un drac! Bé, no pateixis, que segur que enredes algú per llegir-lo, que ets molt persuasiva! Ja en trobarem algun altre per compartir.
Yáiza, els llibres de divulgació estan bé de tant en tant, per variar, però penso que aquest és especial. L’últim que havia llegit, del Salvador Macip, penso que és per tots els públics i que pot interessar a tothom. Si la física no és una cosa que t’atregui, segurament el trobaries avorrit i massa complicat. Millor dit, massa complicat precisament perquè no et desperta l’interès pertinent. A mi el tema ja m’intriga, per això l’he volgut llegir, i tot i així se m’ha fet difícil a estones.
L’Assumpta ja t’explica que no és que ens posem d’acord. Ella mira la previsió de lectura que tinc jo a la barra lateral, i si algun li fa gràcia i el té a l’abast, s’esforça perquè el llegim al mateix temps. Jo sóc força individualista amb la lectura i em costa posar-me d’acord amb algú, tot i que algun cop ho he aconseguit, eh!
Joan, no et falta raó, és un llibre que s’hauria d’agafar d’una altra manera, com tots els de divulgació, suposo. Però tinc la mania de llegir els llibres d’una tirada, d’agafar-los i no deixar-los estar, encara que de vegades en llegeixo més d’un a l’hora. Hauria de saber tractar les excepcions com el que són, ja que habitualment llegeixo novel•la.
Carme, totalment d’acord amb la manera com ho has expressat! Hi ha moments que el que explica és molt engrescador, però entendre-ho costa igualment. No, suposo que no és un llibre per fer una relectura, ni tampoc perquè tingui 500 pàgines! Ens podria agafar alguna cosa.
Maria, la nota no sempre és el més fiable. És un bon llibre de divulgació, però és difícil. La nota respon més a una sensació general, més que a les qualitats reals del text, que aquestes les desgrano a la ressenya.
Jordi, benvingut al Llibres, gràcies per passar. No em diguis que a tu l’Assumpta també t’obliga a llegir Dickens! Aquesta dona és insaciable. Em va sorprendre que per inversemblant que sembli, la filosofia no està tan lluny d’algunes coses que explica el llibre. Alguns temes són discutibles, i el que semblaria que ha de ser d’una sola i única manera, té interpretacions. Com si no fos prou complicat! Però bé, una mica de divulgació entre novel•les sempre va bé.
Sam Enfot, jo no sóc pagès i també m’ha semblat espès! Hehehe. Si vas llegir el primer penso que tampoc no cal llegir aquest. Se suposa que aquest és menys dens, més accessible, i que incorpora els nous avenços. Però realment ens cal estar a la última en física quàntica?
Quin falluuuuu... Jo presumint de memòria a ca la CARME i aquí confonent el Hobbit amb Roverandom... Doncs res, m'he equivocat :-)))
ResponEliminajo no havia escrit quelcom aquí? potser per què el comentari tenia links l'ha marcat com a spam? o potser ho vaig escriure en somnis? xD
ResponElimina